termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 990162   num√©ro de table ÔĽŅ <Arts > Circ> num√©ro de table
     
       
    • n√ļmero de dandis, n m
    • es n√ļmero de dandis
    • fr num√©ro de table

    <Arts > Circ>

    N√ļmero caracter√≠stic de l'acrob√†cia c√≤mica en qu√® diversos artistes vestits de manera molt elegant executen exercicis diversos amb l'ajuda d'una taula i, sovint, unes cadires.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments b√†sics seg√ľents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ¬∑tenen un √ļs pr√†cticament internacional i es documenten tamb√© en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrob√†tics, tenen un origen antropon√≠mic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma origin√†ria, sense cap mena d'adaptaci√≥, seguint criteris terminol√≤gics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptaci√≥ de rudy), que s'havia aprovat pr√®viament a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 280, es canviar√†, doncs, seguint la nova decisi√≥, per rudy. Encara que en el cas espec√≠fic de rudy, randy i ady, que s√≥n hipocor√≠stics, hi ha vacil¬∑laci√≥ en la majoria de lleng√ľes pel que fa a la vocal final (y i i), la documentaci√≥ consultada mostra que hi ha una certa prefer√®ncia per les designacions amb y.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme n√ļmero de dandis:

    El substantiu dandi és una forma normativa, adaptació de l'anglès dandy (d'origen incert), que designa un "Home que vesteix amb gran elegància".

       
  • 208741   nunatak ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> nunatak
     
       
    • nunatak, n m
    • es nunatak
    • fr nunatak
    • en nunatak
    • en nunataq
    • de Nunatak

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Pic roc√≥s a√Įllat que sobresurt de la superf√≠cie d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perp√®tues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants.

       
  • 835126   nunchaku ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> nunchaku
     
       
    • nunchaku [ja], n m
    • es nunchaco
    • es nunchaku
    • fr fl√©au
    • fr fl√©au d'Okinawa
    • fr nunchaku
    • it nunchaku
    • en nunchaku
    • de Nunchaku

    <Esports > Esports de combat>

    Arma originària d'Okinawa formada per dos bastons d'aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s'utilitza en determinades arts marcials.

    Nota: Nunchaku és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopci√≥ del manlleu japon√®s, i nom√©s en un cas s'ha fixat tamb√© una denominaci√≥ descriptiva catalana com a sin√≤nim complementari, pels motius seg√ľents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ¬∑els manlleus del japon√®s tenen √ļs internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogr√†fiques de les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ¬∑s√≥n tamb√© les formes que, en general, tenen √ļs en catal√†.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripci√≥ d'acord amb el sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, que √©s el m√©s utilitzat internacionalment i el que ha fet servir pr√®viament el Consell Supervisor en la fixaci√≥ d'altres manlleus procedents del japon√®s. Aquest sistema, a m√©s, permet aconseguir una pron√ļncia bastant propera a la fon√®tica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificaci√≥, per√≤, s'ha optat per eliminar en la transcripci√≥ el diacr√≠tic corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bŇć-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un m√†cron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicaci√≥ de la vocal), perqu√® dificulta l'escriptura i no aporta difer√®ncies quan es llegeix en catal√† en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japon√®s aprovats pel Consell Supervisor. Tot i aix√≠, s'acorda de fer constar en nota la transcripci√≥ estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al g√®nere, at√®s que en la llengua d'origen no es fa distinci√≥ entre mascul√≠ i femen√≠, en cada cas s'ha optat per una soluci√≥ o altra en funci√≥ de l'√ļs m√©s est√®s en catal√†.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nunchaku:

    Es bandegen les denominacions alternatives batolles d'Okinawa, flagell d'Okinawa i verguera d'Okinawa, si b√© es poden considerar sem√†nticament adequades, perqu√® no tenen √ļs i el manlleu del japon√®s ja est√† molt est√®s, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

       
  • 2754235   nuplet ÔĽŅ <Inform√†tica> nuplet
     
       
    • tupla, n f
    • es tupla, n f
    • fr n-uplet, n m
    • fr nuplet, n m
    • fr uplet, n m
    • it tupla, n f
    • en tuple, n

    <Informàtica>

    Conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 208722   nutraceutique ÔĽŅ <Alimentaci√≥> nutraceutique
     
       
    • nutric√®utic -a, adj
    • es nutrac√©utico
    • fr nutraceutique
    • fr nutriceutique
    • en nutraceutical
    • en nutriceutical

    <Alimentació>

    Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme i la capacitat de contribuir a la prevenció d'algunes malalties cròniques.

    Nota: De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i aliment funcional.

       
  • 208722   nutriceutique ÔĽŅ <Alimentaci√≥> nutriceutique
     
       
    • nutric√®utic -a, adj
    • es nutrac√©utico
    • fr nutraceutique
    • fr nutriceutique
    • en nutraceutical
    • en nutriceutical

    <Alimentació>

    Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme i la capacitat de contribuir a la prevenció d'algunes malalties cròniques.

    Nota: De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i aliment funcional.

       
  • 305937   nyatoh ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> nyatoh
     
       
    • nyatoh, n m
    • es nyatoh
    • fr nyatoh
    • en nyatoh
    • de Nyatoh

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres de la família de les sapotàcies, principalment del gènere Palaquium, però també dels gèneres Payena i Ganua, lleugera o semipesant, tova, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color entre groguenc i marró clar.

       
  • 2898099   nymphale de l'arbousier ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> nymphale de l'arbousier
     
       
    • papallona de l'arbo√ß, n f
    • es baj√°, n m/f
    • es cuatro colas, n f
    • fr nymphale de l'arbousier, n m
    • fr pacha √† deux queues, n f
    • en two-tailed pasha, n
    • nc Charaxes jasius

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Charaxes

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).