termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2754197   l'apparence et la convivialit√© ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> , <Inform√†tica > Internet> l'apparence et la convivialit√©
     
       
    • aspecte-i-sensaci√≥, n m
    • es aspecto y comportamiento, n m
    • es aspecto y funcionamiento, n m
    • es look and feel, n m
    • fr aspect et convivialit√©, n m
    • fr l'apparence et la convivialit√©, n f
    • fr l'aspect et la convivialit√©, n m
    • en look and feel, n
    • en look-and-feel, n
    • de Aussehen und Handhabung, n n
    • de Look-and-Feel, n n
    • de Look-and-feel, n n

    <Informàtica > Programari> , <Informàtica > Internet>

    Conjunt de característiques de tipus sensorial, especialment visuals, i de comportament d'una interfície d'usuari.

    Nota: Per exemple, es pot fer referència a l'aspecte-i-sensació d'una pàgina web, d'una aplicació de tractament de textos o d'un reproductor d'MP3.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aspecte- i-sensació :

    S'aprova el terme aspecte- i-sensaci√≥, calc de l'angl√®s look-and-feel, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu look-and-feel, que és la forma més coneguda internacionalment;

    ·és una forma semànticament motivada;

    ·ja es documenta en textos especialitzats amb referència a aquest concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    El Consell Supervisor s'ha decantat per aspecte-i-sensaci√≥ i no per aspecte-i-comportament, que √©s la forma que s'havia dif√≥s fins ara des del Termcat, perqu√® considera que aspecte-i-sensaci√≥ √©s una forma m√©s fidel al significat del terme angl√®s de partida i, per tant, pot adequar-se millor a tots els contextos d'√ļs de la forma anglesa.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu, encara que t√© √ļs, perqu√® es considera innecessari.

    Tamb√© s'han valorat, entre d'altres, les formes aspecte-i-funcionalitat, aspecte-i-experi√®ncia d'√ļs, aspecte-i-usabilitat, aspecte-i-interactivitat, aparen√ßa-i-sensaci√≥ i aspectes visuals i de comportament, per√≤ s'han desestimat perqu√® la forma aprovada es considera sem√†nticament m√©s precisa.

    S'aprova amb guionets entre els formants per donar més cohesió al terme i indicar que el concepte va més enllà de la mera fusió dels significats de aspecte i sensació. En aquest sentit, pot considerar-se un cas equiparable a compostos ja normatius del tipus cul-de-sac, entra-i-surt o vetesifils. En aquest cas, tal com passa a cul-de-sac o a entra-i-surt, l'escriptura soldada de tots els components, sense guionets, (*aspecteisensació) menaria a lectures errònies i, per tant, seria inadequada.

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 2754197   l'aspect et la convivialit√© ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> , <Inform√†tica > Internet> l'aspect et la convivialit√©
     
       
    • aspecte-i-sensaci√≥, n m
    • es aspecto y comportamiento, n m
    • es aspecto y funcionamiento, n m
    • es look and feel, n m
    • fr aspect et convivialit√©, n m
    • fr l'apparence et la convivialit√©, n f
    • fr l'aspect et la convivialit√©, n m
    • en look and feel, n
    • en look-and-feel, n
    • de Aussehen und Handhabung, n n
    • de Look-and-Feel, n n
    • de Look-and-feel, n n

    <Informàtica > Programari> , <Informàtica > Internet>

    Conjunt de característiques de tipus sensorial, especialment visuals, i de comportament d'una interfície d'usuari.

    Nota: Per exemple, es pot fer referència a l'aspecte-i-sensació d'una pàgina web, d'una aplicació de tractament de textos o d'un reproductor d'MP3.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aspecte- i-sensació :

    S'aprova el terme aspecte- i-sensaci√≥, calc de l'angl√®s look-and-feel, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu look-and-feel, que és la forma més coneguda internacionalment;

    ·és una forma semànticament motivada;

    ·ja es documenta en textos especialitzats amb referència a aquest concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    El Consell Supervisor s'ha decantat per aspecte-i-sensaci√≥ i no per aspecte-i-comportament, que √©s la forma que s'havia dif√≥s fins ara des del Termcat, perqu√® considera que aspecte-i-sensaci√≥ √©s una forma m√©s fidel al significat del terme angl√®s de partida i, per tant, pot adequar-se millor a tots els contextos d'√ļs de la forma anglesa.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu, encara que t√© √ļs, perqu√® es considera innecessari.

