termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3568219   kamichi ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> kamichi
     
       
    • xah√†, n m
    • es chaj√°, n m
    • fr kamichi, n m
    • en chaja, n
    • en screamer, n
    • de Tschaja, n m
    • de Wehrvogel, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:

    S'aprova la forma xah√† com a nom gen√®ric de les diferents esp√®cies d'ocells dels g√®neres Chauna i Anhima (de la fam√≠lia dels anh√≠mids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Am√®rica del Sud, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ catalana de chah√Ę, nom guaran√≠ d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaran√≠ recollides en diverses fonts, [ Éa'h√£] o [ Éa'x√£];

    ·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:

    -Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)

    -Pel que fa a la j, en catal√† no existeixen els sons [x] ni [h], per√≤ si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a lleng√ľes amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'√†rab i el grec.

    Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.

    Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.

    (1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos s√≥n d'origen hisp√†nic (txa-txa-tx√† i txitxa), mentre que de mots comen√ßats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacol√≠, xacona, xiruca, xocolata, xori√ßo o xotis, manllevats al castell√†. Sembla que la tend√®ncia en els manlleus del castell√† √©s a fer tx quan hi ha una certa repetici√≥ (per evitar la mala pron√ļncia de la x intervoc√†lica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetici√≥ interna.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568222   kamichi √† collier ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> kamichi √† collier
     
       
    • xah√† emplomallat, n m
    • es chaj√°, n m
    • es chaj√° com√ļn, n m
    • es gritador chaj√°, n m
    • es grit√≥n chaj√°, n m
    • es tapacar√©, n m
    • fr chauna √† collier, n m
    • fr kamichi √† collier, n m
    • en chaja, n
    • en crested screamer, n
    • en Southern screamer, n
    • de Halsband-Wehrvogel, n m
    • de Halsbandtschaja, n m
    • de Halsbandwehrvogel, n m
    • de Schopfwehrvogel, n m
    • de Tschaja, n m
    • de Tschaya, n m
    • nc Chauna torquata

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Anseriformes > Anhímids > Chauna

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xahà emplomallat:

    S'aprova el nom espec√≠fic emplomallat d'acord amb la proposta dels especialistes i per proximitat amb la forma utilitzada en altres lleng√ľes (Schopfwehrvogel, en alemany; crested screamer, en angl√®s). Els experts consideren que √©s un adjectiu que descriu for√ßa b√© l'esp√®cie i que permet diferenciar-la de la resta d'esp√®cies del mateix grup.

    Tamb√© s'han valorat, com a denominacions d'aquesta esp√®cie, les formes seg√ľents, finalment descartades a favor de xah√† emplomallat:

    -xah√† i xah√† com√ļ: L'esp√®cie Chauna torquata √©s el xah√† m√©s conegut i per aix√≤ en moltes lleng√ľes s'utilitza la forma uninomial xah√† (amb les diferents variants segons la llengua) per a designar-la. At√®s, per√≤, que hi ha altres esp√®cies de xah√†, es considera preferible una designaci√≥ binomial amb un nom espec√≠fic que sigui descriptiu de l'esp√®cie.

    -xahà de collar: Els especialistes creuen que no és una solució del tot distintiva, ja que les altres dues espècies de xahà (Anhima cornuta i Chauna chavaria) també tenen un coll peculiar, amb una franja de plomes que es podria associar a un collar.

    -xahà meridional: Seria una designació anàloga a l'anglesa Southern screamer, que s'oposa a Northern screamer (Chauna chavaria). Cal tenir en compte, però, que cap altra llengua no ha optat per aquestes solucions i que hi ha encara una tercera espècie de xahà (Anhima cornuta), que caldria anomenar a partir d'altres paràmetres.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568221   kamichi chavaria ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> kamichi chavaria
     
       
    • xah√† collnegre, n m
    • es chaj√° chicag√ľire, n m
    • fr kamichi chavaria, n m
    • en Northern screamer, n
    • de Wei√üwangen-Wehrvogel, n m
    • nc Chauna chavaria

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Chauna

       
  • 3568220   kamichi cornu ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> kamichi cornu
     
       
    • xah√† banyut, n m
    • es chaj√° a√Īuma, n m
    • fr kamichi cornu, n m
    • en horned screamer, n
    • de Hornwehrvogel, n m
    • nc Anhima cornuta

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Anhima

       
  • 208523   kampyle d'Eudoxus ÔĽŅ <Matem√†tiques> kampyle d'Eudoxus
     
       
    • c√†mpila d'Eudoxos, n f
    • es kampyle de Eudoxus
    • fr campyle d'Eudoxe
    • fr kampyle d'Eudoxus
    • en kampyle of Eudoxus

    <Matemàtiques>

    Corba plana quàrtica d'equació x4 = k2(x2 + y2).

