termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207133   Japan ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> Japan
     
       
    • jap√≥, n m
    • es Japan
    • fr Japan
    • en Japan air

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Truc consistent a fer una grapada del cantell de talons amb la mà de davant passant-la entre les cames, estirar la cama de darrere i aixecar la planxa a l'altura del cap.

       
  • 2764146   japanime ÔĽŅ <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. C√≤mics> japanime
     
       
    • anime, n m
    • es anime, n m
    • fr anime, n m
    • fr anim√©, n m
    • fr japanime, n m
    • en anime, n

    <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics>

    Pel·lícula o sèrie de dibuixos animats del gènere anime.

    Nota: La denominació anime prové de l'adaptació japonesa abreujada de la forma anglesa animation 'animació', 'dibuixos animats'.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptaci√≥ dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominaci√≥ catalanes pels motius seg√ľents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les lleng√ľes; 2) per l'especificitat de l'√†mbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, espec√≠ficament, a les formes d'origen japon√®s, s'opta sempre per l'adopci√≥ directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripci√≥ Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, per√≤ √©s el m√©s conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japon√®s i √©s tamb√© el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en qu√® ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japon√®s √©s m√©s gen√®ric que el sentit que han adoptat en catal√† i en les altres lleng√ľes occidentals, que han manllevat els termes vinculats √ļnicament amb el m√≥n del manga (per exemple, shŇćjo significa en japon√®s 'noia', mentre que en les lleng√ľes occidentals denomina un tipus espec√≠fic de c√≤mic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptaci√≥ de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons seg√ľents: 1) perqu√® els termes aprovats no s√≥n encara d'√ļs general i, per tant, no es considera necess√†ria l'adaptaci√≥ plena (la transcripci√≥ √©s, de fet, una mesura de prud√®ncia abans de l'adaptaci√≥); 2) perqu√® es creu que √©s important en aquest √†mbit mantenir d'alguna manera la vinculaci√≥ de la denominaci√≥ amb la llengua de proced√®ncia, at√®s que s√≥n termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculaci√≥ es perdria amb l'adaptaci√≥; 3) perqu√® l'adaptaci√≥ s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres lleng√ľes, i 4) perqu√® sovint les adaptacions comporten canvis ortogr√†fics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten b√†sicament el diacr√≠tic (un m√†cron) que indica que determinades vocals s√≥n llargues en japon√®s. At√®s que en catal√† no hi ha distinci√≥, com en japon√®s, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificaci√≥ d'aquest tret, que sovint, a m√©s, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificaci√≥, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opci√≥ pr√®viament, en altres termes incorporats al catal√† procedents del japon√®s (per exemple a shoyu, que en transcripci√≥ estricta √©s shŇćyu).

    En la versi√≥ tradicional del sistema Hepburn, el m√†cron se substitueix de vegades per una duplicaci√≥ de la vocal llarga (Ňć> oo), si b√© sembla que actualment aquesta soluci√≥ no √©s gaire freq√ľent. S'ha descartat tamb√©, doncs, aquesta opci√≥ en les denominacions catalanes, i igualment les variants de Ňć amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'√ļs (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

       
  • 2764145   japanime ÔĽŅ <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. C√≤mics> japanime
     
       
    • anime, n m
    • es anime, n m
    • fr anime, n m
    • fr anim√©, n m
    • fr japanime, n m
    • en anime, n

    <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics>

    G√®nere de dibuixos animats d'origen japon√®s, sovint relacionat amb el manga o els videojocs, que es caracteritza per la complexitat de la trama, per la fantasia i per la possibilitat d'incloure escenes de viol√®ncia o de sexe, dirigit a un p√ļblic de franges d'edat diferents segons cada producte.