    Tamb√© s'han valorat, entre d'altres, les formes aspecte-i-funcionalitat, aspecte-i-experi√®ncia d'√ļs, aspecte-i-usabilitat, aspecte-i-interactivitat, aparen√ßa-i-sensaci√≥ i aspectes visuals i de comportament, per√≤ s'han desestimat perqu√® la forma aprovada es considera sem√†nticament m√©s precisa.

    S'aprova amb guionets entre els formants per donar més cohesió al terme i indicar que el concepte va més enllà de la mera fusió dels significats de aspecte i sensació. En aquest sentit, pot considerar-se un cas equiparable a compostos ja normatius del tipus cul-de-sac, entra-i-surt o vetesifils. En aquest cas, tal com passa a cul-de-sac o a entra-i-surt, l'escriptura soldada de tots els components, sense guionets, (*aspecteisensació) menaria a lectures errònies i, per tant, seria inadequada.

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 255319   laban ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> laban
     
       
    • l√†ban, n m
    • es laban
    • es leben
    • fr laban
    • fr leben
    • it laban
    • en laban
    • en lebban
    • en leben

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Iogurt obtingut a partir de llet acidificada, típic del Pròxim Orient i del nord d'Àfrica.

       
  • 314289   labilit√© affective ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> labilit√© affective
     
       
    • labilitat afectiva, n f
    • es labilidad afectiva
    • fr labilit√© affective
    • en affective lability
    • en lability of the affect
    • de Affektlabilit√§t

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Propensió a canviar de manera repetida, ràpida i brusca els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs.

       
  • 2754219   laboratoire d'analyses de biologie m√©dicale ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> laboratoire d'analyses de biologie m√©dicale
     
       
    • laboratori cl√≠nic, n m
    • es laboratorio cl√≠nico, n m
    • es laboratorio de an√°lisis cl√≠nicos, n m
    • es laboratorio diagn√≥stico, n m
    • es laboratorio m√©dico, n m
    • fr laboratoire d'analyses de biologie m√©dicale, n m
    • fr laboratoire de diagnostic, n m
    • fr laboratoire diagnostique, n m
    • en clinical laboratory, n
    • en diagnostic laboratory, n
    • en medical laboratory, n

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Laboratori especialitzat en la realització d'anàlisis clíniques.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

    S'aproven els termes ci√®ncies de laboratori cl√≠nic (amb an√†lisis cl√≠niques com a sin√≤nim complementari) i laboratori cl√≠nic, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

    ·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli ci√®ncies, en plural, √©s pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina est√† integrada, en realitat, per un conjunt de t√®cniques de diferents branques cient√≠fiques;

    ·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

    ·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

    ·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

    ¬∑pot considerar-se tamb√© ling√ľ√≠sticament adequada, explicable per meton√≠mia a partir del sentit recte de la forma normativa an√†lisi cl√≠nica ("An√†lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagn√≤stic"); les an√†lisis cl√≠niques s√≥n, de fet, una part essencial de les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic;

    ·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

    ·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

    -La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

    -La forma biocl√≠nica: aquesta soluci√≥ es documenta al diccionari normatiu i tamb√© en altres fonts catalanes de refer√®ncia (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclop√®dia catalana o al Diccionari enciclop√®dic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement t√© origen en el franc√®s biologie clinique, i asseguren que no t√© cap √ļs actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclop√®dia Catalana, la forma biocl√≠nica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edici√≥ de la Gran enciclop√®dia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petici√≥ del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associaci√≥ Catalana de Ci√®ncies de Laboratori Cl√≠nic. Va ser des de la Gran enciclop√®dia catalana que m√©s endavant devia passar a la resta d'obres.

