Context bibliogràfic del terme art visual

   

3

  • ca

    El predomini abassegador d'un model de representació òptic d'ençà del Renaixement, que va tenir les avantguardes històriques del començament del segle XX com a primer adversari explícit, ha trobat en el discurs proposat pels actuals models de visió digitals un qüestionament radical. L'anterior capacitat de la perspectiva geomètrica (pictòrica i fotogràfica) per a introduir i implementar una visió ordenada, en què el conjunt de les arts visuals treballen tant en la integració i la sistematització dels diferents elements que componen una escena com des d'aquests, com ara la il·luminació, el color, el to o la saturació, resulta ara directament obviada en l'estètica digital. Enfront de l'espai òptic modern, els nous entorns digitals hi oposen un particular espai hàptic, fragmentat, en què els objectes i elements representats apareixen aïllats, superposats o amuntegats, estàtics i en moviment, sense arribar a organitzar-se en el si d'un espai visual homogeni unitari.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES In progress 7.0. Notes on an aesthetics for new media Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • en

    The monopolistic predominance of a model of optical representation since the Renaissance, which had historical avant- gardes in the early twentieth century as its first explicit adversary, has come in for radical questioning in the discourse proposed by current models of digital vision. The old capacity of geometric perspective (pictorial and photographic) to introduce and implement ordered vision, in which visual arts as a whole work both in and from the integration and the systemization of the different elements that make up a scene, such as lighting, colour, tone and saturation, is now directly removed in digital aesthetics. In the face of modern optical space, the new digital environments hold up a particular tactile, fragmented space, in which the objects and elements represented appear detached, superimposed or piled up, static or in motion, without quite organising themselves within a homogeneous, unitary visual space.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • es

    El predominio arrollador de un modelo de representación óptico desde el Renacimiento, que tuvo las vanguardias históricas de principios del siglo XX como primer adversario explícito, ha encontrado en el discurso propuesto por los actuales modelos de visión digitales un cuestionamiento radical. La anterior capacidad de la perspectiva geométrica (pictórica y fotográfica) para introducir e implementar una visión ordenada, en la que el conjunto de las artes visuales trabajan en y desde la integración y la sistematización de los diferentes elementos que componen una escena, como la iluminación, el color, el tono o la saturación, resulta ahora directamente obviada en la estética digital. Frente al espacio óptico moderno, los nuevos entornos digitales le oponen un particular espacio háptico, fragmentado, en el que los objetos y elementos representados aparecen aislados, superpuestos o amontonados, estáticos y en movimiento, sin llegar a organizarse en el seno de un espacio visual homogéneo unitario.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En tránsito 7.0. Apuntes para una estética de los entornos digitales Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/jalberich1002/jalberich1002.html