termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3354301   rue pi√©tonne ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> rue pi√©tonne
     
       
    • carrer de vianants, n m
    • es calle peatonal, n f
    • fr rue pi√©tonne, n f
    • fr rue pi√©tonni√®re, n f
    • it strada pedonale, n f
    • en pedestrian street, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.

    Nota: 1. Sovint, en els carrers de vianants també es permet la circulació de bicicletes i, en determinades franges horàries, de vehicles de serveis.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes via pacificada, carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants:

    S'aprova la denominaci√≥ via pacificada, juntament amb els termes relacionats carrer de conviv√®ncia, carrer de zona 30 i carrer de vianants, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a via pacificada,

    ·és una forma justificable des d'un punt de vista semàntic, ja que designa de manera genèrica una via que ha estat pacificada, és a dir, seguint el diccionari normatiu, que ha estat calmada o apaivagada, ja que s'hi ha fet disminuir l'agitació de la circulació del trànsit motoritzat en benefici de vianants i ciclistes;

    ·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

    ·té l'aval dels especialistes, tot i que alguns s'hi mostren reticents perquè consideren que està massa connotada, per l'associació a un conflicte bèl·lic;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà i francès (en canvi, l'italià i l'anglès recorren a formes menys marcades semànticament).

    Pel que fa al nom carrer de convivència,

    ·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, ja que indica metafòricament el dret de tots els mitjans de transport a utilitzar una mateixa calçada, amb un paper actiu i en unes condicions d'harmonia i respecte;

    ¬∑es documenta √†mpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicaci√≥, si b√© amb un √ļs no sempre fixat, que de vegades el fa sin√≤nim de carrer pacificat;

    ¬∑t√© l'aval dels especialistes, que consideren √ļtil la distinci√≥ establerta entre via pacificada i carrer de conviv√®ncia.

    Pel que fa al nom carrer de zona 30,

    ·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, que fa referència a la velocitat màxima permesa en el conjunt de l'àrea a la qual pertany el carrer;

    ·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià i anglès.

    Pel que fa al nom carrer de vianants,

    ¬∑√©s una forma transparent, que indica quin √©s l'√ļnic mitj√† de despla√ßament perm√®s;

    ·es documenta àmpliament en tota mena de textos;

    ·és una forma avalada pels especialistes;

    ¬∑es documenten formes an√†logues en castell√† i franc√®s, si b√© la forma catalana se n'allunya formalment perqu√® no est√† constru√Įda sobre l'arrel llatina pedi- sin√≥ a partir d'un mot patrimonial.

    Finalment, es descarten les alternatives carrer residencial i carrer de prioritat invertida (en el lloc de carrer de conviv√®ncia) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a carrer residencial, té els inconvenients de no transmetre el matís d'harmonia i vitalitat que sí que tenen carrer de convivència i l'original anglès living street i de prestar-se a confusió, ja que pot fer pensar, erròniament, en un carrer només d'habitatges, sense comerços ni altres negocis establerts.

    Pel que fa a carrer de prioritat invertida, tot i recollir adequadament que s'hi altera la prioritat habitual dels vehicles de motor, és una forma llarga i poc transparent, pròpia exclusivament d'un àmbit tècnic.

    [Acta 600, 22 de gener de 2016]

       
  • 3354301   rue pi√©tonni√®re ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> rue pi√©tonni√®re
     
       
    • carrer de vianants, n m
    • es calle peatonal, n f
    • fr rue pi√©tonne, n f
    • fr rue pi√©tonni√®re, n f
    • it strada pedonale, n f
    • en pedestrian street, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.

    Nota: 1. Sovint, en els carrers de vianants també es permet la circulació de bicicletes i, en determinades franges horàries, de vehicles de serveis.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes via pacificada, carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants:

    S'aprova la denominaci√≥ via pacificada, juntament amb els termes relacionats carrer de conviv√®ncia, carrer de zona 30 i carrer de vianants, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a via pacificada,

    ·és una forma justificable des d'un punt de vista semàntic, ja que designa de manera genèrica una via que ha estat pacificada, és a dir, seguint el diccionari normatiu, que ha estat calmada o apaivagada, ja que s'hi ha fet disminuir l'agitació de la circulació del trànsit motoritzat en benefici de vianants i ciclistes;

    ·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

    ·té l'aval dels especialistes, tot i que alguns s'hi mostren reticents perquè consideren que està massa connotada, per l'associació a un conflicte bèl·lic;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà i francès (en canvi, l'italià i l'anglès recorren a formes menys marcades semànticament).