    Nota: La denominació anime prové de l'adaptació japonesa abreujada de la forma anglesa animation 'animació', 'dibuixos animats'.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptaci√≥ dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominaci√≥ catalanes pels motius seg√ľents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les lleng√ľes; 2) per l'especificitat de l'√†mbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, espec√≠ficament, a les formes d'origen japon√®s, s'opta sempre per l'adopci√≥ directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripci√≥ Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, per√≤ √©s el m√©s conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japon√®s i √©s tamb√© el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en qu√® ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japon√®s √©s m√©s gen√®ric que el sentit que han adoptat en catal√† i en les altres lleng√ľes occidentals, que han manllevat els termes vinculats √ļnicament amb el m√≥n del manga (per exemple, shŇćjo significa en japon√®s 'noia', mentre que en les lleng√ľes occidentals denomina un tipus espec√≠fic de c√≤mic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptaci√≥ de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons seg√ľents: 1) perqu√® els termes aprovats no s√≥n encara d'√ļs general i, per tant, no es considera necess√†ria l'adaptaci√≥ plena (la transcripci√≥ √©s, de fet, una mesura de prud√®ncia abans de l'adaptaci√≥); 2) perqu√® es creu que √©s important en aquest √†mbit mantenir d'alguna manera la vinculaci√≥ de la denominaci√≥ amb la llengua de proced√®ncia, at√®s que s√≥n termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculaci√≥ es perdria amb l'adaptaci√≥; 3) perqu√® l'adaptaci√≥ s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres lleng√ľes, i 4) perqu√® sovint les adaptacions comporten canvis ortogr√†fics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten b√†sicament el diacr√≠tic (un m√†cron) que indica que determinades vocals s√≥n llargues en japon√®s. At√®s que en catal√† no hi ha distinci√≥, com en japon√®s, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificaci√≥ d'aquest tret, que sovint, a m√©s, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificaci√≥, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opci√≥ pr√®viament, en altres termes incorporats al catal√† procedents del japon√®s (per exemple a shoyu, que en transcripci√≥ estricta √©s shŇćyu).

    En la versi√≥ tradicional del sistema Hepburn, el m√†cron se substitueix de vegades per una duplicaci√≥ de la vocal llarga (Ňć> oo), si b√© sembla que actualment aquesta soluci√≥ no √©s gaire freq√ľent. S'ha descartat tamb√©, doncs, aquesta opci√≥ en les denominacions catalanes, i igualment les variants de Ňć amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'√ļs (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

       
  • 206673   jardin ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> jardin
     
       
    • jard√≠, n m
    • es jard√≠n
    • fr jardin
    • it giardino
    • en garden
    • de Garten

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Conjunt d'inclusions que es poden observar en una maragda.

    Nota: Terme obsolet.

       
  • 3559221   jargon Internet ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> , <Ling√ľ√≠stica> jargon Internet
     
       
    • ciberllenguatge, n m
    • es argot de internet, n m
    • es ciberlengua, n f
    • es ciberlenguaje, n m
    • es jerga de Internet, n f
    • es lenguaje de internet, n m
    • fr argot Internet, n m
    • fr cyb√©rien, n m
    • fr cyberjargon, n m
    • fr cyberlangage, n m
    • fr cyberlangue, n f
    • fr internetais, n m
    • fr jargon Internet, n m
    • it gergo di Internet, n m
    • pt internet√™s, n m
    • en cyberian, n
    • en cyberlanguage, n
    • en cyberspeak, n
    • en internet slang, n
    • en netspeak, n
    • de Netzjargon, n m

    <Inform√†tica > Internet> , <Ling√ľ√≠stica>

    Modalitat ling√ľ√≠stica utilitzada en la comunicaci√≥ escrita del ciberespai que es caracteritza principalment per la creativitat, l'expressivitat, l'√ļs flexible de les regles i la incorporaci√≥ de textismes i d'elements semi√≤tics poc convencionals.

