termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 307994   tube √† onde progressive ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> tube √† onde progressive
     
       
    • tub d'ona progressiva, n m
    • TWT, n m sigla
    • es tubo de onda progresiva
    • es TWT sigla
    • fr tube √† onde progressive
    • fr tube √† ondes progressives
    • fr TOP sigla
    • en travelling-wave tube
    • en TWT sigla

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    V√†lvula termoi√≤nica de feix lineal que s'utilitza com a amplificador de pot√®ncia o oscil¬∑lador en la banda de microones i ones mil¬∑lim√®triques i que es basa en la modulaci√≥ de la intensitat d'un feix d'electrons d'acord amb un senyal de radiofreq√ľ√®ncia aplicat a una l√≠nia de transmissi√≥ helicoidal.

    Nota: La sigla TWT correspon a la denominació anglesa travelling-wave tube.

       
  • 307994   tube √† ondes progressives ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> tube √† ondes progressives
     
       
    • tub d'ona progressiva, n m
    • TWT, n m sigla
    • es tubo de onda progresiva
    • es TWT sigla
    • fr tube √† onde progressive
    • fr tube √† ondes progressives
    • fr TOP sigla
    • en travelling-wave tube
    • en TWT sigla

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    V√†lvula termoi√≤nica de feix lineal que s'utilitza com a amplificador de pot√®ncia o oscil¬∑lador en la banda de microones i ones mil¬∑lim√®triques i que es basa en la modulaci√≥ de la intensitat d'un feix d'electrons d'acord amb un senyal de radiofreq√ľ√®ncia aplicat a una l√≠nia de transmissi√≥ helicoidal.

    Nota: La sigla TWT correspon a la denominació anglesa travelling-wave tube.

       
  • 206247   tugtupite ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> tugtupite
     
       
    • tugtupita, n f
    • es tugtupita
    • fr tugtupite
    • it tugtupite
    • en tugtupite
    • de Tugtupit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Silicat de beril·li, alumini i sodi, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i que estructuralment és un tectosilicat.

    Nota: La tugtupita pot ser de color rosa o vermell i t√© una fluoresc√®ncia vermella molt marcada. √Čs un material rar.

    Nota: La denominació tugtupita deriva de Tugtup, localitat de Groenlàndia on va ser trobada.

       
  • 327658   tumbling ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> tumbling
     
       
    • t√ļmbling, n m
    • es tumbling
    • fr tumbling
    • it tumbling
    • pt tumbling
    • en tumbling

    <Esports > Gimnàstica>

    Disciplina de gimn√†stica de trampol√≠ consistent a executar, despr√©s d'una correguda inicial pel passad√≠s d'embranzida, una successi√≥ r√†pida de vuit figures acrob√†tiques, generalment realitzades en el mateix sentit, amb l'√ļnic recolzament de les mans i els peus, al llarg d'un passad√≠s amb un sistema de ressorts.

       
  • 1244153   tumbling ÔĽŅ <Arts > Circ> , <Esports > Gimn√†stica> tumbling
     
       
    • t√ļmbling, n m
    • es pista de tumbling
    • es tumbling
    • fr piste de tumbling
    • fr tumbling
    • it corsia facilitante
    • it tumbling
    • en tumbling track

    <Arts > Circ> , <Esports > Gimnàstica>

    Aparell consistent en un passad√≠s prove√Įt d'un sistema de ressorts o de l√†mines que s'utilitza per a l'acrob√†cia a terra.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) a partir dels arguments seg√ľents:

    ¬∑pel que fa als termes que designen elements acrob√†tics, les propostes acordades s√≥n o b√© alternatives catalanes descriptives proposades pels mateixos especialistes per a evitar l'√ļs d'anglicismes (esquena-mortal endavant per a ball out; barani-pirueta per a barani in full out; pirueta-barani per a full in half out; pirueta-pirueta per a full in full out, etc.), o b√© formes procedents de noms propis, les quals tradicionalment es mantenen inalterades en terminologia (tsukahara, miller), o b√© formes d'origen onomatopeic ja molt implantades (fiflis, triflis, etc.);

    ¬∑en el cas dels termes corresponents a la sub√†rea d'aeris, les propostes s√≥n, en general, formes ja utilitzades pels especialistes amb normalitat, adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic i motivades sem√†nticament (amazona, aranya, triomfal, corda llisa, corda volant, el√†stics, remuntada, etc.);

    ¬∑s'ha donat entrada a manlleus o calcs molt excepcionalment i nom√©s en casos en qu√® s√≥n formes ja molt introdu√Įdes: baby, t√ļmbling (forma ja aprovada anteriorment pel Consell Supervisor amb un significat relacionat), fouett√© o passatge (probablement calc del franc√®s passage).

