termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204478   multim√©dia ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So> multim√©dia
     
       
    • multim√®dia, adj
    • es multimedia
    • fr multim√©dia
    • en multimedia

    <Audiovisuals > Imatge. So>

    Dit del conjunt de mitjans t√®cnics utilitzats combinadament en la comunicaci√≥ d'informaci√≥, tant simult√†niament com seq√ľencialment.

       
  • 2698691   multimorbide ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Patologia general> multimorbide
     
       
    • multim√≤rbid -a, adj
    • es pluripatol√≥gico
    • fr multimorbide
    • en multimorbid

    <Ciències de la salut > Patologia general>

    Dit de la persona que té dos o més problemes de salut, generalment crònics.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes comorbiditat, multimorbiditat, multimòrbid -a i patologia:

    El Consell Supervisor ratifica els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥ i accepta de donar un significat lleugerament diferent al substantiu comorbiditat, normalitzat pel Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 261, i de fixar la forma multimorbiditat per a designar el concepte recollit pr√®viament com a comorbiditat.

    A l'acta n√ļm. 261, de gener de 1998, es va aprovar el terme comorbiditat amb la definici√≥ seg√ľent: "Coincid√®ncia en un sol pacient de dues o m√©s patologies que en compliquen la curaci√≥." Aquesta definici√≥ de comorbiditat encara es documenta en alguns diccionaris de l'√†mbit m√®dic. De totes maneres, d'acord amb la majoria de diccionaris de medicina consultats i tal com confirmen els especialistes assistents a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, actualment comorbiditat s'utilitza per a refer√®ncia a la 'coincid√®ncia en una persona d'un o m√©s problemes de salut cr√≤nics addicionals a un altre problema de salut, sovint cr√≤nic, que es considera principal o que √©s l'objecte d'estudi', mentre que la denominaci√≥ per a designar la 'coincid√®ncia en una persona de dos o m√©s problemes de salut, sovint cr√≤nics' √©s multimorbiditat o pluripatologia; en el primer cas s'estableix una jerarquia respecte d'un dels problemes de salut, mentre que en el segon cas es tracten els diferents problemes de salut al mateix pla. Aquesta distinci√≥ entre comorbiditat i multimorbiditat, basada en la difer√®ncia de significat dels formants co- i multi-, es considera del tot motivada ling√ľ√≠sticament.

    El Consell Supervisor descarta de recollir la denominaci√≥ pluripatologia, acordada a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nim complementari de multimorbiditat, perqu√® el substantiu de base patologia, format per pato- (del grec p√°thos, 'sofriment', 'malaltia') i -logia (del grec l√≥gos, 'paraula', 'discurs'.), si b√© s'utilitza sovint en l'√†mbit de la medicina amb el sentit de 'malaltia', no es recull al diccionari normatiu amb aquest sentit, sin√≥ √ļnicament amb el significat etimol√≤gic: "Part de la biologia i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen". D'acord amb aquesta definici√≥, doncs, la denominaci√≥ pluripatologia no √©s ling√ľ√≠sticament adequada per a fer refer√®ncia a la coincid√®ncia de diversos problemes de salut en un mateix pacient.

    Arran de l'estudi d'aquest cas, el Consell Supervisor acorda de fixar una nova accepci√≥ per al substantiu patologia: "Conjunt de trastorns que afecten un √≤rgan, un sistema o un proc√©s d'un √©sser viu." Es tracta d'un √ļs meton√≠mic, en qu√® s'utilitza la denominaci√≥ d'una branca del coneixement per a designar el conjunt d'elements que s√≥n objecte d'estudi d'aquesta branca del coneixement, tal com passa en altres mots formats amb -logia recollits al diccionari normatiu: axiologia, cronologia, metodologia, psicologia, simptomatologia, terminologia, etc. Aquest nou significat de patologia, de fet, es recull ja en obres lexicogr√†fiques, terminol√≤giques i enciclop√®diques catalanes o d'altres lleng√ľes rom√†niques.(1)

    A més a més, en el diccionari normatiu l'adjectiu patològic -a, derivat de patologia, no sols es defineix com a "Relatiu o pertanyent a la patologia" sinó també com a "Degut a malaltia".

