Context bibliogràfic del terme activisme

   

1

  • ca

    Els artistes dels media mostren una preocupació per l'estètica com a concepte, no pas per un estil determinat. Aquesta tendència s'emmarca en la creació d'un nou llenguatge per a l'època de les xarxes comunicatives, un llenguatge d'usuari que té èxit com a art perquè transmet un activisme eficaç. Els activistes dels media són un híbrid d'artista, científic, teòric i activista polític que defuig les etiquetes i les catalogacions. Les seves creacions es caracteritzen per una integració de la màquina i l'usuari en l'obra mateixa, de manera que la interactivitat hi té un paper rellevant.

    ca

    Aquest terme era resultat de la col·laboració entre artistes i activistes dels media a Amsterdam i s'ha identificat molt amb el cicle de conferències Next 5 Minutes, encara que hi ha exemples importants d'ús dels mitjans tàctics que tenen un altre origen. A més, en un principi, aquest concepte estava relacionat bàsicament amb l'activisme en l'àmbit del vídeo i la televisió, que en els darrers anys han estat eclipsats per la irrupció d'Internet. A la continuació d'aquell primer treball, The DEF of Tactical Media, que va sortir el 1999, vostè fa un repàs d'alguns d'aquests canvis.

    ca

    Curiositat i predisposició per a la diferència. No estic segur que els mitjans tàctics estiguin lligats a cap mitjà o plataforma en concret, sinó que son una forma artística que afronta l'activisme amb una actitud positiva envers la tecnologia digital contemporània i amb un esperit explorador més que no pas de confrontació. En certa manera, és una forma artística autoreflexiva. Hi un gran nombre de rituals i de pressupòsits que s'han d'abandonar per tal de començar de nou i arribar a un públic més ampli. Aquest entusiasme ha anat a més i ha donat lloc a una generació totalment nova d'activisme (a la xarxa), del qual els mitjans convencionals s'han fet ressò. Vivim una època interessant, cosa que no podem dir del nou art dels media que va arribar al seu punt àlgid a primers i mitjans dels noranta, encara que l'activisme d'avui dia li deu alguna cosa. No s'observa un retrocés significatiu cap a una no-estètica grisa i dogmàtica, fet que no deixa de sorprendre'm.

    ca

    Aquesta estètica va contra les actituds embafadores que insinuen que la forma, al capdavall, no té cap importància. Parlo d'un tipus d'activisme amb estil, però no d'un estil en concret. Avui dia no és fàcil lluir un estil i, alhora, defensar-lo.

    ca

    Fins i tot, aquest enfocament estètic no cal que tingui relació amb un aspecte determinat, sinó que fa referència a un grau de consciència més elevat i crític de l'estil, en lloc de centrar-se en l'ús correcte i contemporani d'una icona, un programa informàtic, una sèrie de colors, uns patrons o un tipus de lletra determinats. Andreas Broeckmann: Sr. García, vostè sempre ha defensat l'estreta relació entre l'activisme dels media i l'art. Aquesta relació s'ha accentuat molt en un segment determinat de la pràctica artística dels media, però de vegades s'ha quedat a mig camí de l'art contemporani reconegut i l'activisme polític.

    ca

    No es tractava d'una ordre, sinó d'una invitació al discurs. Era un mitjà molt proper, un llenguatge d'usuari tant per a l'activisme com per a les arts visuals. Això va fer que els trops retòrics d'artistes com ara Jenny Holzer i Barbara Kruger entressin en una nova dimensió tàctica.

    ca

    David García: Sí, més que l'ús d'un mitjà determinat, parlem d'aquesta qualitat de crear llenguatges d'usuari eficaços (virtuals o d'una altra mena) que comprometin i s'estenguin en lloc d'imposar-se i exigir, la qual és característica dels creadors tàctics. Els pòsters, vídeos, muntatges, murals, gràfics i canals de televisió no solament van triomfar com a art i com a activisme, sinó que van tenir èxit com a art perquè transmetien un activisme eficaç. Els activistes tàctics de la campanya de la sida i els col·lectius com Gran Fury eren autèntics híbrids que van deixar les antigues categories per tal de forjar una cosa nova, una cosa necessària, una cosa que es meresqués un nom.

