termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2231251   tuteur ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> tuteur
     
       
    • tutor | tutora, n m, f
    • es tutor
    • fr professeur principal
    • fr tuteur
    • it tutor
    • en tutor

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Professor responsable d'orientar un alumne o un grup d'alumnes en l'obtenció del màxim profit formatiu, la superació de les dificultats escolars i la consecució d'hàbits de treball, estudi, reflexió i convivència social, o bé de supervisar l'organització i el seguiment d'un curs o una matèria, o l'elaboració d'un treball d'un alumne o un grup d'alumnes.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes tutoritzar, tutorització, tutor i tutoria:

    S'aproven els termes tutoritzaci√≥ i tutoritzar pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de l'educació, tant amb complement humà (els alumnes) com, per ampliació, amb complement no humà (una matèria, un treball, etc.);

    ·es documenten en nombrosos textos d'especialitat i en alguns reculls lexicogràfics;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades: tutoritzar √©s un verb derivat del substantiu tutor ("Professor responsable de l'educaci√≥ individual dins un grup d'alumnes", segons el diccionari normatiu) mitjan√ßant l'adjunci√≥ del sufix -itzar, del llat√≠ -izare, que generalment significa 'convertir en', per√≤ que tamb√© t√© el significat m√©s gen√®ric, com en aquest cas (i com a hospitalitzar, satiritzar o tiranitzar, entre d'altres), d''acci√≥ o proc√©s relacionats amb (la base a qu√® s'adjunta)'; el substantiu tutoritzaci√≥, al seu torn, √©s un derivat del verb tutoritzar creat amb el sufix -ci√≥, del llat√≠ -tio, -onis, que significa 'acci√≥ i efecte de';

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.


    Es desestimen les formes tutorar i tutoraci√≥ i tutoratge (aquesta darrera recollida al Diccionari catal√†-valenci√†-balear com a sin√≤nim de tutoria, amb el sentit de "C√†rrec del tutor, exercici de la tutela") perqu√®, segons els especialistes, no tenen √ļs.

    Les formes orientació i seguiment, d'altra banda, que també s'han valorat, s'han descartat perquè tenen un altre significat.


    S'aproven tamb√©, com a termes relacionats de tutoritzar i tutoritzaci√≥, les formes tutor -a i tutoria, amb els sentits consignats a les respectives fitxes terminol√≤giques, pels motius seg√ľents:

    ·totes dues es documenten amb aquests sentits específics en nombrosos textos d'especialitat i en algunes obres terminològiques, i s'utilitzen amb normalitat dins l'àmbit de l'educació;

    ·totes dues formes es recullen també ja al diccionari normatiu, si bé amb significats una mica diferents o més restrictius: tutor -a és, en l'àmbit de la pedagogia, el "Professor responsable de l'educació individual dins un grup d'alumnes", i tutoria es defineix tan sols com a "Càrrec de tutor"; cal tenir present, de tota manera, que el sufix -ia, a partir del qual s'ha creat tutoria, no tan sols aporta el sentit de 'condició o càrrec de', sinó que de vegades també vol dir 'acció o activitat pròpia de' (com a auditoria, per exemple);

    ·tenen l'aval dels especialistes consultats.

    [Acta 544, 22 de març de 2012]

       
  • 2231252   tutorat ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> tutorat
     
       
    • tutoria, n f
    • es tutor√≠a
    • fr tutorat
    • it tutorato
    • en tutoring

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Activitat pròpia del tutor.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes tutoritzar, tutorització, tutor i tutoria:

    S'aproven els termes tutoritzaci√≥ i tutoritzar pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de l'educació, tant amb complement humà (els alumnes) com, per ampliació, amb complement no humà (una matèria, un treball, etc.);

    ·es documenten en nombrosos textos d'especialitat i en alguns reculls lexicogràfics;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades: tutoritzar √©s un verb derivat del substantiu tutor ("Professor responsable de l'educaci√≥ individual dins un grup d'alumnes", segons el diccionari normatiu) mitjan√ßant l'adjunci√≥ del sufix -itzar, del llat√≠ -izare, que generalment significa 'convertir en', per√≤ que tamb√© t√© el significat m√©s gen√®ric, com en aquest cas (i com a hospitalitzar, satiritzar o tiranitzar, entre d'altres), d''acci√≥ o proc√©s relacionats amb (la base a qu√® s'adjunta)'; el substantiu tutoritzaci√≥, al seu torn, √©s un derivat del verb tutoritzar creat amb el sufix -ci√≥, del llat√≠ -tio, -onis, que significa 'acci√≥ i efecte de';

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.


