termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1244157   qarqabou ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> qarqabou
     
       
    • c√†rcabes, n f pl
    • es c√°rcabas
    • es casta√Īuelas met√°licas
    • es qarqabes
    • es qraqeb
    • fr qarqabou
    • fr qraqeb
    • en krakebs
    • en qarqab
    • en qarqabu
    • en qraqib

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument idiòfon de percussió directa consistent en dues peces metàl·liques simètriques d'uns 30 cm de llargada, formades cadascuna per dos discs còncaus units per una tija central, que es toca subjectant les dues peces en una mà i fent-les petar l'una contra l'altra.

    Nota: √Čs un instrument originari del nord de l'√Äfrica tocat principalment per l'√®tnia gnawa.

    Nota: La transcripci√≥ de la forma √†rab √©s qńĀrqńĀba (singular), qarńĀqib (plural).

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme càrcabes:

    S'aprova el terme c√†rcabes pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s l'adaptaci√≥ catalana de l'√†rab √ě√Ď√ě√ą√Č (en transcripci√≥, qńĀrqńĀba, forma proparox√≠tona, segons els especialistes), amb la forma de plural catal√† (q√†rqaba>q√†rqabes>c√†rcabes);

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme d'altres termes de proced√®ncia √†rab que el Consell Supervisor tamb√© ha aprovat amb adaptaci√≥ total al catal√†, com ara baclaua (procedent de baqlńĀwa), xab√†quia (a partir de xabbńĀkiyya) o fatuix (de fattŇęx);

    ¬∑la forma adaptada ja es documenta en textos catalans i en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

       
  • 2631009   qbit ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> qbit
     
       
    • bit qu√†ntic, n m
    • qbit, n m sin. compl.
    • es bit cu√°ntico
    • es cubit
    • es qbit
    • es qubit
    • fr bit quantique
    • fr qbit
    • fr qubit
    • en qbit
    • en quantum bit
    • en qubit

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Unitat mínima d'informació quàntica, que té més de dos estats quàntics possibles.

    Nota: El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats.

    Nota: El bit quàntic és la unitat mínima de la computació quàntica.

    Nota: La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bit quàntic (sin. compl. qbit):

    El Consell Supervisor avala la fixació de la denominació principal bit quàntic i del sinònim complementari qbit, acrònim format a partir de la denominació anglesa quantum bit, tal com acorden els especialistes assistents a la sessió de normalització. La denominació qbit, si bé no s'adequa al sistema ortogràfic de la llengua catalana, s'accepta perquè és una forma molt estesa internacionalment, que els especialistes veuen inviable de substituir per una forma abreujada creada a partir de la denominació catalana bit quàntic.

    El Consell Supervisor descarta la forma qubit perquè no s'adequa a l'ortografia catalana (el dígraf qu en català sempre va seguit de vocal o, en tot cas, se sol abreujar en q) i no aporta cap avantatge considerable respecte a la forma qbit.

    També es desestima la variant gràfica q-bit, que facilitaria la lectura de la denominació als no-especialistes, perquè es considera que té poques possibilitats d'implantació.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 207412   qi gong ÔĽŅ <Esports> qi gong
     
       
    • txikung, n m
    • es chi kung, n m
    • es qigong, n m
    • fr chi gong, n m
    • fr chi kung, n m
    • fr qi gong, n m
    • it qi gong, n m
    • en chi gung, n
    • en chi kung, n
    • en qi gong, n
    • en qigong
    • zh q√¨gŇćng, n

    <Esports>

    Disciplina d'origen xinès consistent en la combinació de moviments suaus del cos amb el control de la respiració i la concentració mental, que té com a objectiu regular el flux d'energia corporal.

    Nota: 1. La denominaci√≥ catalana txikung √©s una adaptaci√≥ de la denominaci√≥ xinesa original (q√¨gŇćng, segons el sistema de transcripci√≥ pinyin; qigong en transcripci√≥ simplificada, sense indicaci√≥ de tons), partint de la pron√ļncia aproximada en xin√®s i de la forma chikung, transcrita segons el sistema Wade-Giles, anterior al pinyin.

    Nota: 2. La denominaci√≥ xinesa q√¨gŇćng est√† constitu√Įda pels formants q√¨ 'aire, energia' i gŇćng 't√®cnica, treball, exercici'.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme txikung:

    Es revisa l'ortografia de la forma txi-kung, aprovada a l'acta n√ļm. 299, i s'acorda d'escriure-la txikung, amb els formants aglutinats, seguint les recomanacions dels especialistes en sinologia, que argumenten que la denominaci√≥ xinesa de partida √©s un sol mot i que en la transcripci√≥ els formants d'aquest mot s'escriuen aglutinats (segons el sistema pinyin, q√¨gŇćng, en transcripci√≥ estricta, o qigong, en transcripci√≥ simplificada, sense tons).

    Es descarta la sinon√≠mia amb qigong (transcripci√≥ simplificada de q√¨gŇćng), tal com han sol¬∑licitat alguns especialistes i malgrat que t√© √ļs (sobretot pel pes internacional de la transcripci√≥), perqu√® l'adaptaci√≥ catalana es difon des de fa temps i ha tingut ja for√ßa difusi√≥, i perqu√®, m√©s enll√† dels √†mbits cient√≠fics vinculats amb la sinologia, qigong menaria segurament a pron√ļncies err√≤nies, allunyades de la pron√ļncia origin√†ria o m√©s adequada. El fet que es tracti d'una activitat relativament popular √©s tamb√© un argument de pes en favor de la naturalitzaci√≥ ortogr√†fica del mot, com tamb√© ho √©s que en disciplines afins (per exemple, taitx√≠) s'hagi optat tamb√© per l'adaptaci√≥ i aquesta forma s'hagi consolidat sense problema.

