termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204560   KOT ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> KOT
     
       
    • inferioritat, n f
    • fora de combat t√®cnic, n m sin. compl.
    • KOT, n m sigla
    • es fuera de combate t√©cnico
    • es inferioridad
    • es knock-out t√©cnico
    • es KOT sigla
    • fr knock-out technique
    • fr KOT sigla
    • en technical knockout
    • en TKO sigla

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Situació pròpia del boxejador que, a judici de l'àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.

       
  • 305928   kotib√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kotib√©
     
       
    • kotib√©, n m
    • es kotib√©
    • fr kotib√©
    • en danta
    • de Kotib√©

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

       
  • 305929   koto ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en African pterygota
    • de Koto

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa, de la família de les esterculiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós, i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 295010   koto ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en kin
    • en koto

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures ac√ļstiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harm√≤nica per mitj√† de tretze ponts m√≤bils, que es toca generalment en posici√≥ horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

    Nota: √Čs considerat l'instrument nacional del Jap√≥ i el seu √ļs s'est√©n des de la m√ļsica popular fins a la m√ļsica m√©s virtuos√≠stica. Prov√© del qin xin√®s.

       
  • 2754218   krigeage ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> krigeage
     
       
    • krigatge, n m
    • es krigeado, n m
    • es krigeage, n m
    • es kriging, n m
    • fr krigeage, n m
    • it kriging, n m
    • pt krigagem, n m
    • en kriging, n
    • de Kriging, n n

    <Matemàtiques > Estadística>

    Interpolació estocàstica que fa servir la variància mínima dels errors d'interpolació com a criteri de millor estimació lineal no esbiaixada.

    Nota: El krigatge, que constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.

    Nota: La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Danie G. Krige, que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica d'interpolació. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes krigatge i cokrigatge:

    S'aproven el termes krigatge i cokrigatge, procedents de l'angl√®s kriging i cokriging, respectivament, derivats del nom propi Krige, cognom de l'enginyer que va fer la formulaci√≥ inicial d'aquesta t√®cnica (Danie Gerhardus Krige), pels motius seg√ľents:

    ·són adaptacions morfològiques dels manlleus anglesos, que són les formes més conegudes internacionalment i també en català;

    ·mantenen la referència al nom propi d'origen, Krige, i s'identifiquen sense problema amb els conceptes;

    ·són solucions que ja es difonen des del Termcat des de fa un cert temps;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha optat per aquest tipus d'adaptaci√≥;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Les formes krigeatge i cokrigeatge, que tamb√© s'han valorat i es documenten en algunes fonts, s'han descartat b√†sicament perqu√® la pron√ļncia fricativa de la g sembla que s'allunyaria tant de la pron√ļncia de la g de Krige, que, segons les fonts consultades, hauria de ser velar i no fricativa (es tracta d'un cognom d'origen afrikaans)(1), com tamb√© de la pron√ļncia anglesa de kriging, en qu√® la g tamb√© es fa velar ([√Ą]).

    Es descarta la forma mètode de Krige (per a kriging) perquè té poques possibilitats d'implantació, segons els especialistes, i sobretot perquè no permet la creació de derivats (per exemple, cokrigatge).

    Els manlleus també s'han descartat (kriging i cokriging o les adaptacions kríguing o kríging i cokríguing i cokríging) perquè els especialistes s'han mostrat més favorables a la forma aprovada.

    (1) Val a dir, de tota manera, que la pron√ļncia en catal√† √©s vacil¬∑lant i sovint es fa ['kriZ], segons els especialistes.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 3451717   kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquate, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit comestible del cumquat, de forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses.

    Nota: 1. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 3451716   kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquateiro, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n
    • nc Fortunella, n f

    <Botànica>

    Arbust perennifoli de la fam√≠lia de les rut√†cies, originari de l'√Äsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m d'al√ß√†ria, de fulles alternes, lanceolades i cori√†cies d'entre 4 i 9 cm de llarg, flors axil¬∑lars, blanques i arom√†tiques, solit√†ries o agrupades en ra√Įms, pent√†meres i hermafrodites, i fruits ovoidals d'uns 5 cm de llarg i pell ataronjada o vermellosa.

    Nota: 1. El fruit del cumquat s'anomena també cumquat.

    Nota: 2. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 399006   kung-fu ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> kung-fu
     
       
    • kungfu, n m
    • wushu [zh], n m sin. compl.
    • es kung-fu
    • es wushu
    • fr kung-fu
    • fr wushu
    • pt kung fu
    • pt wushu
    • en kung fu
    • en wushu

    <Esports > Esports de combat>

    Art marcial d'origen xinès.

    Nota: 1. La forma kungfu és una adaptació de la transcripció del xinès gongfu.

    Nota: 2. Si bé la forma xinesa de la qual prové kungfu (gongfu) té el significat genèric de 'habilitat, destresa', la denominació kungfu és la que s'ha utilitzat tradicionalment a Occident per a designar qualsevol de les arts marcials xineses.

    Nota: 4. En xinès, la denominació que designa habitualment les arts marcials és wushu (de wu 'marcial' i shu 'art').