termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 305926   kosipo ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en omu
    • de Kosipo

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró lilós i l'albeca de color blanquinós o marró clar.

       
  • 204560   KOT ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> KOT
     
       
    • inferioritat, n f
    • fora de combat t√®cnic, n m sin. compl.
    • KOT, n m sigla
    • es fuera de combate t√©cnico
    • es inferioridad
    • es knock-out t√©cnico
    • es KOT sigla
    • fr knock-out technique
    • fr KOT sigla
    • en technical knockout
    • en TKO sigla

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Situació pròpia del boxejador que, a judici de l'àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.

       
  • 305928   kotib√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kotib√©
     
       
    • kotib√©, n m
    • es kotib√©
    • fr kotib√©
    • en danta
    • de Kotib√©

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

       
  • 295010   koto ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en kin
    • en koto

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures ac√ļstiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harm√≤nica per mitj√† de tretze ponts m√≤bils, que es toca generalment en posici√≥ horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

    Nota: √Čs considerat l'instrument nacional del Jap√≥ i el seu √ļs s'est√©n des de la m√ļsica popular fins a la m√ļsica m√©s virtuos√≠stica. Prov√© del qin xin√®s.

       
  • 305929   koto ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en African pterygota
    • de Koto

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa, de la família de les esterculiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós, i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 2754218   krigeage ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> krigeage
     
       
    • krigatge, n m
    • es krigeado, n m
    • es krigeage, n m
    • es kriging, n m
    • fr krigeage, n m
    • it kriging, n m
    • pt krigagem, n m
    • en kriging, n
    • de Kriging, n n

    <Matemàtiques > Estadística>

    Interpolació estocàstica que fa servir la variància mínima dels errors d'interpolació com a criteri de millor estimació lineal no esbiaixada.

    Nota: El krigatge, que constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.

    Nota: La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Danie G. Krige, que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica d'interpolació. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes krigatge i cokrigatge:

    S'aproven el termes krigatge i cokrigatge, procedents de l'angl√®s kriging i cokriging, respectivament, derivats del nom propi Krige, cognom de l'enginyer que va fer la formulaci√≥ inicial d'aquesta t√®cnica (Danie Gerhardus Krige), pels motius seg√ľents:

    ·són adaptacions morfològiques dels manlleus anglesos, que són les formes més conegudes internacionalment i també en català;

    ·mantenen la referència al nom propi d'origen, Krige, i s'identifiquen sense problema amb els conceptes;

    ·són solucions que ja es difonen des del Termcat des de fa un cert temps;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha optat per aquest tipus d'adaptaci√≥;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Les formes krigeatge i cokrigeatge, que tamb√© s'han valorat i es documenten en algunes fonts, s'han descartat b√†sicament perqu√® la pron√ļncia fricativa de la g sembla que s'allunyaria tant de la pron√ļncia de la g de Krige, que, segons les fonts consultades, hauria de ser velar i no fricativa (es tracta d'un cognom d'origen afrikaans)(1), com tamb√© de la pron√ļncia anglesa de kriging, en qu√® la g tamb√© es fa velar ([√Ą]).

    Es descarta la forma mètode de Krige (per a kriging) perquè té poques possibilitats d'implantació, segons els especialistes, i sobretot perquè no permet la creació de derivats (per exemple, cokrigatge).

    Els manlleus també s'han descartat (kriging i cokriging o les adaptacions kríguing o kríging i cokríguing i cokríging) perquè els especialistes s'han mostrat més favorables a la forma aprovada.

    (1) Val a dir, de tota manera, que la pron√ļncia en catal√† √©s vacil¬∑lant i sovint es fa ['kriZ], segons els especialistes.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 3932168   kukicha ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> kukicha
     
       
    • kukitxa, n m
    • te de branquillons, n m sin. compl.
    • es bŇćcha, n m
    • es kukicha, n m
    • es t√© de invierno, n m
    • es t√© en rama, n m
    • es t√© kukicha, n m
    • fr bocha, n m
    • fr kukicha, n m
    • fr th√© de brindilles, n m
    • en bŇćcha, n
    • en kukicha, n
    • en twig tea, n
    • ja ŤĆéŤĆ∂, n
    • ja kukicha, n

    <Alimentació > Begudes>

    Barreja de branquillons, tiges, pec√≠ols i, en menys quantitat, fulles de te verd japon√®s, generalment sentxa, que produeix una infusi√≥ amb un contingut en te√Įna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dol√ß de nous.

    Nota: 1. La denominació kukitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és kukicha. Significa, literalment, 'te de tiges'.

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme kukitxa:

    Es descarta la forma botxa (adaptaci√≥ de la forma japonesa bŇćcha, literalment 'te de branca') perqu√® la forma m√©s usada internacionalment √©s kukicha i, per tant, es prefereix partir d'aquesta forma.

    La forma te d'hivern, anàloga al castellà te de invierno (en al·lusió a la recol·lecció tardana d'aquest te), s'ha descartat perquè no és prou distintiva (el bantxa, per exemple, també és un te de recol·lecció tardana). A més, no es documenta en català.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

       
  • 3451717   kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquate, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit comestible del cumquat, de forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses.

    Nota: 1. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 3451716   kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquateiro, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n
    • nc Fortunella, n f

    <Botànica>

    Arbust perennifoli de la fam√≠lia de les rut√†cies, originari de l'√Äsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m d'al√ß√†ria, de fulles alternes, lanceolades i cori√†cies d'entre 4 i 9 cm de llarg, flors axil¬∑lars, blanques i arom√†tiques, solit√†ries o agrupades en ra√Įms, pent√†meres i hermafrodites, i fruits ovoidals d'uns 5 cm de llarg i pell ataronjada o vermellosa.

    Nota: 1. El fruit del cumquat s'anomena també cumquat.

    Nota: 2. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 399006   kung-fu ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> kung-fu
     
       
    • kungfu, n m
    • wushu [zh], n m sin. compl.
    • es kung-fu
    • es wushu
    • fr kung-fu
    • fr wushu
    • pt kung fu
    • pt wushu
    • en kung fu
    • en wushu

    <Esports > Esports de combat>

    Art marcial d'origen xinès.

    Nota: 1. La forma kungfu és una adaptació de la transcripció del xinès gongfu.

    Nota: 2. Si bé la forma xinesa de la qual prové kungfu (gongfu) té el significat genèric de 'habilitat, destresa', la denominació kungfu és la que s'ha utilitzat tradicionalment a Occident per a designar qualsevol de les arts marcials xineses.

    Nota: 4. En xinès, la denominació que designa habitualment les arts marcials és wushu (de wu 'marcial' i shu 'art').