termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3141124   UAV ÔĽŅ <Transports > Transport aeri > Aeronaus> UAV
     
       
    • dron, n m
    • vehicle aeri no tripulat, n m
    • UAV, n m sigla
    • es aeronave no tripulada, n f
    • es dron, n m
    • es veh√≠culo a√©reo no tripulado, n m
    • es UAV, n m sigla
    • es VANT, n m sigla
    • fr drone, n m
    • fr v√©hicule a√©rien sans pilote, n m
    • fr UAV, n m sigla
    • it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
    • it drone, n m
    • it velivolo non pilotato, n m
    • it APR, n m sigla
    • it UAV, n m sigla
    • pt aeronave n√£o tripulada, n f
    • pt drone, n m
    • pt ve√≠culo a√©reo n√£o tripulado, n m
    • pt UAV, n m sigla
    • pt VANT, n m sigla
    • en drone, n
    • en unmanned aerial vehicle, n
    • en unmanned aircraft, n
    • en RPA, n sigla
    • en UA, n sigla
    • en UAV, n sigla

    <Transports > Transport aeri > Aeronaus>

    Aeronau no tripulada i reutilitzable, capa√ß de funcionar amb un grau m√©s o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o b√© la programaci√≥ introdu√Įda.

    Nota: 1. La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone 'abellot', probablement pel soroll de l'aparell quan vola.

    Nota: 2. La sigla UAV correspon a l'equivalent anglès unmaned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dron (sin. vehicle aeri no tripulat; sigla UAV):

    Es revisa la forma drone, difosa fins ara des del Cercaterm com a manlleu no adaptat, i s'aprova en el seu lloc l'adaptaci√≥ dron, pels motius seg√ľents:

    ¬∑amb adaptaci√≥ o sense, el manlleu angl√®s (aplicat a partir del mot de la llengua original drone 'borinot', segons diverses fonts per la similitud del soroll) √©s clarament la forma m√©s estesa per a fer refer√®ncia al concepte, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes rom√†niques estudiades;

    ¬∑l'adaptaci√≥ dron s'ajusta perfectament a la pron√ļncia del terme que es fa habitualment en catal√†, ja que en general no es fa la diftongaci√≥ de la vocal t√≤nica que indiquen les fonts lexicogr√†fiques angleses;

    ¬∑es tracta d'un terme utilitzat en molts √†mbits (fotografia a√®ria, teledetecci√≥, ind√ļstria militar, transport, lleure, etc.), alguns de molt populars, circumst√†ncia que l'acosta molt a la llengua general;

    ¬∑en casos similars de modificacions gr√†fiques menors que afectaven poc la pron√ļncia de les vocals, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptaci√≥ del manlleu original (per exemple, chicane > xicana, composite > comp√≤sit, baguette > baguet, etc.);

    ¬∑els especialistes consultats prefereixen la forma adaptada dron (amb el plural regular drons), perqu√® consideren que evita dubtes de pron√ļncia;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es detecta en general un acostament de l'original angl√®s drone a l'ortografia i la pron√ļncia pr√≤pies, tal com mostren el castell√† dron (amb el plural regular drones), l'itali√† drone (majorit√†riament pronunciat com un mot bis√≠l¬∑lab, [dr√≥ne] i amb el plural regular droni) i fins i tot el franc√®s drone (amb el plural drones, ja que la forma francesa porta a la pron√ļncia [dron], aproximadament igual a l'original).

    Tot i que el manlleu és la forma més estesa en català, també s'utilitzen altres denominacions, de tipus sintagmàtic:

    Pel que fa a vehicle aeri no tripulat,

    ·és una forma transparent, creada com a calc de l'anglès unmanned aerial vehicle;

    ¬∑t√© una √†mplia extensi√≥ d'√ļs, sobretot en els √†mbits especialitzats;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en totes les lleng√ľes estudiades.

    Pel que fa a UAV,

    ·és la sigla corresponent a l'anglès unmanned aerial vehicle, que és l'original del calc vehicle aeri no tripulat;

    ¬∑t√© una proporci√≥ d'√ļs en catal√† molt m√©s elevada que les alternatives creades sobre denominacions d'origen catal√† (per exemple, VANT, a partir de vehicle aeri no tripulat);

    ¬∑es documenta en totes les lleng√ľes estudiades.

    A m√©s, s'han descartat denominacions tamb√© documentades, com ara aeronau no tripulada i VANT, per la seva baixa freq√ľ√®ncia enfront de les denominacions triades.

    Amb relaci√≥ a l'abast de la definici√≥, s'ha establert una sinon√≠mia absoluta entre dron i vehicle aeri no tripulat pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que algunes fonts consideren que hi ha hagut una extensi√≥ impr√≤pia del significat de dron, la majoria de contextos especialitzats actuals consideren que dron i vehicle aeri no tripulat designen un √ļnic concepte i atribueixen les retic√®ncies envers la sinon√≠mia a una q√ľesti√≥ estil√≠stica;

    ·els especialistes consultats es mostren del tot favorables a una sinonímia absoluta;

    ¬∑la identificaci√≥ majorit√†ria entre dron/drone i les formes sintagm√†tiques descriptives es dona en totes les lleng√ľes estudiades;

    ¬∑l'extensi√≥ de dron/drone √©s tan gran que en determinades lleng√ľes (sobretot en franc√®s, per√≤ tamb√© en portugu√®s) ha arribat a prendre el significat general de vehicle no tripulat, tant si pertany al medi aeri com si pertany al medi terrestre o al medi aqu√†tic.

