termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 327649   iron woman ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Salvament aqu√†tic> iron woman
     
       
    • socorrista de ferro, n m
    • es ironman
    • es ironwoman
    • fr combin√© de sauvetage c√ītier
    • fr iron man
    • fr iron woman
    • en ironman
    • en ironwoman

    <Esports > Esports aquàtics > Salvament aquàtic>

    Competició individual de platja que inclou una cursa de natació, una cursa amb planxa de salvament, una cursa amb caiac de salvament i un esprint final per l'arena.

    Nota: En competicions internacionals √©s habitual l'√ļs de les formes angleses.

    Nota: L'equivalent ironman (o iron man) fa referència a les competicions masculines i l'equivalent ironwoman (o iron woman), a les femenines.

       
  • 320597   irradiation ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> irradiation
     
       
    • irradiaci√≥, n f
    • es irradiaci√≥n
    • fr ionisation
    • fr irradiation
    • it irradiazione
    • pt irradia√ß√£o
    • en irradiation
    • de Bestrahlung

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Tècnica de conservació dels aliments que consisteix a sotmetre'ls a l'acció de radiacions ionitzants.

       
  • 320598   irradier ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> irradier
     
       
    • irradiar, v tr
    • es irradiar
    • fr ioniser
    • fr irradier
    • it irradiare
    • pt irradiar
    • en irradiate, to

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Sotmetre un aliment a irradiació.

       
  • 3568202   isabelle ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> isabelle
     
       
    • gra√®llsia, n f
    • es graelsia, n f
    • es isabelina, n f
    • es mariposa isabelina, n f
    • fr isabelle, n m/f
    • fr isabelle de France, n m/f
    • fr papillon vitrail, n m
    • en Spanish moon moth, n
    • nc Graellsia isabelae
    • nc Actias isabelae alt. sin.
    • nc Actias isabellae alt. sin.
    • nc Graellsia isabellae alt. sin.

    <Zoologia > Insectes>

    Insecte lepid√≤pter de la fam√≠lia dels sat√ļrnids de 90 a 100 mm d'obertura alar i ales d'un verd groguenc, amb nervis bruns i un ocel envoltat de negre a cada ala, end√®mic de la pen√≠nsula Ib√®rica i d'algunes zones de Fran√ßa i amb les fulles de pinassa i de pi roig com a aliment en fase d'eruga, que vola durant la primavera.

    Nota: 1. La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual: el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.

    Nota: 2. La denominació catalana (graèllsia) és una adaptació del nom del gènere, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir aquesta espècie l'any 1849, Marià de la Pau Graells.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme graèllsia:

    S'aprova la denominaci√≥ gra√®llsia pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, adaptaci√≥ del nom del g√®nere d'aquesta esp√®cie, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir-la, Mari√† de la Pau Graells;

    ·és una forma ja documentada en nombroses obres catalanes, tant especialitzades com lexicogràfiques, i ha tingut, doncs, una gran difusió;

    ·s'identifica inequívocament amb aquesta espècie;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma més utilitzada dins el sector.

    Entre gra√®llsia (amb accent obert) i gra√©llsia (amb accent tancat), s'ha optat per la forma amb accent obert -malgrat que el cognom de proced√®ncia (Graells) se sol pronunciar amb e tancada (la sonant palatal posterior a la vocal t√≤nica t√© hist√≤ricament una tend√®ncia tancadora)- perqu√®, a banda que √©s la forma m√©s documentada, √©s un mot esdr√ļixol, i les paraules esdr√ļixoles tendeixen a l'accentuaci√≥ oberta (an√®cdota, b√®stia, acad√®mia, etc.). Igualment, la e va seguida d'una s√≠l¬∑laba amb i, i en aquests casos hi ha tend√®ncia a l'obertura de la e i la o t√≤niques (com en √®xit, d√®bil, bacteri, etc.). Finalment, gra√®llsia podria considerar-se un derivat creat per adjunci√≥ del sufix nominalitzador preaccentuat -i, -ia (graells > graellsi, gra√®llsia), que tindria tamb√© un efecte obridor sobre la vocal mitjana precedent (com en carb√≥ > carboni, divisor > divisori o modest > mod√®stia).(1)

    Es descarta la forma gra√®lsia, que es podria justificar com a adaptaci√≥ del nom del g√®nere segons la pron√ļncia llatina, perqu√® es documenta poc i perqu√®, si b√© diversos especialistes han confirmat que pronuncien el mot amb alveolar ([l]), no es pot afirmar que aquesta sigui la pron√ļncia m√©s generalitzada.

    Tamb√© s'han desestimat, d'altra banda, solucions com isabelina, papallona isabelina, papallona isabel¬∑la o reina isabel, perqu√®, a difer√®ncia de la forma aprovada, tenen molt poc √ļs.

    (1) Vegeu, per a més dades sobre l'obertura de les vocals mitjanes tòniques, l'apartat 3.3.2 de la gramàtica normativa (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016.)

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568202   isabelle de France ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> isabelle de France
     
       
    • gra√®llsia, n f
    • es graelsia, n f
    • es isabelina, n f
    • es mariposa isabelina, n f
    • fr isabelle, n m/f
    • fr isabelle de France, n m/f
    • fr papillon vitrail, n m
    • en Spanish moon moth, n
    • nc Graellsia isabelae
    • nc Actias isabelae alt. sin.
    • nc Actias isabellae alt. sin.
    • nc Graellsia isabellae alt. sin.