    Pel que fa al nom carrer de convivència,

    ·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, ja que indica metafòricament el dret de tots els mitjans de transport a utilitzar una mateixa calçada, amb un paper actiu i en unes condicions d'harmonia i respecte;

    ¬∑es documenta √†mpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicaci√≥, si b√© amb un √ļs no sempre fixat, que de vegades el fa sin√≤nim de carrer pacificat;

    ¬∑t√© l'aval dels especialistes, que consideren √ļtil la distinci√≥ establerta entre via pacificada i carrer de conviv√®ncia.

    Pel que fa al nom carrer de zona 30,

    ·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, que fa referència a la velocitat màxima permesa en el conjunt de l'àrea a la qual pertany el carrer;

    ·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià i anglès.

    Pel que fa al nom carrer de vianants,

    ¬∑√©s una forma transparent, que indica quin √©s l'√ļnic mitj√† de despla√ßament perm√®s;

    ·es documenta àmpliament en tota mena de textos;

    ·és una forma avalada pels especialistes;

    ¬∑es documenten formes an√†logues en castell√† i franc√®s, si b√© la forma catalana se n'allunya formalment perqu√® no est√† constru√Įda sobre l'arrel llatina pedi- sin√≥ a partir d'un mot patrimonial.

    Finalment, es descarten les alternatives carrer residencial i carrer de prioritat invertida (en el lloc de carrer de conviv√®ncia) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a carrer residencial, té els inconvenients de no transmetre el matís d'harmonia i vitalitat que sí que tenen carrer de convivència i l'original anglès living street i de prestar-se a confusió, ja que pot fer pensar, erròniament, en un carrer només d'habitatges, sense comerços ni altres negocis establerts.

    Pel que fa a carrer de prioritat invertida, tot i recollir adequadament que s'hi altera la prioritat habitual dels vehicles de motor, és una forma llarga i poc transparent, pròpia exclusivament d'un àmbit tècnic.

    [Acta 600, 22 de gener de 2016]

       
  • 205025   rugby ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Rugbi> rugby
     
       
    • rugbi, n m
    • es rugby
    • fr rugby
    • it football-rugby
    • it rugby
    • en rugby
    • en rugby football

    <Esports > Esports de pilota > Rugbi>

    Esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips de quinze jugadors cadascun, consistent a fer assajos a la zona d'assaig de l'adversari portant la pilota amb les mans o el braç.

    Nota: Entre les institucions i els practicants d'aquest esport hi ha la tradició de mantenir la grafia rugby, que és el nom de la localitat d'on és originari.

    Nota: Els jugadors poden passar la pilota enrere o bé xutar-la endavant.

       
  • 2897903   rugosification ÔĽŅ <F√≠sica> rugosification
     
       
    • rugosificaci√≥, n f
    • es rugosificaci√≥n, n f
    • fr rugosification, n f
    • en roughening, n

    <Física>

    Procés de formació de rugositat en una superfície, generalment en experimentar un moviment o un creixement.

    Nota: El canvi experimentat per una superfície durant la rugosificació s'anomena transició rugosa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes rugosificació, rugositat i transició rugosa:

    S'aprova el terme rugosificaci√≥, juntament amb els termes relacionats rugositat i transici√≥ rugosa, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a rugosificació,

    ·és una denominació formalment adequada i motivada semànticament; està creada sobre l'adjectiu rugós -osa ("Que presenta rugositats", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), i rugositat és, segons aquest mateix diccionari, una "Petita prominència que presenta la superfície d'una cosa, separada de les altres prominències per solcs fins") amb afegiment dels sufixos d'origen llatí -ific(ar), que significa 'convertir en', i -ció, que indica 'acció i efecte de';

    ·si bé és una forma neològica, que no es documenta encara als diccionaris catalans, segueix el paral·lelisme formal i semàntic de substantius ja consolidats com ara densificació o solidificació;

    ·en francès i castellà es documenten designacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a rugositat,

    ·és la forma utilitzada amb normalitat per a designar aquest concepte;

    ·es documenta ja en fonts especialitzades i lexicogràfiques amb aquest sentit;

    ·és una denominació formalment i semànticament adequada, anàloga a altres substantius com ara gestualitat o tonalitat, creats també sobre un nucli adjectiu (sobre gestual i tonal, respectivament, i rugositat, sobre rugós) amb el sufix -itat i amb el sentit de 'conjunt de';

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Finalment, pel que fa a transició rugosa,

    ¬∑√©s una forma descriptiva, que s'identifica sense dificultats amb el concepte, i √©s ling√ľ√≠sticament adequada;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·és una denominació paral·lela a la de conceptes relacionats, com ara transició vítria o transició ferromagnètica;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es descarta el substantiu arrugament com a denominació del procés d'adquirir rugositat (finalment, rugosificació), perquè no és una forma del tot precisa: arrugament deriva del verb arrugar i remet, per tant, a l'acció de formar-se arrugues en una superfície, mentre que el concepte que es vol denominar en aquest cas no és la formació d'arrugues sinó de rugositat, és a dir, de petites irregularitats i desviacions.

