termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 205112   oxford ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits> oxford
     
       
    • √≤xford, n m
    • es √≥xford
    • fr oxford
    • en oxford

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits>

    Teixit de cotó fet amb un ordit fi i una trama gruixuda, amb lligaments diversos que formen llistes o quadrícules, que se sol utilitzar per a confeccionar camises.

       
  • 3544594   oxod√©gradable ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> oxod√©gradable
     
       
    • oxodegradable, adj
    • es oxodegradable, adj
    • fr oxod√©gradable, adj
    • en oxo-degradable, adj

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Dit del producte, generalment de plàstic, al qual s'incorporen additius que el degraden en qualsevol ambient on hi hagi oxigen, independentment de la presència d'aigua.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme oxodegradable:

    S'aprova la denominaci√≥ oxodegradable pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament ben formada, a partir de la forma prefixada oxo-, que indica 'oxigen', i l'adjectiu degradable ("Que pot √©sser degradat", segons el diccionari normatiu);

    ·és una forma àmpliament documentada en català;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma oxidegradable perqu√® t√© molt poc √ļs en comparaci√≥ amb oxodegradable. Malgrat que oxidegradable tamb√© seria una forma adequada (podria remetre m√©s clarament, de fet, al concepte d'oxidaci√≥, essencial en aquest cas, perqu√® aquest tipus de materials es degraden o fragmenten per oxidaci√≥, a partir de l'acci√≥ de la llum, la calor o la fatiga), els experts consultats expliquen que no hi ha arguments qu√≠mics que facin descartar l'√ļs de la forma prefixada oxo-, molt m√©s usada en aquest cas.

    Tamb√© es descarta la forma oxobiodegradable, perqu√® estrictament es refereix a un altre concepte: concretament als productes que es degraden per oxidaci√≥ i posteriorment es biodegraden. Tot i que oxodegradable sovint es documenta amb el sentit de oxobiodegradable, els experts no s√≥n partidaris d'aquesta sinon√≠mia. Apunten, a m√©s, que actualment √©s molt q√ľestionada l'exist√®ncia dels productes anomenats oxobiodegradables, ja que els productes que es comercialitzen com a tals en realitat no es degraden biol√≤gicament o, en tot cas, necessiten molt de temps per a poder-se biodegradar (√©s el cas del PET).

    [CS611, 28 de setembre de 2016]

       
  • 1536960   oxym√®tre ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Hematologia> , <Ci√®ncies de la salut > Pneumologia> oxym√®tre
     
       
    • ox√≠metre, n m
    • es ox√≠metro
    • fr oxym√®tre
    • en oximeter

    <Ciències de la salut > Hematologia> , <Ciències de la salut > Pneumologia>

    Aparell per a mesurar la concentració d'oxihemoglobina en una mostra de sang arterial.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:

    S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carbox√≠metre, cooximetria, coox√≠metre, oximetria, ox√≠metre, pulsioximetria, pulsiox√≠metre, capnometria, capn√≤metre, capnografia, capn√≤graf i capnograma pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,

    ·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;

    ¬∑es poden considerar formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en refer√®ncia al mon√≤xid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec m√©tron, amb el significat de 'mesura';

    ·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;

    ·són propostes avalades per especialistes del sector.

    Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.

    Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral¬∑lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si b√© es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, perqu√® no tenen √ļs i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'√†mbit.

    Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).

    Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que tamb√© s'han tingut en compte, es descarten perqu√® s√≥n m√©s llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria m√©s dif√≠cil que substitu√Įssin les formes habituals cooximetria i coox√≠metre.


    Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,

    ¬∑s√≥n les designacions que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a les dues parelles de conceptes;

    ·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);

    ¬∑cooximetria i coox√≠metre s'utilitzen paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'√†mbit.

    S'aprova la grafia cooximetria i coox√≠metre, amb el formant co- en min√ļscula i aglutinat a la resta de la denominaci√≥, sense guionet, perqu√® la pron√ļncia habitual de co- en aquests termes no √©s lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pron√ļncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-ox√≠metre(3).


    Pel que fa a oximetria i oxímetre,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en refer√®ncia a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';

    ¬∑s√≥n les √ļniques formes que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a aquests conceptes;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.


    Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,

    ¬∑s√≥n designacions adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir del formant
    pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les designacions oximetria de pols i ox√≠metre de pols, i oximetria percut√†nia i ox√≠metre percutani, perqu√® s√≥n m√©s llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'√ļs.


    Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,

    ¬∑s√≥n denominacions ben formades ling√ľ√≠sticament a partir del formant capno-, del mot grec kapn√≥s 'fum', que indica relaci√≥ amb el di√≤xid de carboni;

    la distinci√≥ entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capn√≤metre i capn√≤graf, est√† motivada des d'un punt de vista sem√†ntic i es documenta an√†logament en obres terminol√≤giques de les lleng√ľes de refer√®ncia; a m√©s, la distinci√≥ entre capn√≤metre i capn√≤graf √©s paral¬∑lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anem√≤metre i anem√≤graf, extens√≤metre i extens√≤graf, bar√≤metre i bar√≤graf, galvan√≤metre i galvan√≤graf, pluvi√≤metre i pluvi√≤graf, etc.

    (1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer refer√®ncia al potenci√≤metre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una soluci√≥.

    (2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.

    (3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perqu√® es pronuncia peh√†cmetre (acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996).

    [Acta 539, 12 de gener de 2012]

       
  • 1536962   oxym√®tre de pouls ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Hematologia> , <Ci√®ncies de la salut > Pneumologia> oxym√®tre de pouls
     
       
    • pulsiox√≠metre, n m
    • es ox√≠metro de pulso
    • es pulsiox√≠metro
    • fr oxym√®tre de pouls
    • en pulse oxymeter

    <Ciències de la salut > Hematologia> , <Ciències de la salut > Pneumologia>

    Aparell per a mesurar la concentració d'oxihemoglobina de manera percutània.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:

    S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carbox√≠metre, cooximetria, coox√≠metre, oximetria, ox√≠metre, pulsioximetria, pulsiox√≠metre, capnometria, capn√≤metre, capnografia, capn√≤graf i capnograma pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,

    ·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;

    ¬∑es poden considerar formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en refer√®ncia al mon√≤xid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec m√©tron, amb el significat de 'mesura';

    ·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;

    ·són propostes avalades per especialistes del sector.

    Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.

    Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral¬∑lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si b√© es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, perqu√® no tenen √ļs i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'√†mbit.

    Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).

    Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que tamb√© s'han tingut en compte, es descarten perqu√® s√≥n m√©s llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria m√©s dif√≠cil que substitu√Įssin les formes habituals cooximetria i coox√≠metre.


    Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,

    ¬∑s√≥n les designacions que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a les dues parelles de conceptes;

    ·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);

    ¬∑cooximetria i coox√≠metre s'utilitzen paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'√†mbit.

    S'aprova la grafia cooximetria i coox√≠metre, amb el formant co- en min√ļscula i aglutinat a la resta de la denominaci√≥, sense guionet, perqu√® la pron√ļncia habitual de co- en aquests termes no √©s lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pron√ļncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-ox√≠metre(3).


    Pel que fa a oximetria i oxímetre,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en refer√®ncia a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';

    ¬∑s√≥n les √ļniques formes que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a aquests conceptes;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.


    Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,

    ¬∑s√≥n designacions adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir del formant
    pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les designacions oximetria de pols i ox√≠metre de pols, i oximetria percut√†nia i ox√≠metre percutani, perqu√® s√≥n m√©s llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'√ļs.


    Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,

    ¬∑s√≥n denominacions ben formades ling√ľ√≠sticament a partir del formant capno-, del mot grec kapn√≥s 'fum', que indica relaci√≥ amb el di√≤xid de carboni;

    la distinci√≥ entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capn√≤metre i capn√≤graf, est√† motivada des d'un punt de vista sem√†ntic i es documenta an√†logament en obres terminol√≤giques de les lleng√ľes de refer√®ncia; a m√©s, la distinci√≥ entre capn√≤metre i capn√≤graf √©s paral¬∑lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anem√≤metre i anem√≤graf, extens√≤metre i extens√≤graf, bar√≤metre i bar√≤graf, galvan√≤metre i galvan√≤graf, pluvi√≤metre i pluvi√≤graf, etc.