    Es desestimen les formes tutorar i tutoraci√≥ i tutoratge (aquesta darrera recollida al Diccionari catal√†-valenci√†-balear com a sin√≤nim de tutoria, amb el sentit de "C√†rrec del tutor, exercici de la tutela") perqu√®, segons els especialistes, no tenen √ļs.

    Les formes orientació i seguiment, d'altra banda, que també s'han valorat, s'han descartat perquè tenen un altre significat.


    S'aproven tamb√©, com a termes relacionats de tutoritzar i tutoritzaci√≥, les formes tutor -a i tutoria, amb els sentits consignats a les respectives fitxes terminol√≤giques, pels motius seg√ľents:

    ·totes dues es documenten amb aquests sentits específics en nombrosos textos d'especialitat i en algunes obres terminològiques, i s'utilitzen amb normalitat dins l'àmbit de l'educació;

    ·totes dues formes es recullen també ja al diccionari normatiu, si bé amb significats una mica diferents o més restrictius: tutor -a és, en l'àmbit de la pedagogia, el "Professor responsable de l'educació individual dins un grup d'alumnes", i tutoria es defineix tan sols com a "Càrrec de tutor"; cal tenir present, de tota manera, que el sufix -ia, a partir del qual s'ha creat tutoria, no tan sols aporta el sentit de 'condició o càrrec de', sinó que de vegades també vol dir 'acció o activitat pròpia de' (com a auditoria, per exemple);

    ·tenen l'aval dels especialistes consultats.

    [Acta 544, 22 de març de 2012]

       
  • 3166860   tutoriel ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> tutoriel
     
       
    • tutorial, n m
    • es manual de instrucciones, n m
    • es tutorial, n m
    • fr tuteur, n m
    • fr tutoriel, n m
    • it tutoriale, n m
    • pt tutorial, n m
    • en tutorial, n
    • en tutorial help

    <Informàtica > Programari>

    Recurs didàctic en suport electrònic que mostra, d'una manera detallada, els passos que ha de seguir un usuari per a poder executar autònomament un procés determinat o per a assolir gradualment un coneixement específic.

    Nota: 1. Els tutorials poden ser programes informàtics interactius, vídeos o bé documents amb il·lustracions o captures de pantalla.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tutorial:

    Es reconsidera la forma programa d'aprenentatge, aprovada pel Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 313 (5 de juliol de 2000), i s'aprova en el seu lloc el calc de l'angl√®s tutorial, pels motius seg√ľents:

    ¬∑l'abundant √ļs documentat del substantiu tutorial en catal√† amb aquest sentit mostra que la forma programa d'aprenentatge no ha aconseguit substituir el calc i implantar-se;

    ·la variabilitat actual dels tutorials, que a banda de programes poden ser també vídeos o simples documents amb imatges, fa que programa d'aprenentatge resulti sovint una denominació semànticament poc adequada;

    ·s'ha constatat, a més, que la forma programa d'aprenentatge s'utilitza majoritàriament referida a programes d'estudis i no referida a tutorials;

    ¬∑la denominaci√≥ m√©s estesa en la resta de lleng√ľes rom√†niques √©s el calc de la forma anglesa: tutorial, en castell√†; tutoriel, en franc√®s; tutoriale, en itali√†; tutorial, en portugu√®s;

    ¬∑el substantiu tutorial, malgrat que √©s un calc, pot considerar-se tamb√© una designaci√≥ justificable i adequada en catal√† a partir del substantiu tutor ("Professor responsable de l'educaci√≥ individual dins un grup d'alumnes" o "Guia, conseller, defensor, d'alg√ļ, en qualsevol afer o q√ľesti√≥", segons el diccionari normatiu), per adjunci√≥ del sufix -al (del llat√≠ -alis, que significa 'relatiu o pertanyent a') a la forma llatina tutor, tutŇćris;

