termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206763   unit√© touristique ÔĽŅ <Lleure > Turisme> unit√© touristique
     
       
    • complex tur√≠stic, n m
    • es complejo tur√≠stico
    • fr centre touristique
    • fr station touristique
    • fr unit√© touristique
    • en resort
    • en tourist complex

    <Lleure > Turisme>

    Conjunt d'empreses turístiques situades en un indret, generalment d'una sola propietat, que ofereixen diversos serveis turístics, com ara allotjament, restauració, lleure o comerç.

       
  • 481348   univers persistant ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> univers persistant
     
       
    • m√≥n persistent, n m
    • es mundo persistente
    • fr monde persistant
    • fr monde virtuel persistant
    • fr univers persistant
    • en persistent universe
    • en persistent world
    • en PW sigla
    • de Persistent World

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Espai virtual on es desenvolupen determinats videojocs concebut perqu√® l'acci√≥ del joc no s'aturi i continu√Į evolucionant malgrat que el jugador deixi de jugar-hi, d'acord amb la intervenci√≥ de la resta de jugadors connectats.

       
  • 2754235   uplet ÔĽŅ <Inform√†tica> uplet
     
       
    • tupla, n f
    • es tupla, n f
    • fr n-uplet, n m
    • fr nuplet, n m
    • fr uplet, n m
    • it tupla, n f
    • en tuple, n

    <Informàtica>

    Conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 204583   uppercut ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> uppercut
     
       
    • uppercut [en], n m
    • es uppercut
    • fr uppercut
    • en uppercut

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Cop donat de baix a dalt a la barbeta o al cos del contrari.

       
  • 208621   uranoscope de Nouvelle-Z√©lande ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> uranoscope de Nouvelle-Z√©lande
     
       
    • rata de Nova Zelanda, n f
    • es rape de Nueva Zelanda
    • es sapo neozeland√©s
    • fr rascasse blanche
    • fr uranoscope de Nouvelle-Z√©lande
    • en giant stargazer
    • en monkfish
    • nc Kathetostoma giganteum

    <Zoologia > Peixos>

    Peix teleosti perciforme de la fam√≠lia dels uranosc√≤pids, de color bru amb l√≠nies longitudinals m√©s o menys marcades, ventre blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros cuboide i prove√Įt d'espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'h√†bits bent√≤nics, que viu normalment colgat a la sorra i √©s end√®mic de Nova Zelanda.

       
  • 206762   urbanisme de participation ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> urbanisme de participation
     
       
    • urbanisme participatiu, n m
    • es urbanismo participativo
    • fr advocacy planning
    • fr urbanisme de participation
    • fr urbanisme participatif
    • en advocacy planning

    <Construcció > Urbanisme>

    Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.

       
  • 206762   urbanisme participatif ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> urbanisme participatif
     
       
    • urbanisme participatiu, n m
    • es urbanismo participativo
    • fr advocacy planning
    • fr urbanisme de participation
    • fr urbanisme participatif
    • en advocacy planning

    <Construcció > Urbanisme>

    Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.

       
  • 1534023   urgentiste ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut> urgentiste
     
       
    • metge d'urg√®ncies | metge d'urg√®ncies, metgessa d'urg√®ncies, n m, f
    • urgent√≤leg | urgent√≤loga, n m, f sin. compl.
    • es emergenci√≥logo
    • es emergent√≥logo
    • es m√©dico de emergencias
    • es m√©dico de urgencias
    • es urgenci√≥logo
    • es urgent√≥logo
    • fr m√©decin d'urgence
    • fr m√©decin urgentiste
    • fr oxyologue
    • fr urgentiste
    • fr urgentologue
    • pt m√©dico de urg√™ncia
    • en emergency doctor
    • en emergency physician
    • en emergentologist

    <Ciències de la salut>

    Metge especialitzat en medicina d'urgències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

       
  • 1534021   urgentologie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> urgentologie
     
       
    • medicina d'urg√®ncies, n f
    • urgentologia, n f sin. compl.
    • es emergenciolog√≠a
    • es emergentolog√≠a
    • es medicina de emergencias
    • es medicina de urgencias
    • es urgenciolog√≠a
    • es urgentolog√≠a
    • fr m√©decine d'urgence
    • fr oxyologie
    • fr urgentologie
    • it medicina di emergenza
    • it medicina di urgenza
    • pt medicina de urg√™ncia
    • en emergency medicine
    • en emergentology
    • de Notfallmedizin

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Branca de la medicina que t√© per objecte l'avaluaci√≥ i el tractament m√®dic o quir√ļrgic dels pacients que requereixen una assist√®ncia immediata.

    Nota: Com a especialitat acadèmica, i en el nom de les societats o les organitzacions que se n'encarreguen, la medicina d'urgències se sol designar amb la forma medicina d'urgències i emergències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. <http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

       
  • 1534023   urgentologue ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut> urgentologue
     
       
    • metge d'urg√®ncies | metge d'urg√®ncies, metgessa d'urg√®ncies, n m, f
    • urgent√≤leg | urgent√≤loga, n m, f sin. compl.
    • es emergenci√≥logo
    • es emergent√≥logo
    • es m√©dico de emergencias
    • es m√©dico de urgencias
    • es urgenci√≥logo
    • es urgent√≥logo
    • fr m√©decin d'urgence
    • fr m√©decin urgentiste
    • fr oxyologue
    • fr urgentiste
    • fr urgentologue
    • pt m√©dico de urg√™ncia
    • en emergency doctor
    • en emergency physician
    • en emergentologist

    <Ciències de la salut>

    Metge especialitzat en medicina d'urgències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)