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre l'aprovaci√≥ del terme t√ļmbling:

    La forma t√ļmbling ja va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'√†mbit de la gimn√†stica per a designar la disciplina que s'executa en aquest aparell (acta n√ļm. 455): "Disciplina de gimn√†stica de trampol√≠ consistent a executar, despr√©s d'una correguda inicial pel passad√≠s d'embranzida, una successi√≥ r√†pida de vuit figures acrob√†tiques, generalment realitzades en el mateix sentit, amb l'√ļnic recolzament de les mans i els peus, al llarg d'un passad√≠s amb un sistema de ressorts." En aquest cas, es tracta d'una ampliaci√≥ de significat de la mateixa forma que obeeix a un proc√©s de meton√≠mia.

    Es descarta la forma pista de t√ļmbling perqu√® no t√© √ļs.

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]

       
  • 835145   tumorlet ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Patologia general> tumorlet
     
       
    • tumorlet, n m
    • es tumorcillo
    • es tumorlet
    • es tumorlet pulmonar
    • fr tumorlet
    • it tumorlet
    • pt tumorlet
    • en pulmonary tumorlet
    • en tumorlet

    <Ciències de la salut > Patologia general>

    Agregat peribronquiolar de cèl·lules neuroendocrines, de mida inferior als 0,5 cm i de caràcter benigne i asimptomàtic, que apareix generalment en diversos focus com a reacció a una lesió obstructiva bronquiolar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tumorlet:

    S'aprova el terme tumorlet, manlleu de l'angl√®s (constitu√Įt pel substantiu tumor 'tumor' i el sufix angl√®s de diminutiu -let), pels motius seg√ľents:

    ·és la forma utilitzada pels especialistes per a designar el concepte;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, s'insereix sense problema en el sistema gr√†fic i f√≤nic del catal√†;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia tamb√© s'utilitza el manlleu amb normalitat i es documenta en nombroses fonts especialitzades i terminol√≤giques;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta la forma tumorlet pulmonar perqu√® es considera redundant, ja que la forma simple tumorlet ja s'associa √ļnicament amb n√≤duls pulmonars. Tamb√© en angl√®s la denominaci√≥ simple ha quedat restringida actualment a aquest √ļs, malgrat que estrictament t√© un sentit m√©s gen√®ric (equivaldria a petit tumor) i que inicialment s'havia utilitzat amb un sentit m√©s ampli.

    Es desestima també la forma descriptiva hiperplàsia epitelial bronquiolar perquè alguns especialistes consideren que no és una forma del tot adequada semànticament, ja que un tumorlet no és estrictament, segons aquests especialistes, ni una hiperplàsia ni una neoplàsia.

    També s'ha desestimat el calc tumoret, perquè és una forma massa genèrica que no s'identificaria amb el concepte, segons tots els experts.

    Nota: La gènesi d'un tumorlet pot estar associada a bronquièctasi, fibrosi pulmonar intersticial, abscessos, infeccions (per exemple, tuberculosi) o irradiació pulmonar.

    Nota: Si bé la forma tumorlet s'ha associat de vegades, especialment en anglès, a petits nòduls de localització diversa, actualment s'utilitza només referida a nòduls del sistema pulmonar.

       
  • 252281   tuning ÔĽŅ <Transports > Transport per carretera > Components d'automoci√≥> tuning
     
       
    • personalitzaci√≥, n f
    • es personalizaci√≥n
    • es tuning
    • fr pr√©paration
    • fr tuning
    • it tuning
    • pt tuning
    • en tuning
    • de Tuning

    <Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

    Modificació de l'aspecte o de les característiques tècniques d'un vehicle amb la voluntat d'adaptar-lo als gustos del propietari.

       
  • 3166860   tuteur ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> tuteur
     
       
    • tutorial, n m
    • es manual de instrucciones, n m
    • es tutorial, n m
    • fr tuteur, n m
    • fr tutoriel, n m
    • it tutoriale, n m
    • pt tutorial, n m
    • en tutorial, n
    • en tutorial help

    <Informàtica > Programari>

    Recurs didàctic en suport electrònic que mostra, d'una manera detallada, els passos que ha de seguir un usuari per a poder executar autònomament un procés determinat o per a assolir gradualment un coneixement específic.

    Nota: 1. Els tutorials poden ser programes informàtics interactius, vídeos o bé documents amb il·lustracions o captures de pantalla.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tutorial:

    Es reconsidera la forma programa d'aprenentatge, aprovada pel Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 313 (5 de juliol de 2000), i s'aprova en el seu lloc el calc de l'angl√®s tutorial, pels motius seg√ľents:

    ¬∑l'abundant √ļs documentat del substantiu tutorial en catal√† amb aquest sentit mostra que la forma programa d'aprenentatge no ha aconseguit substituir el calc i implantar-se;

    ·la variabilitat actual dels tutorials, que a banda de programes poden ser també vídeos o simples documents amb imatges, fa que programa d'aprenentatge resulti sovint una denominació semànticament poc adequada;

    ·s'ha constatat, a més, que la forma programa d'aprenentatge s'utilitza majoritàriament referida a programes d'estudis i no referida a tutorials;