    (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014].<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]

       
  • 2897904   rugosit√© ÔĽŅ <F√≠sica> rugosit√©
     
       
    • rugositat, n f
    • es rugosidad, n f
    • es rugosidad superficial, n f
    • fr rugosit√©, n f
    • en roughness, n
    • en surface roughness, n
    • de Rauheit, n f

    <Física>

    Conjunt d'irregularitats i desviacions de petita escala presents en una superfície respecte d'una forma llisa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes rugosificaci√≥, juntament amb els termes relacionats rugositat i transici√≥ rugosa, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a rugosificació,

    ·és una denominació formalment adequada i motivada semànticament; està creada sobre l'adjectiu rugós -osa ("Que presenta rugositats", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), i rugositat és, segons aquest mateix diccionari, una "Petita prominència que presenta la superfície d'una cosa, separada de les altres prominències per solcs fins") amb afegiment dels sufixos d'origen llatí -ific(ar), que significa 'convertir en', i -ció, que indica 'acció i efecte de';

    ·si bé és una forma neològica, que no es documenta encara als diccionaris catalans, segueix el paral·lelisme formal i semàntic de substantius ja consolidats com ara densificació o solidificació;

    ·en francès i castellà es documenten designacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a rugositat,

    ·és la forma utilitzada amb normalitat per a designar aquest concepte;

    ·es documenta ja en fonts especialitzades i lexicogràfiques amb aquest sentit;

    ·és una denominació formalment i semànticament adequada, anàloga a altres substantius com ara gestualitat o tonalitat, creats també sobre un nucli adjectiu (sobre gestual i tonal, respectivament, i rugositat, sobre rugós) amb el sufix -itat i amb el sentit de 'conjunt de';

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Finalment, pel que fa a transició rugosa,

    ¬∑√©s una forma descriptiva, que s'identifica sense dificultats amb el concepte, i √©s ling√ľ√≠sticament adequada;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·és una denominació paral·lela a la de conceptes relacionats, com ara transició vítria o transició ferromagnètica;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es descarta el substantiu arrugament com a denominació del procés d'adquirir rugositat (finalment, rugosificació), perquè no és una forma del tot precisa: arrugament deriva del verb arrugar i remet, per tant, a l'acció de formar-se arrugues en una superfície, mentre que el concepte que es vol denominar en aquest cas no és la formació d'arrugues sinó de rugositat, és a dir, de petites irregularitats i desviacions.

    (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014].<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]

       
  • 3194616   rumbia ÔĽŅ <M√ļsica> rumbia
     
       
    • r√ļmbia, n f
    • es rumbia, n f
    • fr rumbia, n f
    • en rumbia, n

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball que combina elements de la rumba i la c√ļmbia.

    Nota: 1. La denominaci√≥ r√ļmbia √©s un acr√≤nim de rumba i c√ļmbia.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 207662   runner ÔĽŅ <Esports > Ca√ßa. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc> runner
     
       
    • tornafletxes, n m, f
    • es runner
    • fr runner
    • en runner

    <Esports > Caça. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc>

    Auxiliar de l'arquer que s'encarrega de retornar-li les fletxes un cop l'estirafletxes les ha retirades.

       
  • 207551   rurbain ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> rurbain
     
       
    • rururb√† -ana, adj
    • es rururbano
    • fr rurbain
    • en rurban

    <Construcció > Urbanisme>

    Dit de l'àrea, l'espai, etc. que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.

    Formes desestimades
    rurbà -ana, adj

       
  • 207552   rurbanisation ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> rurbanisation
     
       
    • rururbanitzaci√≥, n f
    • es rururbanizaci√≥n
    • fr rurbanisation
    • en rurbanization

    <Construcció > Urbanisme>

    Procés d'urbanització, en una àrea rural o a la perifèria d'una ciutat o d'una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.

       
  • 294925   rush ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> rush
     
       
    • rush [en], n m
    • es rush
    • fr rush
    • en rush

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Acció en què el jugador atacant en possessió de la pilota corre tan de pressa com pot en línia recta cap a la línia de gol de l'equip contrari, que acaba quan fa una passada, el plaquen o fa un touchdown.