    Nota: 1. Els elements semiòtics poc convencionals utilitzats en el ciberllenguatge poden ser emoticones, variacions tipogràfiques, repeticions, etc.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciberllenguatge:

    S'aprova la denominaci√≥ ciberllenguatge pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda per la forma prefixada ciber- (forma prefixada del mot cibern√®tica que indica relaci√≥ amb els mitjans inform√†tics o amb internet) i el substantiu llenguatge ("Vocabulari i fraseologia propis d'un art, d'una branca de la ci√®ncia, etc." i "Manera com un hom expressa el pensament per mitj√† de la paraula", entre altres sentits, segons el diccionari normatiu);

    ¬∑√©s an√†loga a altres denominacions de la llengua, com ara metallenguatge (forma normativa) o protollenguatge, que tamb√© designen modalitats ling√ľ√≠stiques;

    ·és una denominació ja força consolidada, i es difon des del TERMCAT des de fa temps (el fet que es construeixi amb la forma prefixada ciber-, actualment associada sobretot a termes relacionats amb la seguretat informàtica, té a veure probablement amb el fet que no és una denominació especialment nova);

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, que han mostrat preferència majoritàriament per aquesta solució.

    S'han valorat tamb√© altres denominacions, documentades en algunes fonts o amb paral¬∑lelisme en altres lleng√ľes, per√≤ s'han descartat, en general, perqu√® tenen menys √ļs i menys suport dels experts: ciberi√†, ciberargot, ciberllengua, ciberidioma, ciberparla, ciberparlar, internet√®s, interneti√†, intern√®tic, argot d'internet, llengua d'internet, llenguatge d'internet, etc.

    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]

       
  • 206484   jargonaphasie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> jargonaphasie
     
       
    • jargonaf√†sia, n f
    • es jargonafasia
    • es jergafasia
    • fr jargonaphasie
    • en jargonaphasia

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Afàsia en què el pacient interposa síl·labes i paraules sense sentit en el seu llenguatge i el fa incomprensible.

       
  • 208636   jarlsberg ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> jarlsberg
     
       
    • jarlsberg, n m
    • es jarlsberg
    • fr jarlsberg
    • en Jarlsberg

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, de color daurat i amb forats de dimensions irregulars, que té un gust suau i dolç de nous, originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.

       
  • 207820   jatoba ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> jatoba
     
       
    • jatoba, n f
    • curbaril, n m sin. compl.
    • es curbaril
    • es jatoba
    • es jatob√°
    • fr courbaril
    • fr jatoba
    • en courbaril
    • en jatoba
    • de Courbaril

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i les Antilles que s'obté de l'arbre del mateix nom, molt pesant, dura i nervada, amb el duramen d'un color entre beix rosat i bru rogenc, i l'albeca de color blanc rosat.

       
  • 207146   javelin ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Esqu√≠ > Esqu√≠ art√≠stic i acrob√†tic> javelin
     
       
    • javelina, n f
    • es javelin
    • fr javelin
    • en javelin

    <Esports > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic>

    Figura d'acroesquí que consisteix a girar sobre un esquí amb l'altra cama encreuada per davant i l'espàtula cap a fora.

       
  • 3194580   jazz fusion ÔĽŅ <M√ļsica> jazz fusion
     
       
    • jazz fusi√≥, n m
    • es jazz fusi√≥n, n m
    • es jazz rock, n m
    • fr jazz fusion, n m
    • fr jazz-rock, n m
    • en jazz fusion, n

    <M√ļsica>

    Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, que combina el jazz amb altres estils, especialment la m√ļsica rock i el funk, i es caracteritza per la barreja de les estructures i les t√®cniques del jazz amb els instruments musicals propis del rock.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme jazz fusió:

    D'acord amb l'√ļs habitual entre els especialistes, s'aprova la forma jazz fusi√≥, traducci√≥ literal de l'angl√®s jazz fusion, amb manteniment de l'estructura sint√†ctica anglesa per√≤ explicable tamb√© formalment en catal√† com a compost creat per l'aposici√≥ del substantiu fusi√≥ al nucli jazz.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]