    ca

    Molts de nosaltres ens vam desprendre de la càrrega d'haver-nos de presentar al públic com a especialistes, fet que constitueix una forma de valoració. "No ho podria explicar millor, així que no intentaré fer-ho. Però deixeu-m'hi afegir que aquest model i el seu ús continu fan que ens trobem davant d'alguna cosa més que un simple" concepte provisional ". Andreas Broeckmann: Sr. Lovink, en un nou text anomenat The new actonomy ('La nova actonomia'), que va escriure juntament amb Florian Schneider, vostè descriu les noves possibilitats que apareixen en l'àmbit de l'activisme dels media, però també recorda quins són els perills potencials que cal tenir en compte. Internet, com a mitjà per excel·lència dels anys noranta, sembla que ha entrat, en els darrers dos o tres anys, en una mena de depressió.

    ca

    Fa que els activistes dels media tinguin les coses més difícils?. Geert Lovink: És cert que l'activisme madur a la xarxa (no pas el hacktivisme adolescent) és molt més proper a les empreses puntcom del que molts es pensen. La nova actonomia està oberta al món comercial i sempre a la recerca de finançament, de la mateixa manera que els mitjans tàctics ja no depenen al cent per cent del finançament públic. I el motiu d'això és que hi ha un interès comú pels conceptes virtuals innovadors, la informàtica, la reproducció de continguts en temps real, els programes de lliure distribució, el codi obert, etc. Això podria voler dir que la fornada actual d'activisme a la xarxa es ressentirà en el futur pròxim de la crisi de les empreses puntcom. La limitació de l'amplada de banda té una forta repercussió, també, en els activistes.

    ca

    Andreas Broeckmann: Sr. García, quin és el paper de l'ensenyament en aquestes pràctiques postmediàtiques?. Ja fa uns quants anys que exerceix la docència a l'Acadèmia d' Art d' Utrecht: li ha estat possible incorporar les actituds de l'activisme artístic i dels media al programa d'estudis?. David García: Sóc professor al departament de Disseny Interactiu, en un edifici allunyat de l'escola d'art principal i dedicat a art, multimèdia i tecnologia. Sorprenentment, he descobert que algunes de les qüestions clau del disseny interactiu es poden aplicar perfectament als problemes centrals de l'art i l'activisme, concretament als problemes d'acció en relació amb l'observació. Històricament hi ha hagut un distanciament entre l'observació i l'acció, especialment en la ciència del segle XVII, època en què els artistes deixaven el taller de l'artesà i s'aïllaven al seu estudi privat.

    ca

    Geert Lovink: No. Per a mi, el terme tàctic és l'expressió d'una temporalitat dels noranta que busca una nova alquímia per trencar la dicotomia entre l'art en majúscules i l'activisme de base dels anys vuitanta, caracteritzada per rivalitats dogmàtiques i nous moviments socials institucionalitzats. Penso que el concepte general de mitjans tàctics va donar lloc als fenòmens de Seattle i de l'IMC (Independent Media. Centre). Vivim un renaixement extraordinari de l'activisme dels media arreu del món. Fa poc vaig assistir a la segona conferència del Media Circus a Melbourne.

    ca

    Hi ha un abisme entre els temes abstractes del deute del Tercer Món, els acords de comerç internacional, la política financera i la misèria quotidiana, amb les seves lluites concretes i locals. No crec que l'activisme a Internet -és a dir, els mitjans tàctics- puguin salvar aquest abisme. El que podem fer és intercanviar conceptes.

    ca

    Els individus creatius no encaixen amb la burocràcia de les institucions actuals. M'agradaria veure més iniciatives privades de tipus atac sorpresa en el nou sector de l'activisme i les arts dels media. En aquest sentit, les empreses puntcom poden ser un bon exemple.

    ca

    M'agradaria que hi hagués un ajut que es pogués sol·licitar i obtenir una resposta en qüestió de setmanes. Necessitem iniciatives en el camp de l'art i l'activisme. Avui dia, l'única manera de fer alguna cosa nova amb rapidesa és fer-ho sense diners i, per tant, entrem en el conegut cicle d'autoexplotació.

