termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 294985   umpire ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> umpire
     
       
    • umpire [en], n m, f
    • es umpire
    • fr umpire
    • en umpire

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Àrbitre que se situa darrere de la línia defensiva, que s'encarrega de supervisar els moviments i les accions que realitzen les línies defensiva i ofensiva, i de comprovar que els uniformes i l'equip dels jugadors siguin reglamentaris.

       
  • 3172812   un b√Ęton ÔĽŅ <Esports > Twirling> un b√Ęton
     
       
    • un bast√≥, n m
    • es un bast√≥n, n m
    • fr un b√Ęton, n m
    • en one baton, n

    <Esports > Twirling>

    Especialitat d'individual en què el twirler utilitza un sol bastó.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 206585   unakite ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> unakite
     
       
    • unakita, n f
    • es unakita
    • fr unakite
    • it unakite
    • en unakite
    • de Unakit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Agregat mineral format per quars, feldespat i epidot.

    Nota: La unakita es talla en caboixó i es fa servir per a fabricar objectes ornamentals.

    Nota: La denominació prové del jaciment on es va trobar per primera vegada, a les muntanyes d'Unaka, a l'estat de Carolina del Nord (EUA).

       
  • 204764   uncinus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> uncinus
     
       
    • uncinus, adj
    • es uncinus
    • fr uncinus
    • en uncinus

    <Física > Meteorologia>

    Dit de l'esp√®cie de n√ļvol del g√®nere cirrus que t√© forma de coma.

       
  • 204772   undulatus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> undulatus
     
       
    • undulatus, adj
    • es undulatus
    • fr undulatus
    • en undulatus

    <Física > Meteorologia>

    Dit de la varietat de n√ļvol del g√®nere cirroc√ļmulus, cirroestratus, altoestratus, estratoc√ļmulus o estratus que, juntament amb altres del mateix tipus, forma una capa de n√ļvols amb ondulacions.

       
  • 2754259   unibermarin ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> unibermarin
     
       
    • salm√≥ unihivernal, n m
    • es a√Īal, n m
    • es grilse, n m
    • fr castillon, n m
    • fr gerbillot, n m
    • fr grilse, n m
    • fr madeleineau, n m
    • fr unibermarin, n m
    • en grilse, n

    <Zoologia > Peixos>

    Salm√≤nid que ha madurat sexualment despr√©s d'un √ļnic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.

    Nota: Criteris aplicats en l'aprovació del terme salmó unihivernal:

    S'aprova el terme salm√≥ unihivernal pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès grilse, que és la forma més estesa per a designar el concepte;

    ¬∑√©s una forma motivada sem√†nticament i adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, formada a partir del nucli salm√≥, que s'utilitza de vegades com a gen√®ric referit a qualsevol individu de la fam√≠lia dels salm√≤nids ("Peix de la fam√≠lia dels salm√≤nids l'esp√®cie m√©s coneguda de la qual, el salm√≥ europeu (Salmo salar), √©s molt apreciada", segons el GDLC-E(1)), i l'adjectiu unihivernal (del prefix del llat√≠ uni-, que significa 'un de sol' + l'adjectiu hivernal 'relatiu a l'hivern'), en refer√®ncia al fet que s√≥n salmons que nom√©s passen un hivern al mar;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    La forma salmó anual, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè la forma aprovada és més precisa (anual significa "que dura un any", a banda de "que s'esdevé cada any", segons el diccionari normatiu).

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013.<http://www.diccionari.cat/>.

    [Acta 561, 20 de juny de 2013]

       
  • 788797   unidose ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> , <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> unidose
     
       
    • dosi unit√†ria, n f
    • monodosi, n f
    • es dosis unitaria
    • fr dose unitaire
    • fr unidose
    • en single unit package
    • en unit dose

    <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> , <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Dosi continguda en un medicament empaquetat individualment, destinada a prendre's d'una sola vegada.

       
  • 208831   uninominal ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Microbiologia> , <Bot√†nica> , <Zoologia> uninominal
     
       
    • uninomial, adj
    • es monomial
    • es uninomial
    • es uninominal
    • fr uninominal
    • en uninominal

    <Ciències de la vida > Microbiologia> , <Botànica> , <Zoologia>

    Dit del nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat, amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.

       
  • 204892   unit√© √† disquettes ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> unit√© √† disquettes
     
       
    • unitat de disquets, n f
    • disquetera, n f sin. compl.
    • es disquetera
    • es unidad de disquetes
    • fr unit√© √† disquettes
    • en diskette unit
    • en floppy disk unit

    <Informàtica > Maquinari>

    Unitat funcional d'un sistema informàtic que conté un giradiscos, un capçal magnètic i els sistemes de control associats, que s'utilitza per a enregistrar, llegir o modificar informacions en un disquet.

    Nota: Disquetera és la denominació que se sol utilitzar en àmbits poc especialitzats.

       
  • 205055   unit√© de disques ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> unit√© de disques
     
       
    • unitat de discos, n f
    • es unidad de discos
    • fr unit√© de disques
    • en disk unit

    <Informàtica > Maquinari>

    Perifèric d'escriptura i de lectura de discos magnètics que comprèn dispositius impulsors dels discos, capçals de lectura i escriptura i circuits electrònics apropiats.