Context bibliogràfic del terme art contemporani

   

2

  • ca

    Podem reconèixer i apreciar degudament una obra magistral, si és que alguna cosa així existeix, fins i tot -i més eficaçment- en un espai totalment profà. Tanmateix, el desenvolupament accelerat del qual hem estat testimonis en les últimes dècades de la institució del museu i, sobretot, del museu d'art contemporani ha avançat paral·lel a l'eliminació accelerada de les diferències visibles entre les creacions artístiques i els objectes profans -una eliminació perpetrada sistemàticament per les avantguardes d'aquest segle, més particularment des dels anys seixanta. Com menys difereixi visualment una obra d'art d'un objecte profà, més necessari serà traçar una clara distinció entre el context de l'art i el context profà, quotidià i de no-museu de la seva existència.

    ca

    Les estratègies de l'avantguarda artística, enteses com l'eliminació de la diferència visual entre l'obra d'art i la cosa profana, porten directament a la creació de museus, cosa que garanteix aquesta diferència de manera institucional. Lluny de subvertir i deslegitimar el museu com a institució, la crítica a la concepció categòrica de l'art proporciona, per tant, els fonaments teòrics actuals per a la institucionalització i la musealització de l'art contemporani. Dins el museu, als objectes ordinaris se'ls promet la diferència de què no gaudeixen en la realitat-la diferència més enllà de la diferència.

    ca

    Si bé el suport material de l'obra d'art musealitzada no pot ser convertit en transparent, tanmateix és possible tematitzar-lo explícitament com a obscur, amagat i invisible. Un exemple de la manera en què una estratègia com aquesta funciona en el context de l'art contemporani el tenim a les obres de dos artistes suïssos, Peter Fischli i David Weiss. Per al meu propòsit, n'hi ha prou amb una breu descripció:

    ca

    En el nostre temps, el context es veu com una cosa canviant i inestable. Per tant, l'estratègia de l'art contemporani consisteix en la creació d'un context específic que pugui fer que una determinada forma o cosa sembli una altra, nova i interessant- encara que aquesta forma ja hagi estat col·leccionada anteriorment. L'art tradicional treballava en el nivell de la forma. L'art contemporani treballa en el nivell del context, del marc, de l'ambient o d'una nova interpretació teòrica. Ara bé, l'objectiu és el mateix: crear un contrast entre la forma i l'ambient històric, fer que la forma sembli una altra i nova.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Groys, Boris NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_groys.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES Sobre el que és nou Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/groys1002/groys1002.html

  • en

    But if the material support of the musealized artwork cannot be made transparent it is nevertheless possible to explicitly thematise it as obscure, hidden, invisible. As an example of how such a strategy functions in the context of contemporary art, we might take the work of two Swiss artists, Peter Fischli and David Weiss. For my present purpose a very short description is sufficient: Fischli and Weiss exhibit [11] objects which look very much like readymades-everyday objects as you see them everywhere.

    en

    We can recognize and duly appreciate a masterful painting, if indeed such a thing exists, even-and most effectively so-in a thoroughly profane space. However, the accelerated development we have witnessed in recent decades of the institution of the museum, above all of the museum of contemporary art, has paralleled the accelerated erasure of the visible differences between artwork and profane object-an erasure systematically perpetrated by the avant-gardes of this century, most particularly since the 1960s. The less an artwork differs visually from a profane object, the more necessary it becomes to draw a clear distinction between the art context and the profane, everyday, non-museum context of its occurrence.

    en

    In our time, the context is seen as changing and unstable. So the strategy of contemporary art consists of creating a specific context which can make a certain form or thing look other, new and interesting-even if this form was already collected before. Traditional art was working on the level of form.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Groys, Boris NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_groys.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES On the New Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/groys1002/groys1002.html

  • es

    Pero si bien el soporte material de la obra de arte musealizada no puede ser convertido en transparente, sin embargo es posible tematizarlo explícitamente como obscuro, escondido e invisible. Como ejemplo de cómo una estrategia como esta funciona en el contexto del arte contemporáneo lo tenemos en las obras de dos artistas suizos, Peter Fischli y David Weiss. Para el propósito que tengo ahora, basta con una breve descripción: Fischli y Weiss exhiben objetos que se parecen mucho a objetos readymade -objetos [12] cotidianos como los que vemos por todos lados.

    es

    Podemos reconocer y apreciar debidamente una obra magistral, si es que existe algo así, incluso -y más eficazmente- en un espacio totalmente profano. Sin embargo, el desarrollo acelerado del que hemos sido testigos en las últimas décadas de la institución del museo y, sobre todo, del museo de arte contemporáneo, ha sido análogo a la eliminación acelerada de las diferencias visibles entre las creaciones artísticas y los objetos profanos -una eliminación perpetrada sistemáticamente por las vanguardias de este siglo, más particularmente desde los años 60. Cuanto menos difiera visualmente una obra de arte de un objeto profano, más necesario será trazar una clara distinción entre el contexto del arte y el contexto profano, cotidiano y de no-museo de su existencia.

    es

    Las estrategias de la vanguardia artística, entendidas como la eliminación de la diferencia visual entre la obra de arte y la cosa profana, llevan directamente a la creación de museos, que asegura esta diferencia de manera institucional. Lejos de subvertir y deslegitimar al museo como institución, la crítica a la concepción categórica del arte proporciona, de este modo, los fundamentos teóricos actuales para la institucionalización y la musealización del arte contemporáneo. En el museo, a los objetos ordinarios se les promete la diferencia de la que no gozan en la realidad -la diferencia más allá de la diferencia.

    es

    En nuestro tiempo, el contexto se ve como algo cambiante e inestable. Por tanto, la estrategia del arte contemporáneo consiste en la creación de un contexto específico que pueda hacer que una determinada forma o cosa parezca otra, nueva e interesante -aunque esta forma ya haya sido coleccionada anteriormente. El arte tradicional trabajaba en el nivel de la forma. El arte contemporáneo trabaja en el nivel del contexto, del marco, del ambiente, o de una nueva interpretación teórica.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Groys, Boris NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_groys.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES Sobre lo nuevo Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/groys1002/groys1002.html