termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207453   saison de mise bas ÔĽŅ <Veterin√†ria> saison de mise bas
     
       
    • √®poca de parts, n f
    • es parici√≥n
    • es paridera
    • fr saison de mise bas
    • en parturition season

    <Veterinària>

    Període de l'any durant el qual pareixen la majoria de femelles d'un ramat.

    Formes desestimades
    paridora, n f

       
  • 305939   sajo ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> sajo
     
       
    • orei, n m
    • sajo, n m
    • es orey
    • es sajo
    • fr orey
    • fr sajo
    • en orey
    • en sajo

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, lleugera o molt lleugera, amb el duramen d'un color entre blanc i gris, i l'albeca no diferenciada.

       
  • 305958   sajo ÔĽŅ <Bot√†nica> sajo
     
       
    • orei, n m
    • sajo, n m
    • es orey
    • es sajo
    • fr sajo
    • en orey
    • en sajo
    • nc Campnosperma panamensis

    <Botànica>

    Arbre de la família de les anacardiàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa entre 12 i 18 m d'alçària, de fulles simples, esparses i espatulades, inflorescència en panícula, flors de color groc petites, regulars, hermafrodites i de calze i corol·la pentàmers, i el fruit drupaci.

       
  • 3451735   sak√© ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> sak√©
     
       
    • vi d'arr√≤s, n m
    • mijiu [zh], n m sin. compl.
    • sake, n m sin. compl.
    • es mijiu, n m
    • es sake, n m
    • es vino de arroz, n m
    • fr bi√®re de riz, n m
    • fr mijiu, n m
    • fr sak√©, n m
    • fr vin de riz, n m
    • it mijiu, n m
    • it sach√®, n m
    • it sake, n m
    • it sak√®, n m
    • it vino di riso, n m
    • en mijiu, n
    • en rice wine, n
    • en sake, n
    • en sak√©, n
    • en saki, n
    • de Mijiu, n m
    • de Reiswein, n m
    • de Sake, n m
    • ja ťÖí, n
    • ja sake, n
    • zh ÁĪ≥ťÖí, n
    • zh m«źji«Ē, n

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de l'arròs.

    Nota: 1. La denominaci√≥ mijiu s'utilitza, espec√≠ficament, per a fer refer√®ncia al vi d'arr√≤s xin√®s; correspon a la forma destonalitzada de m«źji«Ē, denominaci√≥ xinesa transcrita segons el sistema pinyin.

    Nota: 2. La denominació sake, d'origen japonès, s'utilitza, específicament, per a fer referència al vi d'arròs japonès.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vi d'arròs (sin. compl. mijiu; sake):

    S'aproven les denominacions vi d'arr√≤s, mijiu (manlleu del xin√®s) i sake (manlleu del japon√®s), les dues darreres com a sin√≤nims complementaris, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a vi d'arròs,

    ·permet donar un tractament unitari als vins d'arròs de cultures diferents, de manera que inclou tant el vi d'arròs japonès (sake) com el vi d'arròs xinès (mijiu);

    ¬∑√©s una denominaci√≥ descriptiva, basada en la composici√≥ d'aquest tipus de beguda, que √©s una mena de suc fermentat d'arr√≤s (vi √©s, segons el diccionari normatiu, "Suc de ra√Įms fermentats", per√≤ tamb√©, per extensi√≥, "Suc fermentat de fruits altres que el ra√Įm");

    ¬∑es creu que pot ser una denominaci√≥ √ļtil en contextos de divulgaci√≥ o en qu√® els noms originaris d'altres cultures es desconeguin (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'han documentat designacions alternatives similars, al costat dels manlleus.


    Quant a mijiu, transcripci√≥ destonalitzada de m«źji«Ē (transcripci√≥ estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin), que significa, literalment, 'vi d'arr√≤s', de m«ź 'arr√≤s' i ji«Ē 'vi',

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de beguda a la Xina;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑ja es documenten en catal√† i tamb√© en la resta de lleng√ľes.

    D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de proced√®ncia del manlleu mijiu (zh, xin√®s), tenint en compte que la pron√ļncia xinesa del mot no coincideix amb la pr√≤pia i espont√†nia d'un parlant catal√† (miji«Ē es pronuncia en xin√®s [mit…ējou]).

    En favor de la simplificaci√≥, es descarta la forma m«źji«Ē, transcripci√≥ estricta del xin√®s.


    Pel que fa, finalment, a sake,

    ¬∑√©s una forma normalitzada pel Consell Supervisor (acta n√ļm. 356) i recollida ja al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia, espec√≠ficament, al vi d'arr√≤s produ√Įt al Jap√≥;

    ·és una forma coneguda internacionalment.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]

       
  • 3172781   salade ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> salade
     
       
    • mestura, n f
    • es empaste, n m
    • es malta remojada, n f
    • fr emp√Ętage, n m
    • fr maische, n f
    • fr salade, n f
    • en mash, n
    • de Maische, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant l'operació de maceració en la cervesificació.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 206230   salaire au m√©rite ÔĽŅ <Treball > Recursos humans> salaire au m√©rite
     
       
    • complement ad personam [ad personam: la], n m
    • complement personal, n m
    • es complemento ad personam
    • es complemento personal
    • fr salaire au m√©rite
    • en merit pay
    • en merit wage

    <Treball > Recursos humans>

    Complement assignat a un assalariat amb caràcter individual i a títol estrictament personal, després de l'apreciació de les seves qualitats professionals, intel·lectuals o morals, el seu rendiment i la seva eficàcia.

       
  • 204489   salamandre tachet√©e ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> salamandre tachet√©e
     
       
    • salamandra, n f
    • es salamandra
    • es salamandra com√ļn
    • fr salamandre tachet√©e
    • it salamandra pezzata
    • en fire salamander
    • de Feuersalamander
    • nc Salamandra salamandra

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Amfibi urodel de la família dels salamàndrids, ovovivípar, de pell llisa, negra amb taques grogues i amb glàndules secretores de substàncies tòxiques.

       
  • 295611   salchow ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge art√≠stic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge art√≠stic> salchow
     
       
    • salchow, n m
    • es salchow
    • fr salchow
    • en salchow

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

    Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació sencera enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprèn el contacte amb la pista amb el patí de la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d'esquena, amb el fil exterior del patí d'aquesta cama.

    Nota: La denominació salchow prové del nom del patinador suec Ulrich Salchow.

       
  • 295601   salchow piqu√© ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge art√≠stic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge art√≠stic> salchow piqu√©
     
       
    • flip, n m
    • es flip
    • fr flip
    • fr salchow piqu√©
    • en flip
    • en toe salchow

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

    Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua una rotació sencera enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprèn el contacte amb la pista amb el patí de la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d'esquena, amb el fil exterior del patí d'aquesta cama.

    Nota: El flip pot ser simple (quan es fa una rotació enlaire), doble (quan se'n fan dues) o triple (quan se'n fan tres).

       
  • 208582   salle d'exposition ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> salle d'exposition
     
       
    • sala d'exposicions, n f
    • es sala de demostraciones
    • es sala de exposiciones
    • fr salle d'exposition
    • fr salle de d√©monstration
    • en showroom

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Sala on s'exposen els productes d'una empresa o se'n mostra l'√ļs o el funcionament, amb l'objectiu de promoure'n les vendes.