    ca

    Deixeu-me posar un exemple extret dels documents històrics locals; he rellegit l'acta del primer esdeveniment -on vaig conèixer i treballar amb Geert Lovink-," The seropositive ball ", que es va celebrar a Amsterdam el 1990. El projecte va ser fruit de la necessitat d'alguna cosa que anava més enllà de la percepció de la sida com un problema exclusivament mèdic i combinava l'activisme i totes les arts amb una cultura incipient d'informatització de les comunicacions. En aquell moment, però, vam rebre fortes crítiques (en part justificades) dels activistes a Nova York.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 García, David Lovink. Geert Broeckmann, Andreas Text complet artnodes_2_cat_garcia.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES El GHI dels mitjans estratègics Conversa http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/broeckmann0902/broeckmann0902.html

  • en

    For me the whole idea of tactical media geared up towards Seattle and the IMC (Independent Media Centre) phenomena. There's a phenomenal renaissance of media activism going on around the globe. I was just at the second Media Circus conference in Melbourne.

    en

    These reality checks are also closely tied to a crisis of the general belief in globalisation and the fast-ageing "new economy". Does this crisis create room for tactical media practices, or does it make the life of media activists more difficult?. Geert Lovink: It is indeed true that advanced net activism (not the adolescent "hacktivism") is much closer to dotcom business than many would suspect. The new actonomy is open for business, constantly searching for funds, just as tactical media no longer fully depend on state funding.

    en

    It had grown out of the co-operation of media artists and activists in Amsterdam and has been closely identified with the Next 5 Minutes conferences, although important models of tactical media usage have also come from elsewhere. And then the concept was first related mainly to video and TV activism, which have been eclipsed in the last years by the Internet. A follow-up that you wrote in 1999, "The DEF of Tactical Media", tried to sketch some of these changes.

    en

    David García: Yes, rather than the use of any particular medium, it is this quality of creating effective user languages (virtual or otherwise) that "engage" and "deploy" rather than "authorise" and "require" that characterises the tactical practitioner. The posters, videos, installations, murals, graphics and television channels were not only successful as art and as activism but were successful as art because it was effective activism. The AIDS tactical practitioners, collectives like Gran Fury were true hybrids leaving behind the older categories to forge something else, something necessary, something which required a name.

    en

    Andreas Broeckmann: David, in how far can education play a role for this kind of post-medial practices?. You have been teaching at the art academy in Utrecht for several years now: has it been possible for you to translate the attitudes of art and media activism into the curriculum?. David García: I have been teaching at the department of Interaction Design in a building far away from the main art school and devoted to art, media and technology.

    en

    For a good reason: there is a common interest in innovative net concepts, software, interfaces, usage of streaming media, free software, open source, etc. This might mean that the current wave of net activism will face a setback in a little while because it's just behind the dotcom wave. The stagnation of bandwidth is a real concern, for example, also for activists.

    en

    The aesthetic program does not even have to be about a certain "look". I am talking about a higher, critical awareness of style rather than the correct usage of this or that contemporary icon, software, colour set, patterns or typography font. Andreas Broeckmann: David, you have always strongly advocated a tight linking of media activism and art. This relationship has been very strong in a particular segment of media art practice, but it has sometimes fallen between the camps of established contemporary art and political activism.

    en

    But I will add that this model and its continued use makes it something more than simply a "short-term concept". Andreas Broeckmann: Geert, in a new text called "The New Actonomy" which you wrote together with Florian Schneider, you describe the new possibilities of media activism that are emerging, but you also point to the potential dangers that people have to be aware of. The Internet as the master medium of the 1990s has, in the last two or three years, fallen into what looks like a depression. Some say that the party and the hype are simply over, others that we are entering into a more realistic stage where the importance of the Net as a medium will continue to grow, while the utopian hopes subside in the face of all sorts of critical reality checks.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 García, David Lovink. Geert Broeckmann, Andreas Text complet artnodes_2_eng_garcia.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES The GHI of Tactical Media Conversa http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/broeckmann0902/broeckmann0902.html