    (1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer refer√®ncia al potenci√≤metre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una soluci√≥.

    (2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.

    (3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perqu√® es pronuncia peh√†cmetre (acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996).

    [Acta 539, 12 de gener de 2012]

       
  • 1536961   oxym√©trie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Hematologia> , <Ci√®ncies de la salut > Pneumologia> oxym√©trie
     
       
    • oximetria, n f
    • es oximetr√≠a
    • fr oxym√©trie
    • en oximetry

    <Ciències de la salut > Hematologia> , <Ciències de la salut > Pneumologia>

    Mesura de la concentració d'oxihemoglobina en una mostra de sang arterial.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:

    S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carbox√≠metre, cooximetria, coox√≠metre, oximetria, ox√≠metre, pulsioximetria, pulsiox√≠metre, capnometria, capn√≤metre, capnografia, capn√≤graf i capnograma pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,

    ·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;

    ¬∑es poden considerar formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en refer√®ncia al mon√≤xid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec m√©tron, amb el significat de 'mesura';

    ·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;

    ·són propostes avalades per especialistes del sector.

    Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.

    Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral¬∑lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si b√© es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, perqu√® no tenen √ļs i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'√†mbit.

    Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).

    Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que tamb√© s'han tingut en compte, es descarten perqu√® s√≥n m√©s llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria m√©s dif√≠cil que substitu√Įssin les formes habituals cooximetria i coox√≠metre.


    Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,

    ¬∑s√≥n les designacions que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a les dues parelles de conceptes;

    ·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);

    ¬∑cooximetria i coox√≠metre s'utilitzen paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'√†mbit.

    S'aprova la grafia cooximetria i coox√≠metre, amb el formant co- en min√ļscula i aglutinat a la resta de la denominaci√≥, sense guionet, perqu√® la pron√ļncia habitual de co- en aquests termes no √©s lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pron√ļncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-ox√≠metre(3).


    Pel que fa a oximetria i oxímetre,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en refer√®ncia a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';

    ¬∑s√≥n les √ļniques formes que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a aquests conceptes;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.


    Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,

    ¬∑s√≥n designacions adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir del formant
    pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les designacions oximetria de pols i ox√≠metre de pols, i oximetria percut√†nia i ox√≠metre percutani, perqu√® s√≥n m√©s llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'√ļs.


    Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,

    ¬∑s√≥n denominacions ben formades ling√ľ√≠sticament a partir del formant capno-, del mot grec kapn√≥s 'fum', que indica relaci√≥ amb el di√≤xid de carboni;

    la distinci√≥ entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capn√≤metre i capn√≤graf, est√† motivada des d'un punt de vista sem√†ntic i es documenta an√†logament en obres terminol√≤giques de les lleng√ľes de refer√®ncia; a m√©s, la distinci√≥ entre capn√≤metre i capn√≤graf √©s paral¬∑lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anem√≤metre i anem√≤graf, extens√≤metre i extens√≤graf, bar√≤metre i bar√≤graf, galvan√≤metre i galvan√≤graf, pluvi√≤metre i pluvi√≤graf, etc.

    (1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer refer√®ncia al potenci√≤metre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una soluci√≥.

    (2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.

    (3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perqu√® es pronuncia peh√†cmetre (acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996).

    [Acta 539, 12 de gener de 2012]

       
  • 1536963   oxym√©trie de pouls ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Hematologia> , <Ci√®ncies de la salut > Pneumologia> oxym√©trie de pouls
     
       
    • pulsioximetria, n f
    • es oximetr√≠a de pulso
    • es pulsioximetr√≠a
    • fr oxym√©trie de pouls
    • en pulse oximetry

    <Ciències de la salut > Hematologia> , <Ciències de la salut > Pneumologia>

    Mesura de la concentració d'oxihemoglobina de manera percutània.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:

    S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carbox√≠metre, cooximetria, coox√≠metre, oximetria, ox√≠metre, pulsioximetria, pulsiox√≠metre, capnometria, capn√≤metre, capnografia, capn√≤graf i capnograma pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,

    ·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;

    ¬∑es poden considerar formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en refer√®ncia al mon√≤xid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec m√©tron, amb el significat de 'mesura';

    ·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;

    ·són propostes avalades per especialistes del sector.

    Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.

    Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral¬∑lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si b√© es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, perqu√® no tenen √ļs i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'√†mbit.

    Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).

    Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que tamb√© s'han tingut en compte, es descarten perqu√® s√≥n m√©s llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria m√©s dif√≠cil que substitu√Įssin les formes habituals cooximetria i coox√≠metre.


    Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,

    ¬∑s√≥n les designacions que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a les dues parelles de conceptes;

    ·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);

    ¬∑cooximetria i coox√≠metre s'utilitzen paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'√†mbit.

    S'aprova la grafia cooximetria i coox√≠metre, amb el formant co- en min√ļscula i aglutinat a la resta de la denominaci√≥, sense guionet, perqu√® la pron√ļncia habitual de co- en aquests termes no √©s lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pron√ļncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-ox√≠metre(3).


    Pel que fa a oximetria i oxímetre,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en refer√®ncia a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';

    ¬∑s√≥n les √ļniques formes que tenen √ļs per a fer refer√®ncia a aquests conceptes;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.


    Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,

    ¬∑s√≥n designacions adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir del formant
    pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;

    ¬∑es documenten en obres terminol√≤giques i especialitzades tant en catal√† com an√†logament en les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les designacions oximetria de pols i ox√≠metre de pols, i oximetria percut√†nia i ox√≠metre percutani, perqu√® s√≥n m√©s llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'√ļs.


    Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,

    ¬∑s√≥n denominacions ben formades ling√ľ√≠sticament a partir del formant capno-, del mot grec kapn√≥s 'fum', que indica relaci√≥ amb el di√≤xid de carboni;

    la distinci√≥ entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capn√≤metre i capn√≤graf, est√† motivada des d'un punt de vista sem√†ntic i es documenta an√†logament en obres terminol√≤giques de les lleng√ľes de refer√®ncia; a m√©s, la distinci√≥ entre capn√≤metre i capn√≤graf √©s paral¬∑lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anem√≤metre i anem√≤graf, extens√≤metre i extens√≤graf, bar√≤metre i bar√≤graf, galvan√≤metre i galvan√≤graf, pluvi√≤metre i pluvi√≤graf, etc.

    (1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer refer√®ncia al potenci√≤metre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una soluci√≥.

    (2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.

    (3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perqu√® es pronuncia peh√†cmetre (acta n√ļm. 232, de 5 de setembre de 1996).

    [Acta 539, 12 de gener de 2012]

       
  • 1534021   oxyologie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> oxyologie
     
       
    • medicina d'urg√®ncies, n f
    • urgentologia, n f sin. compl.
    • es emergenciolog√≠a
    • es emergentolog√≠a
    • es medicina de emergencias
    • es medicina de urgencias
    • es urgenciolog√≠a
    • es urgentolog√≠a
    • fr m√©decine d'urgence
    • fr oxyologie
    • fr urgentologie
    • it medicina di emergenza
    • it medicina di urgenza
    • pt medicina de urg√™ncia
    • en emergency medicine
    • en emergentology
    • de Notfallmedizin

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Branca de la medicina que t√© per objecte l'avaluaci√≥ i el tractament m√®dic o quir√ļrgic dels pacients que requereixen una assist√®ncia immediata.

    Nota: Com a especialitat acadèmica, i en el nom de les societats o les organitzacions que se n'encarreguen, la medicina d'urgències se sol designar amb la forma medicina d'urgències i emergències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. <http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

       
  • 1534023   oxyologue ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut> oxyologue
     
       
    • metge d'urg√®ncies | metge d'urg√®ncies, metgessa d'urg√®ncies, n m, f
    • urgent√≤leg | urgent√≤loga, n m, f sin. compl.
    • es emergenci√≥logo
    • es emergent√≥logo
    • es m√©dico de emergencias
    • es m√©dico de urgencias
    • es urgenci√≥logo
    • es urgent√≥logo
    • fr m√©decin d'urgence
    • fr m√©decin urgentiste
    • fr oxyologue
    • fr urgentiste
    • fr urgentologue
    • pt m√©dico de urg√™ncia
    • en emergency doctor
    • en emergency physician
    • en emergentologist

    <Ciències de la salut>

    Metge especialitzat en medicina d'urgències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)