    Malgrat aix√≤, el Consell Supervisor descarta de donar una tercera accepci√≥ al substantiu patologia, amb el significat de 'malaltia', tot i que ja es documenti an√†logament en obres lexicogr√†fiques de refer√®ncia d'altres lleng√ľes rom√†niques, perqu√® els significats meton√≠mics recollits al diccionari normatiu per als mots formats amb -logia sempre tenen com a referent un conjunt d'elements i no un sol element. En algunes obres de l'√†mbit m√®dic, a m√©s a m√©s, es rebutja expl√≠citament aquest √ļs de patologia com a sin√≤nim de malaltia.

    (1)Per exemple, en catal√†, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana: "Conjunt de trastorns que afecten [un √≤rgan, un proc√©s d'un √©sser viu]"; en castell√†, al Diccionario de t√©rminos m√©dicos: "Conjunto de enfermedades de un √≥rgano, de un sistema o de un aparato corporales", i, en franc√®s, a l'Encyclop√©die Larousse: "Ensemble des manifestations d'une maladie et des effets morbides qu'elle entra√ģne".

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 206821   multipostage ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> multipostage
     
       
    • cotramesa, n f
    • es bus-mailing
    • es mailing cooperativo
    • fr copublipostage
    • fr multipostage
    • fr publipostage collectif
    • fr publipostage commun
    • en bus-mailing
    • en cooperative mailing

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Publitramesa que inclou materials publicitaris de diferents empreses, els productes o les ofertes de les quals no es fan la competència.

    Formes desestimades
    copublitramesa, n f

       
  • 207345   multipostage abusif ÔĽŅ <Inform√†tica> multipostage abusif
     
       
    • inundaci√≥, n f
    • es inundaci√≥n
    • fr arrosage
    • fr inondation
    • fr multipostage abusif
    • fr pollupostage
    • en spamming

    <Informàtica>

    Tramesa indiscriminada d'un missatge a un gran nombre de b√ļsties electr√≤niques, sense el consentiment previ dels destinataris i generalment amb finalitat publicit√†ria.

       
  • 205584   multiprocesseur ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> multiprocesseur
     
       
    • multiprocessador, n m
    • es multiprocesador
    • fr multiprocesseur
    • en multiprocessor

    <Informàtica > Maquinari>

    Sistema informàtic que disposa de diverses unitats de processament.

       
  • 2898512   multisupport ÔĽŅ <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥> multisupport
     
       
    • multisuport, adj
    • es crossmedia, adj
    • fr multisupport, adj
    • en crossmedia, adj

    <Empresa > Comunicació empresarial> , <Comunicació>

    Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, adequant un mateix contingut a les exigències tècniques de cada mitjà.

    Nota: A diferència del que succeeix en una història transmèdia, en una història multisuport els continguts difosos a través dels diferents mitjans són els mateixos.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes transmèdia i multisuport :

    El Consell Supervisor opta finalment per recollir una distinció conceptual entre transmèdia (transmedia, en anglès) i multisuport (crossmedia, en anglès), tenint en compte l'opinió dels experts en aquesta matèria, que confirmen que la diferència existeix malgrat que crossmedia s'utilitza també sovint amb el sentit de transmedia, que és la tècnica narrativa més innovadora i a la qual es tendeix actualment en l'àmbit del màrqueting.

    Des del punt de vista ling√ľ√≠stic, transm√®dia √©s un adjectiu neol√≤gic manllevat de l'angl√®s per√≤ explicable tamb√© des del catal√†. √Čs paral¬∑lel, de fet, a les formes ja normatives hiperm√®dia i multim√®dia, creades sobre el substantiu angl√®s media 'mitjans' (com transm√®dia) amb adjunci√≥ dels prefixos cultes hiper- (del grec) i multi- (del llat√≠), respectivament. En aquest cas, el prefix √©s trans-, d'origen llat√≠, que significa 'm√©s enll√† de', i est√† motivat pel fet que en la narrativa transm√®dia la hist√≤ria global resultant va m√©s enll√† de cadascun dels mitjans pels quals es transmet; √©s, de fet, la suma de les hist√≤ries de cada mitj√†, les quals incorporen alhora l'univers creat pels usuaris.

