termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 481401   webliographie ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> webliographie
     
       
    • bibliografia web, n f
    • es bibliograf√≠a web
    • es webgraf√≠a
    • es webliograf√≠a
    • es webograf√≠a
    • fr bibliographie Web
    • fr r√©seaugraphie
    • fr webliographie
    • fr webographie
    • en Web bibliography
    • en webliography
    • en webography

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Bibliografia en qu√® es referencien √ļnicament documents disponibles a trav√©s d'Internet.

    Nota: Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

       
  • 207491   webmestre ÔĽŅ <Inform√†tica> webmestre
     
       
    • administrador de webs | administradora de webs, n m, f
    • es administrador de webs
    • fr responsable de sites Web
    • fr web ma√ģtre
    • fr webmestre
    • en webmaster

    <Informàtica>

    Persona que s'ocupa de la gestió, el funcionament i el manteniment de servidors web.

       
  • 481401   webographie ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> webographie
     
       
    • bibliografia web, n f
    • es bibliograf√≠a web
    • es webgraf√≠a
    • es webliograf√≠a
    • es webograf√≠a
    • fr bibliographie Web
    • fr r√©seaugraphie
    • fr webliographie
    • fr webographie
    • en Web bibliography
    • en webliography
    • en webography

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Bibliografia en qu√® es referencien √ļnicament documents disponibles a trav√©s d'Internet.

    Nota: Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

       
  • 635807   webquest ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> webquest
     
       
    • webquesta, n f
    • es webquest
    • fr cyberqu√™te
    • fr webquest
    • it webquest
    • pt webquest
    • en WebQuest
    • de WebQuest

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Activitat didàctica basada en el desenvolupament de les competències bàsiques, en què es proposa a l'alumne de dur a terme una recerca guiada sobre un tema específic utilitzant fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d'un procés d'anàlisi, síntesi i avaluació.

    Nota: Una webquesta s'estructura en els apartats seg√ľents: p√†gina inicial, introducci√≥, tasca, proc√©s, avaluaci√≥, conclusi√≥, cr√®dits i guia did√†ctica per al professorat.

    Nota: La forma anglesa WebQuest, creada pels inventors d'aquesta activitat didàctica (Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego, Califòrnia), és la forma més coneguda internacionalment per a designar el concepte.

       
  • 2898495   webrooming ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> webrooming
     
       
    • examen en l√≠nia, n m
    • es webrooming, n m
    • fr webrooming, n m
    • en webrooming, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Pràctica d'un usuari consistent a consultar per internet les característiques del producte que vol adquirir i les recomanacions o les opinions d'altres usuaris abans de decidir-ne la compra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 208895   wedge ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> wedge
     
       
    • wedge [en], n m
    • es wedge
    • fr cocheur
    • fr wedge
    • en wedge

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Ferro amb un angle d'obertura gran, adequat per als cops d'aproximació.

    Nota: Hi ha dos tipus de wedges: el wedge d'arena i el wedge de pitchs.

       
  • 208986   wedge de sable ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> wedge de sable
     
       
    • wedge d'arena [wedge: en], n m
    • es wedge para arena
    • fr cocheur de sable
    • fr wedge de sable
    • en sand iron
    • en sand wedge

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Wedge amb un angle d'obertura aproximadament entre 54 i 58 graus, que s'utilitza especialment per a fer sortir la bola d'un b√ļnquer situat prop del green.

       
  • 3922154   weng√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> weng√©
     
       
    • wengu√©, n m
    • es dikela, n m
    • es kiboto, n m
    • es palisandro del Congo, n m
    • es wenge, n m
    • es weng√©, n m
    • es wengue, n m
    • es wengu√©, n m
    • fr weng√©, n m
    • en wenge, n
    • en weng√©, n
    • de Weng√©, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial, molt semblant al panga-panga, que s'obté de l'arbre Millettia laurentii (família de les fabàcies), pesant, dura o molt dura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró fosc i negre violaci i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, amb vetes fines marrons, emprada principalment en ebenisteria i fabricació de parquets i instruments musicals.

    Nota: 1. Algunes fonts inclouen també l'arbre Milletia stuhlmannii com a espècie productora d'aquesta fusta. La norma UNE-EN 13556 i altres fonts, però, associen Milletia stuhlmannii a una fusta diferent, el panga-panga.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme wengué:

    S'aprova la denominaci√≥ wengu√©, manlleu d'origen afric√†, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ (a partir de la pron√ļncia documentada) de la forma weng√©, que √©s una de les denominacions origin√†ries d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma avong, recollida en algunes obres com a designació de l'arbre que produeix aquesta fusta, perquè wengé és una forma més internacional.

    També s'ha descartat palissandre del Congo (possible denominació a partir del castellà palisandro del Congo), perquè es considera poc recomanable, tenint en compte que l'arbre productor no és del gènere Dalbergia, al qual pertanyen els palissandres.

    Finalment, les formes dikela i kiboto no estan gaire documentades (només s'han trobat en castellà, i en poques fonts) i tenen poca difusió.

    Pel que fa al concepte, si b√© algunes fonts inclouen tamb√© l'arbre Milletia stuhlmannii com a esp√®cie productora d'aquesta fusta, d'altres (incloent-hi la norma UNE-EN 13556) consideren que la fusta produ√Įda per aquesta altra esp√®cie √©s diferent.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 208643   wensleydale ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> wensleydale
     
       
    • wensleydale [en], n m
    • es wensleydale
    • fr wensleydale
    • en Wensleydale

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de dos a quatre mesos, amb gust suau i de mel, originari de la vall anglesa de Wensleydale.

    Nota: √Čs molt popular la variant blava, que presenta algunes venes blavoses i √©s m√©s crem√≥s.

       
  • 205829   westerlies ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> westerlies
     
       
    • vents de l'oest, n m pl
    • es vientos del oeste
    • fr vents d'ouest
    • fr westerlies
    • en westerlies

    <Física > Meteorologia>

    Vents de component oest que circulen al voltant de la Terra des de la latitud de 20¬ļ quasi fins als pols.