  • es

    Geert Lovink: No. Para mí, el término táctico es la expresión de una temporalidad de los noventa que busca una alquimia para romper la dicotomía entre el arte en mayúsculas y el activismo de base de los años ochenta, caracterizada por rivalidades dogmáticas y nuevos movimientos sociales institucionalizados. Según mi opinión, el concepto general de medios tácticos dio lugar a los fenómenos de Seattle y del IMC (Independent Media Centre). Estamos presenciando un renacimiento extraordinario del activismo de los media en todo el mundo. Hace poco asistí a la segunda conferencia del Media Circus en Melbourne.

    es

    Estas críticas están muy relacionadas con un descontento general con la globalización y la mal llamada nueva economía. ¿Este descontento deja lugar para las prácticas de los medios tácticos? ¿Pone las cosas más difíciles a los activistas de los media?. Geert Lovink: Es cierto que el activismo maduro en la red (no el hacktivismo adolescente) está mucho más próximo a las empresas punto com de lo que muchos piensan. La nueva actonomía está abierta al mundo comercial y siempre en busca de financiamiento, al igual que los medios tácticos ya no dependen al cien por cien del financiamiento público.

    es

    La razón es que existe un interés común por los conceptos virtuales innovadores, la informática, la reproducción de contenidos en tiempo real, los programas de libre distribución, el código abierto, etc. Esto podría indicar que la hornada actual de activismo en la red se resentiría en el futuro próximo de la crisis de las empresas punto com. La limitación del ancho de banda tiene una fuerte repercusión, también, en los activistas.

    es

    Los individuos creativos no encajan con la burocracia de las instituciones actuales. Me gustaría ver más iniciativas privadas de tipo ataque sorpresa en el nuevo sector del activismo y las artes de los media. En este sentido, las empresas punto com pueden ser un buen ejemplo.

    es

    Andreas Broeckmann: Sr. Lovink, en 1997 usted escribió The ABC of Tactical Media ('El ABC de los medios tácticos') y en aquel entonces el concepto de medios tácticos ya tenía unos años. Este término surgió de la colaboración entre artistas y activistas de los media en Amsterdam y se ha identificado en gran medida con el ciclo de conferencias Next 5 Minutes, aunque existen ejemplos importantes de uso de los medios tácticos que tienen otro origen. Además, en un principio, este concepto estaba relacionado básicamente con el activismo en el ámbito del vídeo y la televisión, que en los últimos años han sido eclipsados por la irrupción de Internet. En la continuación de ese primer trabajo, The DEF of Tactical.

    es

    David García: Sí, más que el uso de un medio determinado, nos referimos a esta capacidad de crear lenguajes de usuario eficaces (virtuales o de otro tipo) que comprometan y se extiendan en lugar de imponerse y exigir, la cual es característica de los creadores tácticos. Los pósters, vídeos, montajes, murales, gráficos y canales de televisión no sólo triunfaron como arte y como activismo, sino que tuvieron éxito como arte porque transmitían un activismo eficaz. Los activistas tácticos de la campaña del sida y los colectivos como Gran Fury eran auténticos híbridos que abandonaron las antiguas categorías para forjar algo nuevo, algo necesario, algo que fuera merecedor de un nombre.

    es

    Andreas Broeckmann: Sr. García, ¿qué papel juega la enseñanza en estas prácticas posmediáticas?. Ya hace unos años que ejerce la docencia en la Academia de Arte de Utrecht: ¿le ha sido posible incorporar las actitudes del activismo artístico y de los media en el programa de estudios?. David García: Soy profesor en el departamento de Diseño Interactivo, en un edificio alejado de la escuela de arte principal y dedicado a arte, multimedia y tecnología. Sorprendentemente, he descubierto que algunas de las cuestiones clave del diseño interactivo se pueden aplicar perfectamente a los problemas centrales del arte y el activismo, concretamente a los problemas de acción en relación con la observación. Históricamente ha existido un distanciamiento entre la observación y la acción, especialmente en la ciencia del siglo XVII, época en que los artistas abandonaban el taller del artesano y se aislaban en su estudio privado.