       
  • 856209   kanjira ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> kanjira
     
       
    • khanjira, n m
    • es kanjira
    • es khanjira
    • fr kanjira
    • fr khanjira
    • en kanjira
    • en khanjira

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument membranòfon amb una sola membrana consistent en un cèrcol de fusta d'uns 20 cm de diàmetre i entre 5 i 10 cm d'ample amb l'ull tapat per un costat amb una pell, tradicionalment de llangardaix, i amb una ranura que allotja tres o quatre sonalls, el qual es toca amb els dits i el palmell d'una mà mentre amb l'altra s'aguanta l'instrument i es pressiona la pell per modificar-ne la tensió.

    Nota: √Čs un instrument d'origen indi.

    Nota: El grup kh correspon a un so velar oclusiu aspirat. La transliteraci√≥ segons el sistema internacional √©s kha√Ījńęra.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopci√≥ del manlleu al catal√† i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes que fan refer√®ncia a instruments musicals que s√≥n propis de l'√ćndia i s'utilitzen exclusivament en la interpretaci√≥ de m√ļsica √≠ndia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informaci√≥ sobre l'origen d'aquests instruments;

    ¬∑en totes les lleng√ľes consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral¬∑leles;

    ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

    Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptaci√≥ o per la semiadaptaci√≥ de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteraci√≥ segons el sistema internacional(1). L'adaptaci√≥ o semiadaptaci√≥ ha comportat la supressi√≥ de tots els signes diacr√≠tics de la transliteraci√≥ estricta (els m√†crons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realitzaci√≥ retroflexa, la titlla sobre la n que fa refer√®ncia a la pron√ļncia palatalitzada de la nasal, etc.), per aix√≠ fer possible la representaci√≥ d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pron√ļncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fon√®tics inexistents en catal√†. Tamb√© s'han redu√Įt les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuaci√≥ pr√≤pies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surb√†hara i v√≠citra, per exemple, s'han accentuat gr√†ficament perqu√® aquestes formes s√≥n esdr√ļixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, s√≥n coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en qu√® tamb√© ha aprovat manlleus procedents de lleng√ľes escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptaci√≥ o semiadaptaci√≥ del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, g√≤pura, v√®dika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bńĀnsuri, dilrubńĀ, chattri, gopura, vedikńĀ, etc.).

    Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

    En els casos en qu√® no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pron√ļncia adequada segons la llengua d'origen. Aix√≠, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

    Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

    Pel que fa al g√®nere dels termes, i at√®s que nom√©s en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil¬∑laci√≥ en catal√† i en la resta de lleng√ľes rom√†niques pel que fa a l'√ļs del mascul√≠ i el femen√≠, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femen√≠ els termes que en s√†nscrit s√≥n femenins i s'han deixat en mascul√≠ els termes que en s√†nscrit s√≥n masculins, independentment que, pel tipus de terminaci√≥ o de referent, puguin suggerir en catal√† el g√®nere contrari.

    Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

    D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les m√©s difoses s√≥n les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perqu√® s√≥n m√©s neutres i m√©s rigoroses des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

    (1)La forma d'escriptura que utilitza el s√†nscrit i tamb√© l'hindi √©s l'alfabet devanagari (devanńĀgarńę, en transliteraci√≥ estricta). El sistema de romanitzaci√≥ del s√†nscrit m√©s est√®s √©s l'alfabet internacional de transliteraci√≥ s√†nscrita (AITS), paral¬∑lel al sistema de transliteraci√≥ proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'est√†ndard establert pel Congr√©s Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteraci√≥ de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta s√≥n extensions d'aquest sistema de transliteraci√≥ pensats per a la romanitzaci√≥ de totes les escriptures √≠ndiques.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme khanjira:

    El d√≠graf kh de la forma transliterada correspon a un so velar oclusiu aspirat, √Ī a una palatal nasal sonora; j s'acosta a una fricativa prepalatal sonora, i el m√†cron sobre la i indica que es tracta d'una vocal llarga. Pel que fa a la tonicitat, es tracta d'un mot pla en la llengua d'origen.