    <Zoologia > Insectes>

    Insecte lepid√≤pter de la fam√≠lia dels sat√ļrnids de 90 a 100 mm d'obertura alar i ales d'un verd groguenc, amb nervis bruns i un ocel envoltat de negre a cada ala, end√®mic de la pen√≠nsula Ib√®rica i d'algunes zones de Fran√ßa i amb les fulles de pinassa i de pi roig com a aliment en fase d'eruga, que vola durant la primavera.

    Nota: 1. La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual: el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.

    Nota: 2. La denominació catalana (graèllsia) és una adaptació del nom del gènere, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir aquesta espècie l'any 1849, Marià de la Pau Graells.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme graèllsia:

    S'aprova la denominaci√≥ gra√®llsia pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, adaptaci√≥ del nom del g√®nere d'aquesta esp√®cie, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir-la, Mari√† de la Pau Graells;

    ·és una forma ja documentada en nombroses obres catalanes, tant especialitzades com lexicogràfiques, i ha tingut, doncs, una gran difusió;

    ·s'identifica inequívocament amb aquesta espècie;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma més utilitzada dins el sector.

    Entre gra√®llsia (amb accent obert) i gra√©llsia (amb accent tancat), s'ha optat per la forma amb accent obert -malgrat que el cognom de proced√®ncia (Graells) se sol pronunciar amb e tancada (la sonant palatal posterior a la vocal t√≤nica t√© hist√≤ricament una tend√®ncia tancadora)- perqu√®, a banda que √©s la forma m√©s documentada, √©s un mot esdr√ļixol, i les paraules esdr√ļixoles tendeixen a l'accentuaci√≥ oberta (an√®cdota, b√®stia, acad√®mia, etc.). Igualment, la e va seguida d'una s√≠l¬∑laba amb i, i en aquests casos hi ha tend√®ncia a l'obertura de la e i la o t√≤niques (com en √®xit, d√®bil, bacteri, etc.). Finalment, gra√®llsia podria considerar-se un derivat creat per adjunci√≥ del sufix nominalitzador preaccentuat -i, -ia (graells > graellsi, gra√®llsia), que tindria tamb√© un efecte obridor sobre la vocal mitjana precedent (com en carb√≥ > carboni, divisor > divisori o modest > mod√®stia).(1)

    Es descarta la forma gra√®lsia, que es podria justificar com a adaptaci√≥ del nom del g√®nere segons la pron√ļncia llatina, perqu√® es documenta poc i perqu√®, si b√© diversos especialistes han confirmat que pronuncien el mot amb alveolar ([l]), no es pot afirmar que aquesta sigui la pron√ļncia m√©s generalitzada.

    Tamb√© s'han desestimat, d'altra banda, solucions com isabelina, papallona isabelina, papallona isabel¬∑la o reina isabel, perqu√®, a difer√®ncia de la forma aprovada, tenen molt poc √ļs.

    (1) Vegeu, per a més dades sobre l'obertura de les vocals mitjanes tòniques, l'apartat 3.3.2 de la gramàtica normativa (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016.)

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 255317   isophote ÔĽŅ <F√≠sica > √íptica> isophote
     
       
    • isofota, n f
    • isolux, n f
    • es curva isolux
    • es isofota
    • fr courbe isolux
    • fr isophote
    • en isofootcandle
    • en isolux
    • en isophote
    • de Isophote

    <Física > Òptica>

    Línia que uneix els punts d'una superfície que emeten o reben una mateixa intensitat lluminosa.

    Nota: La denominació isofota s'utilitza especialment en els àmbits de l'astronomia i l'òptica, mentre que isolux és la denominació habitual en luminotècnia.

       
  • 208680   italico ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> italico
     
       
    • it√†lic, n m
    • es it√°lico
    • fr italico
    • it italico
    • en Italico

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura i textura elàstica i compacta, originari d'Itàlia.

       
  • 252263   ITAM ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Immunologia> ITAM
     
       
    • motiu d'activaci√≥ de l'immunoreceptor per tirosina, n m
    • ITAM, n m sigla
    • es motivo de activaci√≥n del inmunorreceptor v√≠a tirosina
    • es ITAM sigla
    • fr motif d'activation de l'immunor√©cepteur d√©pendant de la tyrosine
    • fr ITAM sigla
    • en immunoreceptor tyrosyne-based activation motif
    • en ITAM sigla

    <Ciències de la vida > Immunologia>

    Motiu que s'activa mitjançant la fosforilació de la tirosina, present a les cues citoplasmàtiques de diversos receptors del sistema immunitari que estimulen la transducció de senyals d'activació cel·lular.

    Nota: La sigla ITAM correspon a la denominació anglesa immunoreceptor tyrosyne-based activation motif.

    Nota: Algunes molècules associades al BCR i al TCR expressen motius del tipus ITAM.

       
  • 204791   item ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> item
     
       
    • √≠tem, n m
    • es item
    • es √≠tem
    • fr item
    • en item

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Cadascun dels elements, parts o unitats susceptibles de quantificació de què es compon un test o un material psicotècnic.

       
  • 294969   ITI ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> ITI
     
       
    • inhibidor de la transcriptasa inversa, n m
    • ITI, n m sigla
    • es inhibidor de la transcriptasa inversa
    • es ITI sigla
    • fr inhibiteur de la transcriptase inverse
    • fr ITI sigla
    • en reverse transcriptase inhibitor
    • en RTI sigla

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Fàrmac antiretroviral que actua sobre la DNA-polimerasa dirigida per RNA i evita que es completi adequadament el procés de síntesi de DNA a partir d'RNA.