    es

    No se trataba de una orden, sino de una invitación al discurso. Era un medio muy próximo, un lenguaje de usuario tanto para el activismo como para las artes visuales. Esto hizo que los tropos retóricos de artistas como Jenny Holzer y Barbara Kruger entraran en una nueva dimensión táctica.

    es

    Incluso no es necesario que este enfoque estético tenga relación con un aspecto determinado, sino que alude a un grado de conciencia más elevado y crítico del estilo, en lugar de centrarse en el uso correcto y contemporáneo de un icono, un programa informático, una serie de colores, unos patrones o un tipo de letra determinados. Andreas Broeckmann: Sr. García, usted siempre ha defendido la estrecha relación entre el activismo de los media y el arte. Esta relación se ha acentuado mucho en un segmento determinado de la práctica artística de los media, pero a veces se ha quedado a medias entre el arte contemporáneo reconocido y el activismo político.

    es

    Curiosidad y predisposición para la diferencia. No creo que los medios tácticos estén vinculados a ningún medio o plataforma en concreto, sino que son una forma artística que afronta el activismo con una actitud positiva hacia la tecnología digital contemporánea y con un espíritu explorador más que de confrontación. En cierto modo, se trata de una forma artística autorreflexiva. Hay un gran número de rituales y de suposiciones que deben abandonarse para empezar de nuevo y llegar a un público más amplio.

    es

    Permítanme poner un ejemplo extraído de los documentos históricos locales; he releído el acta del primer acontecimiento -donde conocí y trabajé con Geert Lovink-, "The seropositive ball", que se celebró en Amsterdam en 1990. El proyecto surgió de la necesidad de algo que iba más allá de la percepción del sida como un problema exclusivamente médico y combinaba el activismo y todas las artes con una cultura incipiente de informatización de las comunicaciones. Sin embargo, en aquel entonces recibimos fuertes críticas (en parte justificadas) de los activistas en Nueva York.

    es

    Hay un abismo entre los temas abstractos de la deuda del Tercer Mundo, los acuerdos de comercio internacional, la política financiera y la miseria cotidiana, con sus luchas concretas y locales. No creo que el activismo en Internet -es decir, los medios tácticos- puedan salvar este abismo. Lo que podemos hacer es intercambiar conceptos.

    es

    Me gustaría que hubiera una ayuda que se pudiera solicitar y obtener una respuesta en cuestión de semanas. Necesitamos iniciativas en el campo del arte y el activismo. Hoy en día, la única forma de hacer algo nuevo con rapidez es hacerlo sin dinero y, por lo tanto, entramos en el conocido ciclo de autoexplotación. Hay que romper esta lógica.

    es

    La estética DIY (Do It Yourself, 'hazlo tu mismo') a la que aludo es una estética que se preocupa de sí misma (imagen), que ha nacido de la curiosidad y que se trabaja con precisión. Esta estética va en contra de las posturas empalagosas que insinúan que la forma, al fin y al cabo, no tiene ninguna importancia. Me refiero a un tipo de activismo con estilo, pero no a un estilo en concreto. Hoy en día no es fácil lucir un estilo y, a su vez, defenderlo.

    es

    Pero permítame añadir que este modelo y su uso continuo hacen que nos encontremos ante algo más que un simple "concepto provisional". Andreas Broeckmann: Sr. Lovink, en un nuevo texto denominado The new actonomy ('La nueva actonomía'), que escribió junto con Florian Schneider, usted describe las nuevas posibilidades que surgen en el ámbito del activismo de los media, pero también recuerda los peligros potenciales que hay que tener en cuenta. Internet, como medio por excelencia de los años noventa, parece que ha entrado, en los últimos dos o tres años, en una especie de depresión. Los hay que dicen que se han terminado las especulaciones y la demagogia, y otros que entramos en una etapa más realista en la que la importancia de la Red como medio seguirá creciendo, mientras las esperanzas utópicas dan paso a todo tipo de críticas realistas.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 García, David Lovink. Geert Broeckmann, Andreas Text complet artnodes_2_esp_garcia.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES El GHI de los medios estratégicos Conversa http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/broeckmann0902/broeckmann0902.html