    S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

    -Les formes biologia cl√≠nica, biologia m√®dica i medicina de laboratori: pr√†cticament no tenen √ļs i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que s√≥n designacions sem√†nticament poc adequades, perqu√® estrictament les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic no s√≥n ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sin√≥ una activitat multidisciplin√†ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la qu√≠mica i aspectes de la medicina.

    (1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).

    (2) El diccionari normatiu en fa la definici√≥ seg√ľent: "Branca de la medicina que, mitjan√ßant les an√†lisis cl√≠niques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 2754219   laboratoire de diagnostic ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> laboratoire de diagnostic
     
       
    • laboratori cl√≠nic, n m
    • es laboratorio cl√≠nico, n m
    • es laboratorio de an√°lisis cl√≠nicos, n m
    • es laboratorio diagn√≥stico, n m
    • es laboratorio m√©dico, n m
    • fr laboratoire d'analyses de biologie m√©dicale, n m
    • fr laboratoire de diagnostic, n m
    • fr laboratoire diagnostique, n m
    • en clinical laboratory, n
    • en diagnostic laboratory, n
    • en medical laboratory, n

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Laboratori especialitzat en la realització d'anàlisis clíniques.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

    S'aproven els termes ci√®ncies de laboratori cl√≠nic (amb an√†lisis cl√≠niques com a sin√≤nim complementari) i laboratori cl√≠nic, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

    ·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli ci√®ncies, en plural, √©s pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina est√† integrada, en realitat, per un conjunt de t√®cniques de diferents branques cient√≠fiques;

    ·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

    ·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

    ·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

    ¬∑pot considerar-se tamb√© ling√ľ√≠sticament adequada, explicable per meton√≠mia a partir del sentit recte de la forma normativa an√†lisi cl√≠nica ("An√†lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagn√≤stic"); les an√†lisis cl√≠niques s√≥n, de fet, una part essencial de les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic;

    ·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

    ·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

    -La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

    -La forma biocl√≠nica: aquesta soluci√≥ es documenta al diccionari normatiu i tamb√© en altres fonts catalanes de refer√®ncia (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclop√®dia catalana o al Diccionari enciclop√®dic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement t√© origen en el franc√®s biologie clinique, i asseguren que no t√© cap √ļs actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclop√®dia Catalana, la forma biocl√≠nica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edici√≥ de la Gran enciclop√®dia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petici√≥ del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associaci√≥ Catalana de Ci√®ncies de Laboratori Cl√≠nic. Va ser des de la Gran enciclop√®dia catalana que m√©s endavant devia passar a la resta d'obres.

    S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

    -Les formes biologia cl√≠nica, biologia m√®dica i medicina de laboratori: pr√†cticament no tenen √ļs i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que s√≥n designacions sem√†nticament poc adequades, perqu√® estrictament les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic no s√≥n ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sin√≥ una activitat multidisciplin√†ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la qu√≠mica i aspectes de la medicina.

    (1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).

    (2) El diccionari normatiu en fa la definici√≥ seg√ľent: "Branca de la medicina que, mitjan√ßant les an√†lisis cl√≠niques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 2754219   laboratoire diagnostique ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> laboratoire diagnostique
     
       
    • laboratori cl√≠nic, n m
    • es laboratorio cl√≠nico, n m
    • es laboratorio de an√°lisis cl√≠nicos, n m
    • es laboratorio diagn√≥stico, n m
    • es laboratorio m√©dico, n m
    • fr laboratoire d'analyses de biologie m√©dicale, n m
    • fr laboratoire de diagnostic, n m
    • fr laboratoire diagnostique, n m
    • en clinical laboratory, n
    • en diagnostic laboratory, n
    • en medical laboratory, n

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Laboratori especialitzat en la realització d'anàlisis clíniques.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

    S'aproven els termes ci√®ncies de laboratori cl√≠nic (amb an√†lisis cl√≠niques com a sin√≤nim complementari) i laboratori cl√≠nic, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

    ·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli ci√®ncies, en plural, √©s pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina est√† integrada, en realitat, per un conjunt de t√®cniques de diferents branques cient√≠fiques;

