termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206315   qui fait foi ÔĽŅ <Dret. Administraci√≥ p√ļblica> qui fait foi
     
       
    • fedatari | fedat√†ria, n m, f
    • es fedatario
    • fr qui fait foi
    • it chi fa fede

    <Dret. Administraci√≥ p√ļblica>

    Persona diposit√†ria de la fe p√ļblica.

       
  • 207761   quiche ÔĽŅ <Gastronomia> quiche
     
       
    • quiche [fr], n f
    • es quiche
    • fr quiche
    • it quiche
    • en quiche

    <Gastronomia>

    Pastís de pasta brisa farcit d'una barreja d'ous batuts, crema de llet, formatge i altres ingredients, que se serveix com a entrant, generalment calent.

       
  • 207081   quickstep ÔĽŅ <Arts > Dansa> quickstep
     
       
    • quickstep [en], n m
    • es quickstep
    • fr quickstep
    • en quickstep

    <Arts > Dansa>

    Ball ràpid d'origen anglès derivat del foxtrot, que comprèn passos de puntes i salts propis del xarleston i del claqué.

       
  • 205445   quinconce ÔĽŅ <Construcci√≥> quinconce
     
       
    • a portell, adv
    • es a tresbolillo
    • es al tresbolillo
    • fr quinconce
    • it a fila sfalsata
    • en quincunx
    • en staggered
    • de Verschr√§nkung
    • de Wechselweise

    <Construcció>

    Manera de col·locar peces o elements en rengles, de forma que les posicions dels d'una fila corresponguin als punts mitjans dels buits entre dues peces de les files immediates.

       
  • 207755   quintuple croche ÔĽŅ <M√ļsica> quintuple croche
     
       
    • garrapatea, n f
    • es cuartifusa
    • es garrapatea
    • fr quintuple croche
    • en 128th note
    • en one hundred and twenty-eight note
    • en quasihemidemisemiquaver

    <M√ļsica>

    Figura de nota musical el valor de la qual equival a la cent vint-i-vuitena part d'una rodona, considerada com a unitat de durada.

       
  • 207683   quir√®me ÔĽŅ <Neuroling√ľ√≠stica> quir√®me
     
       
    • quirema, n m
    • es queirema
    • es quirema
    • fr quir√®me
    • en chereme

    <Neuroling√ľ√≠stica>

    Configuració de les mans en la definició d'un signe gestual.

       
  • 2897899   quotient √©lectoral ÔĽŅ <Pol√≠tica> quotient √©lectoral
     
       
    • quota electoral, n f
    • es cociente electoral, n m
    • es cuota, n f
    • es cuota electoral, n f
    • fr quotient √©lectoral, n m
    • en electoral quota, n
    • en quota, n

    <Política>

    Nombre de vots que es necessiten per a obtenir cadascun dels escons en una circumscripció plurinominal determinada, que és un dels paràmetres de les fórmules de la resta més elevada.

    Nota: La quota Droop, la quota Hare i la quota Imperiali són exemples de quotes electorals, calculades per mitjà de fórmules matemàtiques diferents.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:(1)

    ¬∑majorit√†riament s√≥n solucions creades des del catal√†, sense dificultats de tipus ling√ľ√≠stic, motivades sem√†nticament i ja utilitzades en l'√†mbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ¬∑√ļnicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en qu√® les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta dif√≠cil trobar alternatives que remetin de manera inequ√≠voca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en catal√† com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'angl√®s (en aquest cas, per√≤, al costat del sin√≤nim delimitaci√≥ interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (√©s el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, m√©s enll√† de les caracter√≠stiques formals de les denominacions acordades, la sessi√≥ de normalitzaci√≥ ha perm√®s arribar a acords sobre diverses q√ľestions importants:

    ¬∑la delimitaci√≥ i fixaci√≥ conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homog√®nia a les fonts de refer√®ncia (√©s el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres lleng√ľes no sempre paral¬∑lels que poden generar equ√≠vocs (√©s el cas de llista oberta en catal√† i open list en angl√®s, que fan refer√®ncia a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme quota electoral:

    D'acord amb els especialistes, es descarta la forma quocient electoral, malgrat que en altres lleng√ľes es documenta la denominaci√≥ an√†loga, perqu√® el substantiu quocient ja designa un altre concepte i quocient electoral pot resultar, per tant, una soluci√≥ equ√≠voca. El quocient √©s, concretament, el resultat obtingut de les divisions aplicades en les diferents f√≥rmules distributives, que no coincideix amb la quota electoral: en les f√≥rmules de la resta m√©s elevada, per exemple, el quocient √©s el resultat de dividir els vots obtinguts per cada candidatura per la quota electoral, i en les f√≥rmules de la mitjana m√©s elevada √©s el resultat de dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per una s√®rie de divisors.