    ·semànticament tutorial és una denominació motivada, que posa l'èmfasi en la característica de 'guies' d'aquest tipus de recursos (un tutor és, de fet, un 'guia');

    ¬∑el diccionari normatiu ja recull altres mots formats an√†logament a tutorial, a partir de genitius llatins acabats en -Ňćris; √©s el cas dels adjectius actuarial o vectorial (en el cas de tutorial, amb substantivaci√≥ posterior);

    ¬∑tots els especialistes consultats s√≥n partidaris de l'acceptaci√≥ de tutorial i corroboren l'√ļs habitual d'aquesta designaci√≥.

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 208838   tuyau sur chariot ÔĽŅ <Esports> tuyau sur chariot
     
       
    • carro portam√†negues, n m
    • es carro de mangueras
    • fr tuyau sur chariot
    • en hose cart

    <Esports>

    Prova de m√ļster consistent a desenrotllar una m√†nega d'un carro, connectar-la a un hidrant i tombar una diana amb l'aigua que surt a pressi√≥ de la m√†nega, despr√©s que un dels membres de l'equip hagi clavat una destral en un bloc de fusta.

       
  • 207984   tuyauteur ÔĽŅ <Construcci√≥> tuyauteur
     
       
    • tuber industrial | tubera industrial, n m, f
    • es tubero industrial
    • fr tuyauteur
    • en pipe fitter

    <Construcció>

    Persona que interpreta els plànols i realitza els traçats pertinents per al muntatge i la instal·lació de canonades i dels seus accessoris, tant al taller com a l'obra.

       
  • 252327   twirler ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> twirler
     
       
    • twirler [en], n m, f
    • es twirler
    • fr twirler
    • en baton twirler
    • en twirler

    <Esports > Gimnàstica>

    Persona que practica el twirling.

       
  • 3172811   twirling ÔĽŅ <Esports > Twirling> twirling
     
       
    • twirling [en], n m
    • es twirling, n m
    • fr twirling, n m
    • fr twirling b√Ęton, n m
    • en baton twirling, n
    • en twirling, n

    <Esports > Twirling>

    Esport practicat amb acompanyament musical que consisteix a executar de manera coordinada i harmònica una sèrie d'exercicis amb un o més bastons o bé, generalment com a exhibició, amb pompons o amb banderes.

    Nota: 1. El twirling de competició es practica amb bastons.

    Nota: 2. El practicant de twirling és el twirler.

    Nota: 3. La denominaci√≥ francesa twirling b√Ęton i la denominaci√≥ anglesa baton twirling fan refer√®ncia √ļnicament a la modalitat de twirling practicada amb bastons.

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 3172811   twirling b√Ęton ÔĽŅ <Esports > Twirling> twirling b√Ęton
     
       
    • twirling [en], n m
    • es twirling, n m
    • fr twirling, n m
    • fr twirling b√Ęton, n m
    • en baton twirling, n
    • en twirling, n

    <Esports > Twirling>

    Esport practicat amb acompanyament musical que consisteix a executar de manera coordinada i harmònica una sèrie d'exercicis amb un o més bastons o bé, generalment com a exhibició, amb pompons o amb banderes.

    Nota: 1. El twirling de competició es practica amb bastons.

    Nota: 2. El practicant de twirling és el twirler.

    Nota: 3. La denominaci√≥ francesa twirling b√Ęton i la denominaci√≥ anglesa baton twirling fan refer√®ncia √ļnicament a la modalitat de twirling practicada amb bastons.

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 207142   twist ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern> twist
     
       
    • twist [en], n m
    • es twist
    • es twister
    • fr twist
    • fr twister
    • en twist
    • en twister

    <Esports > Esports d'hivern>

    Salt amb qu√® es fan girar els esqu√≠s 90¬ļ cap a un costat mantenint-los paral¬∑lels, junts i perpendiculars al cos.

       
  • 204653   twist ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> twist
     
       
    • twist [en], n m
    • es twist
    • fr twist
    • en Arabian salto

    <Esports > Gimnàstica>

    Element executat al terra que consisteix a fer un gir de 180¬į i un mortal endavant.