    ·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

    ·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

    ·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

    ¬∑pot considerar-se tamb√© ling√ľ√≠sticament adequada, explicable per meton√≠mia a partir del sentit recte de la forma normativa an√†lisi cl√≠nica ("An√†lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagn√≤stic"); les an√†lisis cl√≠niques s√≥n, de fet, una part essencial de les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic;

    ·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

    ·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

    -La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

    -La forma biocl√≠nica: aquesta soluci√≥ es documenta al diccionari normatiu i tamb√© en altres fonts catalanes de refer√®ncia (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclop√®dia catalana o al Diccionari enciclop√®dic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement t√© origen en el franc√®s biologie clinique, i asseguren que no t√© cap √ļs actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclop√®dia Catalana, la forma biocl√≠nica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edici√≥ de la Gran enciclop√®dia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petici√≥ del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associaci√≥ Catalana de Ci√®ncies de Laboratori Cl√≠nic. Va ser des de la Gran enciclop√®dia catalana que m√©s endavant devia passar a la resta d'obres.

    S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

    -Les formes biologia cl√≠nica, biologia m√®dica i medicina de laboratori: pr√†cticament no tenen √ļs i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que s√≥n designacions sem√†nticament poc adequades, perqu√® estrictament les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic no s√≥n ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sin√≥ una activitat multidisciplin√†ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la qu√≠mica i aspectes de la medicina.

    (1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).

    (2) El diccionari normatiu en fa la definici√≥ seg√ľent: "Branca de la medicina que, mitjan√ßant les an√†lisis cl√≠niques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 206657   labradorescence ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> labradorescence
     
       
    • labradoresc√®ncia, n f
    • es labradorescencia
    • fr labradorescence
    • it labradorescenza
    • en labradorescence
    • de Labradorisieren

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Iridescència que presenta la labradorita i que canvia segons la incidència de la llum.

    Nota: La labradorescència és provocada per la interferència de la llum en les fines làmines del feldespat a causa de les macles polisintètiques.

       
  • 711247   labyrinthe aquatique de Morris ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Neurologia> , <Psicologia> labyrinthe aquatique de Morris
     
       
    • laberint aqu√†tic de Morris, n m
    • es laberinto acu√°tico de Morris
    • es laberinto de Morris
    • fr labyrinthe aquatique de Morris
    • fr piscine de Morris
    • en Morris water maze
    • en Morris water tank

    <Ciències de la salut > Neurologia> , <Psicologia>

    Recipient circular ple d'aigua tintada, amb una plataforma submergida just per sota la superfície de l'aigua, utilitzat per a estudiar l'aprenentatge i la memòria espacial en animals d'experimentació.

    Nota: En el laberint aquàtic de Morris es deixa anar un animal, generalment una rata o un ratolí, que ha de trobar la plataforma i pujar-hi per evitar ofegar-se. S'ha observat que en intents successius l'animal triga cada vegada menys a trobar la plataforma.

       
  • 2664068   lacet ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> lacet
     
       
    • guinyada, n f
    • es gui√Īada
    • fr lacet
    • en yaw

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix vertical.

    Nota: L'angle de guinyada, que √©s un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb őļ.

    Nota: En les maniobres aeronàutiques la guinyada es combina amb el balanceig.

    Nota: La denominació guinyada també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix vertical

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominaci√≥ guinyada, que prov√© de la terminologia n√†utica,(1) ja t√© √ļs en l'√†mbit de l'aeron√†utica amb un significat paral¬∑lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclop√®dia catalana.

    La denominaci√≥ deriva √©s una forma sem√†nticament motivada a partir del significat que t√© aquest substantiu en n√†utica: "Desviaci√≥ d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcci√≥ del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari catal√†-valenci√†-balear, com a deformaci√≥ dialectal de reng, amb els significats propis de l'√†mbit de l'agricultura seg√ľents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada pr√®viament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada t√© √ļnicament el significat seg√ľent, de l'√†mbit dels transports per aigua: "Alteraci√≥ moment√†nia de la derrota quan el timoner no mant√© el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]