    Malgrat que en la forma aprovada s'hagi substitu√Įt la grafia √Ī per n, aquesta adaptaci√≥ no afecta la pron√ļncia, ja que, en tot cas, el punt d'articulaci√≥ de la nasal s'assimila al de la consonant posterior i es pronuncia com una palatal sonora.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tot i que en l'√ļs hi hagi una certa vacil¬∑laci√≥, perqu√® √©s el g√®nere que t√© aquest mot en hindi i en tots els casos s'ha seguit el model de la llengua d'origen.

       
  • 3559265   kaomoji ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> kaomoji
     
       
    • kaomoji, n m
    • es kaomoji, n m
    • es verticono, n m
    • fr kaomoji, n m
    • it kaomoji, n m
    • en kaomoji, n

    <Informàtica > Internet>

    Emoticona textual d'origen japon√®s constitu√Įda per una breu successi√≥ de car√†cters Unicode, que es llegeix segons una orientaci√≥ vertical.

    Nota: 1. Les emoticones textuals occidentals, a diferencia dels kaomojis, es componen amb caràcters ASCII i es llegeixen segons una orientació horitzontal.

    Nota: 2. S√≥n exemples de kaomojis (^_^), que significa 'estic content'; (‚Ć£_‚Ć£"), que significa 'estic trist', o „ĄĖÍŹĀ„ĄĖ, que significa 'un pet√≥' o 'petons'.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes emoticona, emoticona textual, emoticona gràfica (sin. compl. emoji), kaomoji i adhesiu:

    Es revisa la definici√≥(1) de la forma emoticona (aprovada a la sessi√≥ del Consell Supervisor n√ļm. 290, del 27 de maig de 1997), que actualment ja no s'aplica tan sols als s√≠mbols gr√†fics constru√Įts amb car√†cters ASCII que representen un rostre hum√†, sin√≥ a qualsevol icona que es fa servir en els serveis de correu electr√≤nic i missatgeria per internet i en les xarxes socials per a expressar emocions i sensacions, independentment que s'hagi compost amb car√†cters (ASCII o Unicode) o que, en conson√†ncia amb l'evoluci√≥ tecnol√≤gica, tingui un format d'imatge.

    D'altra banda, tamb√© s'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades emoticona textual, emoticona gr√†fica (amb el sin√≤nim complementari d'origen japon√®s emoji), kaomoji (tamb√© d'origen japon√®s) i adhesiu, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la forma emoticona textual,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, que descriu amb for√ßa precisi√≥ el concepte: textual significa 'relatiu al text', i aquest tipus d'emoticones es componen, justament, de signes de text;

    ·s'oposa a la forma emoticona gràfica, que designa les emoticones que tenen un format d'imatge;

    ·ja es documenta en alguns contextos especialitzats;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Si b√© l'adjectiu textual tamb√© significa 'literal', es considera que en aquest context no genera cap mena d'ambig√ľitat. Per aquest motiu, i per no trencar el paral¬∑lelisme amb l'estructura del terme relacionat emoticona gr√†fica (nom + adj), s'ha desestimat emoticona de text, que tamb√© podria ser una denominaci√≥ adequada del concepte.

    Es descarten, per a aquest concepte, les formes emoticona primària, emoticona tipogràfica, emoticona de teclat, emotigrafia i carona, que també s'han valorat, perquè es considera que la forma aprovada descriu més bé, i d'una manera més precisa, el concepte.


    Pel que fa a emoticona gràfica,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, que descriu amb precisi√≥ el concepte: un dels sentits de l'adjectiu gr√†fic -a √©s 'relatiu al dibuix o a la imatge'(2), i aquest tipus d'emoticones tenen, justament, format d'imatge;

    ·s'oposa a la forma emoticona textual, que designa les emoticones compostes amb caràcters;

    ·ja es documenta en alguns contextos especialitzats;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a emoji (denominació japonesa que significa 'pictograma', de e 'imatge' i moji 'caràcter'), sinònim complementari de emoticona gràfica,

    ·és una denominació força popular d'aquest concepte i ja es recull en nombroses fonts especialitzades i lexicogràfiques;

    ¬∑√©s una forma internacional, molt estesa tamb√© en les altres lleng√ľes considerades de refer√®ncia;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten, per a aquest concepte, les formes emoticona animada i emoticona simbòlica, documentades en algunes fonts, perquè es consideren semànticament poc adequades.