       
  • 295007   qin ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> qin
     
       
    • qin [zh], n m
    • guqin [zh], n m sin. compl.
    • es guqin
    • es qin
    • fr guqin
    • fr qin
    • en guqin
    • en qin

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem m√©s estret que l'altre i amb la taula harm√≤nica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posici√≥ horitzontal.

    Nota: El qin ha representat hist√≤ricament la imatge de la cultura i la m√ļsica xineses. Afinat en la gamma pentat√≤nica, l'int√®rpret en selecciona els sons per mitj√† d'una celleta m√≤bil que despla√ßa al llarg de les cordes amb la m√† lliure. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin s√≥n q√≠n i gŇ≠q√≠n, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles s√≥n ch'in i ku ch'in, respectivament.

       
  • 1244157   qraqeb ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> qraqeb
     
       
    • c√†rcabes, n f pl
    • es c√°rcabas
    • es casta√Īuelas met√°licas
    • es qarqabes
    • es qraqeb
    • fr qarqabou
    • fr qraqeb
    • en krakebs
    • en qarqab
    • en qarqabu
    • en qraqib

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument idiòfon de percussió directa consistent en dues peces metàl·liques simètriques d'uns 30 cm de llargada, formades cadascuna per dos discs còncaus units per una tija central, que es toca subjectant les dues peces en una mà i fent-les petar l'una contra l'altra.

    Nota: √Čs un instrument originari del nord de l'√Äfrica tocat principalment per l'√®tnia gnawa.

    Nota: La transcripci√≥ de la forma √†rab √©s qńĀrqńĀba (singular), qarńĀqib (plural).

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme càrcabes:

    S'aprova el terme c√†rcabes pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s l'adaptaci√≥ catalana de l'√†rab √ě√Ď√ě√ą√Č (en transcripci√≥, qńĀrqńĀba, forma proparox√≠tona, segons els especialistes), amb la forma de plural catal√† (q√†rqaba>q√†rqabes>c√†rcabes);

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme d'altres termes de proced√®ncia √†rab que el Consell Supervisor tamb√© ha aprovat amb adaptaci√≥ total al catal√†, com ara baclaua (procedent de baqlńĀwa), xab√†quia (a partir de xabbńĀkiyya) o fatuix (de fattŇęx);

    ¬∑la forma adaptada ja es documenta en textos catalans i en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

       
  • 207043   quad ÔĽŅ <Esports > Esports de motor> quad
     
       
    • quad, n m
    • quadricicle, n m sin. compl.
    • es quad
    • fr quad
    • fr quadricycle
    • fr quadrimoto
    • en quad

    <Esports > Esports de motor>

    Motocicleta tot terreny de quatre rodes amb tracció total.

       
  • 207846   quadrantectomie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> quadrantectomie
     
       
    • quadrantectomia, n f
    • es cuadrantectom√≠a
    • fr quadrantectomie
    • it quadrantectomia
    • en quadrantectomy

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Excisió d'un quadrant de teixit glandular mamari, inclosa part de la pell suprajacent i part de l'aponeurosi del pectoral major.

       
  • 3286110   Quadrantides ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> Quadrantides
     
       
    • Quadr√†ntids, n m pl
    • es Cuadr√°ntidas, n f pl
    • fr Quadrantides, n f pl
    • en Quadrantids, n pl
    • en Quadrantis Muralids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Bover, que té lloc anualment a principis de gener, amb el pic d'activitat al voltant del 4 de gener.

    Nota: 1. El cos progenitor dels Quadràntids és probablement l'asteroide 2003 EH1.

    Nota: 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 3172787   quadrepole ÔĽŅ <Arts > Circ> quadrepole
     
       
    • perxa, n f
    • es percha, n f
    • fr m√Ęt de corniche, n m
    • fr poteau de corniche, n m
    • fr quadrepole, n m
    • it contropalo, n m
    • en quarter pole, n
    • en quarterpole, n
    • de Quadrepol, n m

    <Arts > Circ>

    Cadascun dels pals tubulars interiors, situats entre les torretes i els peus drets, disposats seguint el pla horitzontal de la carpa i generalment oblics respecte del terra, que tenen la funci√≥ de tensar la lona i evitar que vole√Į o que s'hi acumuli aigua de la pluja, neu, etc.

    Nota: 1. Actualment les perxes es fan servir poc perquè destorben la visió de l'espectacle.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme perxa:

    S'aprova la denominació perxa perquè és la forma usada habitualment en l'àmbit; és, a més, una denominació motivada semànticament pel significat del mot en la llengua general .

    Es descarten altres alternatives, com ara pal de cornisa, arbre de cornisa, torre de cornisa o pilar de cornisa, que són variants del calc del francès.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 327645   quadrette ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Botxes> quadrette
     
       
    • quadreta, n f
    • es cuadreta
    • es cuarteto
    • fr quadrette

    <Esports > Esports de pilota > Botxes>

    Bàndol format per quatre jugadors.