termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 481401   webliographie ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> webliographie
     
       
    • bibliografia web, n f
    • es bibliograf√≠a web
    • es webgraf√≠a
    • es webliograf√≠a
    • es webograf√≠a
    • fr bibliographie Web
    • fr r√©seaugraphie
    • fr webliographie
    • fr webographie
    • en Web bibliography
    • en webliography
    • en webography

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Bibliografia en qu√® es referencien √ļnicament documents disponibles a trav√©s d'Internet.

    Nota: Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

       
  • 207491   webmestre ÔĽŅ <Inform√†tica> webmestre
     
       
    • administrador de webs | administradora de webs, n m, f
    • es administrador de webs
    • fr responsable de sites Web
    • fr web ma√ģtre
    • fr webmestre
    • en webmaster

    <Informàtica>

    Persona que s'ocupa de la gestió, el funcionament i el manteniment de servidors web.

       
  • 481401   webographie ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> webographie
     
       
    • bibliografia web, n f
    • es bibliograf√≠a web
    • es webgraf√≠a
    • es webliograf√≠a
    • es webograf√≠a
    • fr bibliographie Web
    • fr r√©seaugraphie
    • fr webliographie
    • fr webographie
    • en Web bibliography
    • en webliography
    • en webography

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Bibliografia en qu√® es referencien √ļnicament documents disponibles a trav√©s d'Internet.

    Nota: Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

       
  • 635807   webquest ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> webquest
     
       
    • webquesta, n f
    • es webquest
    • fr cyberqu√™te
    • fr webquest
    • it webquest
    • pt webquest
    • en WebQuest
    • de WebQuest

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Activitat didàctica basada en el desenvolupament de les competències bàsiques, en què es proposa a l'alumne de dur a terme una recerca guiada sobre un tema específic utilitzant fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d'un procés d'anàlisi, síntesi i avaluació.

    Nota: Una webquesta s'estructura en els apartats seg√ľents: p√†gina inicial, introducci√≥, tasca, proc√©s, avaluaci√≥, conclusi√≥, cr√®dits i guia did√†ctica per al professorat.

    Nota: La forma anglesa WebQuest, creada pels inventors d'aquesta activitat didàctica (Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego, Califòrnia), és la forma més coneguda internacionalment per a designar el concepte.

       
  • 2898495   webrooming ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> webrooming
     
       
    • examen en l√≠nia, n m
    • es webrooming, n m
    • fr webrooming, n m
    • en webrooming, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Pràctica d'un usuari consistent a consultar per internet les característiques del producte que vol adquirir i les recomanacions o les opinions d'altres usuaris abans de decidir-ne la compra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 208895   wedge ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> wedge
     
       
    • wedge [en], n m
    • es wedge
    • fr cocheur
    • fr wedge
    • en wedge

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Ferro amb un angle d'obertura gran, adequat per als cops d'aproximació.

    Nota: Hi ha dos tipus de wedges: el wedge d'arena i el wedge de pitchs.

       
  • 208986   wedge de sable ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> wedge de sable
     
       
    • wedge d'arena [wedge: en], n m
    • es wedge para arena
    • fr cocheur de sable
    • fr wedge de sable
    • en sand iron
    • en sand wedge

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Wedge amb un angle d'obertura aproximadament entre 54 i 58 graus, que s'utilitza especialment per a fer sortir la bola d'un b√ļnquer situat prop del green.

       
  • 208643   wensleydale ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> wensleydale
     
       
    • wensleydale [en], n m
    • es wensleydale
    • fr wensleydale
    • en Wensleydale

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de dos a quatre mesos, amb gust suau i de mel, originari de la vall anglesa de Wensleydale.

    Nota: √Čs molt popular la variant blava, que presenta algunes venes blavoses i √©s m√©s crem√≥s.

       
  • 205829   westerlies ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> westerlies
     
       
    • vents de l'oest, n m pl
    • es vientos del oeste
    • fr vents d'ouest
    • fr westerlies
    • en westerlies

    <Física > Meteorologia>

    Vents de component oest que circulen al voltant de la Terra des de la latitud de 20¬ļ quasi fins als pols.

       
  • 208836   western pleasure ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> western pleasure
     
       
    • western a plaer, n f
    • es placer western
    • es pleasure
    • es western pleasure
    • fr plaisance
    • fr pleasure
    • fr western pleasure
    • en Western pleasure

    <Esports > Hípica>

    Prova d'equitació western en què es valora l'actitud dòcil i calmada del cavall en els tres aires naturals, com són el pas, el trot i el galop.