termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 635749   m-learning ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> m-learning
     
       
    • aprenentatge m√≤bil, n m
    • es aprendizaje electr√≥nico m√≥vil
    • es aprendizaje m√≥vil
    • es m-learning
    • fr apprentissage mobile
    • fr m-learning
    • en m-learning
    • en mobile learning

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Aprenentatge basat en la utilització de dispositius electrònics mòbils per a accedir a continguts formatius interactius o personalitzats.

       
  • 2231206   maatjes ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Peix. Marisc> maatjes
     
       
    • areng a l'holandesa, n m
    • es arenque holand√©s
    • es matjes
    • fr maatjes
    • fr matjes
    • en maatje herring
    • en matjes
    • en matjes herring
    • de Matjes
    • de Matjeshering

    <Alimentació > Peix. Marisc>

    Areng immadur de gust característic que s'elabora amb salmorra lleugera i sense extracció del pàncrees.

    Nota: L'areng a l'holandesa √©s una preparaci√≥ t√≠pica dels Pa√Įsos Baixos.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme areng a l'holandesa:

    S'aprova el terme areng a l'holandesa pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu del neerlandès maatje, escurçament de la forma completa maatjesharing, que encara no està gaire estès en català;

    ·és una denominació descriptiva del concepte, ja que es tracta d'una preparació de l'areng típicament holandesa;

    ·la forma a l'holandesa segueix una estructura recurrent en l'àmbit de l'alimentació i la gastronomia (a+la+gentilici): a la bolonyesa, a la italiana, a la napolitana, a la catalana, a la basca, a la gallega, etc.;

    Es desestimen les formes areng holandès i areng immadur perquè no són prou precises, ja que
    descriuen el concepte √ļnicament pel que fa al producte d'origen, el tipus d'areng, i no pel que fa al tipus de preparaci√≥.

    La forma areng en salmorra, que es pot considerar motivada des d'un punt de vista semàntic, també es descarta perquè no és prou precisa, ja que podria fer referència a qualsevol tipus d'areng preparat amb salmorra.

    Es desestimen les denominacions areng curat, areng adobat i areng marinat perquè no són semànticament adequades.

    [Acta 541, 9 de febrer de 2012]

       
  • 207134   mac twist ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> mac twist
     
       
    • mac-twist [en], n m
    • es mac twist
    • fr mac twist
    • en mac twist

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Truc que consisteix a fer un gir invertit de 360¬ļ a 540¬ļ.

       
  • 305932   ma√ßaranduba ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> ma√ßaranduba
     
       
    • ma√ßaranduba, n f
    • es ma√ßaranduba
    • fr ma√ßaranduba
    • en massaranduba
    • de Massaranduba

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara, de la família de les sapotàcies, principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat.

       
  • 1534020   macaron ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Cereals i derivats. Productes de pastisseria> macaron
     
       
    • macarr√≥, n m
    • es macaron
    • es macarr√≥n
    • fr macaron
    • it macaron
    • it macaron francese
    • pt macaron
    • en macaron
    • en macaroon

    <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>

    Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:

    S'aprova el terme macarr√≥, manlleu del franc√®s macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarr√≥, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;

    ·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha produ√Įt la mateixa adaptaci√≥ (macarr√≥n, en castell√†);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>

       
  • 220625   macaroni ÔĽŅ <Hist√≤ria > Arqueologia> , <Art> macaroni
     
       
    • macaroni, n m
    • es macarroni
    • fr macaroni
    • en macaroni

    <Història > Arqueologia> , <Art>

    Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.

    Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.

       
  • 3922115   macassar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> macassar
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3932169   maccha (*) ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> maccha (*)
     
       
    • matxa, n m
    • te japon√®s en pols, n m sin. compl.
    • es matcha, n m
    • fr matcha, n m
    • fr maccha, n m var. ling.
    • it matcha, n m
    • it maccha, n m var. ling.
    • pt matcha, n m
    • en matcha, n
    • en matcha tea, n
    • de Matcha, n m
    • ja śäĻŤĆ∂, n
    • ja matcha, n

    <Alimentació > Begudes>

    Te verd japon√®s en pols que s'obt√© de les fulles, netes del pec√≠ol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l'ombra, que produeix una infusi√≥ molt refrescant, amb un contingut de te√Įna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant per√≤ amb un punt de dol√ßor, que se sol prendre en la cerim√≤nia del te.

    Nota: 1. El matxa també s'utlitza com a aromatitzant i colorant alimentari.

    Nota: 2. La denominació matxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és matcha. Significa, literalment, 'te molt'.

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme matxa:

    Es descarta la forma te en pols perqu√® no √©s prou distintiva. D'altra banda, la forma te japon√®s molt, que tamb√© s'ha valorat, es considera menys definit√≤ria que te japon√®s en pols, perqu√® molt pot voler dir, simplement, 'redu√Įt a petits fragments'.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

       
  • 205530   mac√©ration ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> mac√©ration
     
       
    • maceraci√≥, n f
    • es maceraci√≥n
    • fr mac√©ration
    • en maceration

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Preparat líquid compost bàsicament de vi o algun licor i de sucre on es deixa reposar fruita a fi que s'estovi i agafi un sabor especial.

       
  • 205531   mac√©rer ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> mac√©rer
     
       
    • macerar, v tr
    • es macerar
    • fr mac√©rer
    • en macerate, to

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Deixar fruita en una maceració durant un cert temps.