    Per paral·lelisme amb emoticona textual, i perquè és una denominació catalana transparent, s'ha optat per donar prioritat a emoticona gràfica per sobre del manlleu emoji, que s'accepta com a denominació secundària.


    Quant a kaomoji, denominació japonesa (de kao 'cara' i moji 'caràcter'),

    ¬∑√©s pr√†cticament l'√ļnica denominaci√≥ utilitzada per a fer refer√®ncia a aquest concepte, associat espec√≠ficament amb la cultura japonesa;

    ¬∑√©s una forma internacional, utilitzada tamb√© en la resta de lleng√ľes considerades de refer√®ncia;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la forma emoticona japonesa, documentada en alguns contextos, perquè se sol utilitzar sempre al costat del mot japonès kaomoji, com a mera descripció o explicació. Cal tenir en compte, d'altra banda, que al Japó també es creen emoticones gràfiques, de manera que emoticona japonesa podria resultar una forma ambigua.

    Tamb√© es descarta la forma verticona (calc del castell√† verticono, a partir de icono vertical, perqu√® aquestes emoticones es llegeixen segons una orientaci√≥ vertical) perqu√® no t√© √ļs i ha estat rebutjada pels especialistes consultats. Pels mateixos motius es descarta tamb√© emoticona vertical, que, a m√©s, es considera una forma poc transparent.


    Finalment, la forma adhesiu, calc de l'anglès sticker,

    ·és una forma motivada des del punt de vista semàntic, que fa una analogia entre aquest tipus d'icones digitals i els adhesius tradicionals, utilitzats com a elements decoratius;

    ¬∑ja t√© un cert √ļs i √©s la forma difosa fins ara des del TERMCAT;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen tamb√© denominacions paral¬∑leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la forma enganxina, tot i que és força popular amb el sentit general d''adhesiu', perquè és un calc del castellà pegatina no acceptat per la normativa.

    Es desestima, igualment, la incorporació del manlleu sticker, que es considera innecessari.


    (1) La definici√≥ amb qu√® es va aprovar aquesta denominaci√≥ era: "S√≠mbol gr√†fic constru√Įt a partir de car√†cters ASCII que representa un rostre hum√† amb diverses expressions i que s'utilitza per a transmetre estats d'√†nim en els missatges de correu electr√≤nic i les tert√ļlies."

    (2) Aquest sentit no es recull encara al diccionari normatiu (sí, en canvi, el substantiu gràfic amb el sentit de "Representació per mitjà del dibuix"), però sí en altres diccionaris, com ara al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana: "Que representa quelcom per mitjà del dibuix" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.diccionari.cat/>>), o al Diccionari descriptiu de la llengua catalana: "Que representa una cosa mitjançant la imatge" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>).

    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]

       
  • 3286111   Kappa Serpentides ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> Kappa Serpentides
     
       
    • őļ-Serp√®ntids, n m pl
    • kappa-Serp√®ntids, n m pl sin. compl.
    • es Kappa Serp√©ntidas, n f pl
    • es őļ-Serp√©ntidas, n f pl
    • fr Kappa Serpentides, n f pl
    • fr őļ-Serpentides, n f pl
    • en kappa Serpentids, n pl
    • en őļ-Serpentids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació del Serpent, que té lloc anualment a principis d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 5 d'abril.

    Nota: Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 305923   kapur ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kapur
     
       
    • kapur, n m
    • es kapur
    • fr kapur
    • en kapur
    • de Kapur

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dryobalanops, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color vermell rosat o vermell fosc, i l'albeca d'un color entre marró clar grogós i rosa pàl·lid.

       
  • 314288   karting ÔĽŅ <Esports > Esports de motor > Automobilisme> karting
     
       
    • k√†rting, n m
    • es karting
    • fr karting
    • it karting
    • it kartismo
    • en go-karting
    • en kart racing
    • en karting
    • de Karting

    <Esports > Esports de motor > Automobilisme>

    Pràctica esportiva que consisteix a recórrer un circuit amb kart.