    ¬∑la denominaci√≥ m√©s estesa en la resta de lleng√ľes rom√†niques √©s el calc de la forma anglesa: tutorial, en castell√†; tutoriel, en franc√®s; tutoriale, en itali√†; tutorial, en portugu√®s;

    ¬∑el substantiu tutorial, malgrat que √©s un calc, pot considerar-se tamb√© una designaci√≥ justificable i adequada en catal√† a partir del substantiu tutor ("Professor responsable de l'educaci√≥ individual dins un grup d'alumnes" o "Guia, conseller, defensor, d'alg√ļ, en qualsevol afer o q√ľesti√≥", segons el diccionari normatiu), per adjunci√≥ del sufix -al (del llat√≠ -alis, que significa 'relatiu o pertanyent a') a la forma llatina tutor, tutŇćris;

    ·semànticament tutorial és una denominació motivada, que posa l'èmfasi en la característica de 'guies' d'aquest tipus de recursos (un tutor és, de fet, un 'guia');

    ¬∑el diccionari normatiu ja recull altres mots formats an√†logament a tutorial, a partir de genitius llatins acabats en -Ňćris; √©s el cas dels adjectius actuarial o vectorial (en el cas de tutorial, amb substantivaci√≥ posterior);

    ¬∑tots els especialistes consultats s√≥n partidaris de l'acceptaci√≥ de tutorial i corroboren l'√ļs habitual d'aquesta designaci√≥.

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 208791   tuteur ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> tuteur
     
       
    • mentor | mentora, n m, f
    • es mentor
    • es preceptor
    • es tutor
    • fr mentor
    • fr tuteur
    • en mentor

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Professional amb experiència que transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària.

       
  • 2231251   tuteur ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> tuteur
     
       
    • tutor | tutora, n m, f
    • es tutor
    • fr professeur principal
    • fr tuteur
    • it tutor
    • en tutor

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Professor responsable d'orientar un alumne o un grup d'alumnes en l'obtenció del màxim profit formatiu, la superació de les dificultats escolars i la consecució d'hàbits de treball, estudi, reflexió i convivència social, o bé de supervisar l'organització i el seguiment d'un curs o una matèria, o l'elaboració d'un treball d'un alumne o un grup d'alumnes.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes tutoritzar, tutorització, tutor i tutoria:

    S'aproven els termes tutoritzaci√≥ i tutoritzar pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de l'educació, tant amb complement humà (els alumnes) com, per ampliació, amb complement no humà (una matèria, un treball, etc.);

    ·es documenten en nombrosos textos d'especialitat i en alguns reculls lexicogràfics;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades: tutoritzar √©s un verb derivat del substantiu tutor ("Professor responsable de l'educaci√≥ individual dins un grup d'alumnes", segons el diccionari normatiu) mitjan√ßant l'adjunci√≥ del sufix -itzar, del llat√≠ -izare, que generalment significa 'convertir en', per√≤ que tamb√© t√© el significat m√©s gen√®ric, com en aquest cas (i com a hospitalitzar, satiritzar o tiranitzar, entre d'altres), d''acci√≥ o proc√©s relacionats amb (la base a qu√® s'adjunta)'; el substantiu tutoritzaci√≥, al seu torn, √©s un derivat del verb tutoritzar creat amb el sufix -ci√≥, del llat√≠ -tio, -onis, que significa 'acci√≥ i efecte de';

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.


    Es desestimen les formes tutorar i tutoraci√≥ i tutoratge (aquesta darrera recollida al Diccionari catal√†-valenci√†-balear com a sin√≤nim de tutoria, amb el sentit de "C√†rrec del tutor, exercici de la tutela") perqu√®, segons els especialistes, no tenen √ļs.

    Les formes orientació i seguiment, d'altra banda, que també s'han valorat, s'han descartat perquè tenen un altre significat.


    S'aproven tamb√©, com a termes relacionats de tutoritzar i tutoritzaci√≥, les formes tutor -a i tutoria, amb els sentits consignats a les respectives fitxes terminol√≤giques, pels motius seg√ľents:

    ·totes dues es documenten amb aquests sentits específics en nombrosos textos d'especialitat i en algunes obres terminològiques, i s'utilitzen amb normalitat dins l'àmbit de l'educació;

    ·totes dues formes es recullen també ja al diccionari normatiu, si bé amb significats una mica diferents o més restrictius: tutor -a és, en l'àmbit de la pedagogia, el "Professor responsable de l'educació individual dins un grup d'alumnes", i tutoria es defineix tan sols com a "Càrrec de tutor"; cal tenir present, de tota manera, que el sufix -ia, a partir del qual s'ha creat tutoria, no tan sols aporta el sentit de 'condició o càrrec de', sinó que de vegades també vol dir 'acció o activitat pròpia de' (com a auditoria, per exemple);

    ·tenen l'aval dels especialistes consultats.

    [Acta 544, 22 de març de 2012]