    [Acta 589, 30 d'abril de 2015]

       
  • 204719   uke ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Judo> uke
     
       
    • uke, n m, f
    • atacat | atacada, n m, f sin. compl.
    • judoka atacat | judoka atacada, n m, f sin. compl.
    • es judoka atacado
    • es uke
    • fr attaqu√©
    • fr uke
    • en competitor thrown
    • en uke

    <Esports > Esports de combat > Judo>

    Judoka en el moment en què rep una acció de l'adversari.

       
  • 218834   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, n m
    • es ukiyo-e
    • fr oukiyo-y√©
    • fr ukiyo-e
    • pt ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Composició artística, generalment una pintura o un gravat, pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 218835   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, adj
    • es ukiyo-e
    • fr ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Relatiu o pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 1538509   ultimate ÔĽŅ <Esports> ultimate
     
       
    • ultimate [en], n m
    • es ultimate
    • fr disque d'√©quipe
    • fr disque volant d'√©quipe
    • fr disque volant supr√™me
    • fr ultimate
    • fr ultime-passe
    • it ultimate
    • pt ultimate
    • en ultimate
    • de Ultimate

    <Esports>

    Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d'ample, amb una zona d'anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre'l a la zona d'anotació contrària.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 1538510   ultimate de plage ÔĽŅ <Esports> ultimate de plage
     
       
    • ultimate de platja [ultimate: en], n m
    • ultimate platja [ultimate: en], n m sin. compl.
    • es ultimate playa
    • fr ultimate de plage
    • en beach ultimate

    <Esports>

    Modalitat d'ultimate practicada a l'arena de la platja, en un terreny de joc de 75 m de llarg i 25 m d'ample, entre dos equips de cinc jugadors.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 1538511   ultimate en salle ÔĽŅ <Esports> ultimate en salle
     
       
    • ultimate sala, n m
    • es ultimate indoor
    • fr ultimate en salle
    • en indoor ultimate

    <Esports>

    Modalitat d'ultimate practicada en una pista coberta de 40 m de llarg i 20 m d'ample entre dos equips de cinc jugadors.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 1538509   ultime-passe ÔĽŅ <Esports> ultime-passe
     
       
    • ultimate [en], n m
    • es ultimate
    • fr disque d'√©quipe
    • fr disque volant d'√©quipe
    • fr disque volant supr√™me
    • fr ultimate
    • fr ultime-passe
    • it ultimate
    • pt ultimate
    • en ultimate
    • de Ultimate

    <Esports>

    Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d'ample, amb una zona d'anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre'l a la zona d'anotació contrària.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 2631050   ultrason laser ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> ultrason laser
     
       
    • t√®cnica d'ultrasons per l√†ser, n f
    • es generaci√≥n y detecci√≥n de ultrasonidos mediante l√°ser
    • fr technique d'ultrasons laser
    • fr ultrason laser
    • fr ultrasons laser
    • en laser ultrasonics
    • en laser ultrasound
    • en laser-based ultrasound
    • en laser-generated ultrasound
    • en LUS sigla

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Tècnica de generació i detecció d'ultrasons mitjançant un làser, utilitzada per a la caracterització a distància de materials i estructures.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme tècnica d'ultrasons per làser:

    El Consell Supervisor ratifica la proposta t√®cnica d'ultrasons per l√†ser, amb el substantiu t√®cnica com a nucli de la denominaci√≥, perqu√® en catal√† no t√© √ļs un hipot√®tic substantiu *ultras√≤nica que faci refer√®ncia a l'estudi o a l'aplicaci√≥ dels ultrasons. En angl√®s, en canvi, el substantiu ultrasonics s√≠ que t√© aquest significat ("The science and application of ultrasonic waves")(2) i fins i tot de vegades s'utilitza amb aquest sentit la forma ultrasound, 'ultras√≤'.

    (2)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631050   ultrasons laser ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> ultrasons laser
     
       
    • t√®cnica d'ultrasons per l√†ser, n f
    • es generaci√≥n y detecci√≥n de ultrasonidos mediante l√°ser
    • fr technique d'ultrasons laser
    • fr ultrason laser
    • fr ultrasons laser
    • en laser ultrasonics
    • en laser ultrasound
    • en laser-based ultrasound
    • en laser-generated ultrasound
    • en LUS sigla

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Tècnica de generació i detecció d'ultrasons mitjançant un làser, utilitzada per a la caracterització a distància de materials i estructures.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme tècnica d'ultrasons per làser:

    El Consell Supervisor ratifica la proposta t√®cnica d'ultrasons per l√†ser, amb el substantiu t√®cnica com a nucli de la denominaci√≥, perqu√® en catal√† no t√© √ļs un hipot√®tic substantiu *ultras√≤nica que faci refer√®ncia a l'estudi o a l'aplicaci√≥ dels ultrasons. En angl√®s, en canvi, el substantiu ultrasonics s√≠ que t√© aquest significat ("The science and application of ultrasonic waves")(2) i fins i tot de vegades s'utilitza amb aquest sentit la forma ultrasound, 'ultras√≤'.

    (2)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]