    Pel que fa, específicament, a l'alternativa a transmedia storytelling o transmedia narrative, s'opta finalment per narrativa transmèdia i no pas per relat transmèdia, com s'havia acordat inicialment (tenint en compte el concepte relacionat relat de marca, aprovat pel Consell Supervisor a l'acta
    n√ļm. 563), per dos motius:

    -perquè narrativa transmèdia és la denominació més estesa en àmbits acadèmics, segons els especialistes en aquesta matèria;

    -perquè es considera que en aquest cas el nucli narrativa ("Narració", segons el diccionari normatiu, és a dir, "Acció de narrar, l'efecte", i també "Conjunt de gèneres narratius") s'adequa més bé al concepte, que fa referència a una tècnica de difusió d'històries i no pas a l'expressió concreta d'aquesta tècnica; és a dir, relat transmèdia podria ser una denominació adequada referida a les històries concretes (els relats) que sorgeixen de la narrativa transmèdia (relat és una "Relació de fets reals o imaginaris" i també una "Obra narrativa en prosa d'extensió inferior a la novel·la", segons el diccionari normatiu); com a tècnica, en canvi, és clarament preferible la forma narrativa.

    Pel que fa, d'altra banda, a l'adjectiu multisuport, s'aprova pels motius seg√ľents:

    -√©s una alternativa catalana al manlleu angl√®s crossmedia (del prefix angl√®s cross-, que vol dir 'a trav√©s de', o tamb√© 'entre' o 'm√ļtuament');

    -√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada sobre el prefix d'origen llat√≠ multi- 'molts' i el substantiu suport ("Material o aparell emprat per a enregistrar informaci√≥", segons el diccionari normatiu), tamb√© d'origen llat√≠;

    -és semànticament motivada i s'identifica sense dificultats amb el concepte, malgrat que l'anglicisme és la denominació habitual;

    -es documenta, anàlogament, en francès.

    S'ha descartat, com a alternativa a crossmedia, la forma multim√®dia perqu√® ja designa un altre concepte relacionat. Segons el diccionari normatiu, multim√®dia significa "Que combina diversos mitjans t√®cnics de comunicaci√≥ d'informaci√≥", per√≤ s'associa fonamentalment, segons els experts consultats, amb la informaci√≥ que es difon en un suport √ļnic (CDROM, web, etc.) per√≤ que integra dades de naturalesa diversa (so, text, imatge, v√≠deo, etc.), mentre que multisuport s'aplicaria a informaci√≥ que es difon a trav√©s de diversos mitjans.

    També s'han tingut en compte, com a alternatives a crossmedia, les formes plurimèdia i plurisuport, però s'han descartat en favor de multisuport, que presenta analogia amb la designació francesa i es considera que pot tenir més possibilitats d'èxit.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 294915   multith√©rapie antir√©trovirale ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> multith√©rapie antir√©trovirale
     
       
    • tractament antiretroviral de gran activitat, n m
    • TARGA, n f sigla
    • es tratamiento antirretroviral de gran actividad
    • es TARGA sigla
    • fr multith√©rapie antir√©trovirale
    • fr traitement antir√©troviral hautement actif
    • fr HAART sigla
    • en highly active antiretroviral therapy
    • en HAART sigla

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Tractament que combina diversos fàrmacs antiretrovirals per aconseguir que la càrrega viral es redueixi per sota del límit de detecció.

    Nota: De vegades s'utilitzen els termes mega-TARGA ('megatractament antiretroviral de gran activitat') i giga-TARGA ('gigatractament antiretroviral de gran activitat') per a fer referència als tractament en què s'utilitzen més de tres i més de sis fàrmacs, respectivament.

       
  • 205578   multitraitement ÔĽŅ <Inform√†tica> multitraitement
     
       
    • multiprocessament, n m
    • es multiprocesamiento
    • es multiproceso
    • es multitratamiento
    • fr multitraitement
    • en multiprocessing

    <Informàtica>

    Processament realitzat amb un multiprocessador, que permet d'executar instruccions que corresponen a diverses seq√ľ√®ncies, les quals poden ser descodificades i executades alhora.

       
  • 207020   MUPI ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> MUPI
     
       
    • opi, n m
    • es mupi
    • es opi
    • fr MUPI

    <Comunicació > Publicitat>

    Element de mobiliari urbà consistent en una caixa de llum col·locada verticalment sobre un peu, que habitualment exhibeix cartells publicitaris.

    Nota: Opi és la sigla lexicalitzada del sintagma objecte publicitari il·luminat.

       
  • 207121   mur backside ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> mur backside
     
       
    • paret de talons, n f
    • es pared backside
    • fr mur backside
    • en backside wall

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Paret del migtub que es puja clavant el cantell del costat de talons.