Context bibliogràfic del terme cinema digital

   

1

  • ca

    Entre la segona meitat dels anys deu i el final dels vint es van desenvolupar totes les tècniques clau de la comunicació visual moderna: el muntatge fotogràfic i cinematogràfic, el collage, el llenguatge clàssic del cinema, el surrealisme, l'ús del sex-appeal en la publicitat, el disseny gràfic modern i la tipografia moderna. (No és per casualitat que durant aquesta mateixa dècada adquireixen estatus professional el dissenyador, el publicista i el cineasta.) Sens dubte, el desenvolupament i perfeccionament ulteriors d'aquestes tècniques s'esdevé en dècades posteriors: el muntatge ràpid de pel·lícules com L'home de la màquina de filmar (Dziga Vertov, 1929) s'accelera als vídeos musicals i als anuncis, alhora que la seva característica experimentació amb la composició es converteix en norma al cinema digital. El tractament de les tipografies com a element gràfic, introduït per la nova tipografia de Tschichold i Lissitzky, assoleix una nova intensitat tant als media impresos com als digitals (gràcies, en gran part, a la disponibilitat de programes com Photoshop o After Effects).

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES L'avantguarda com a programari Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/manovich1002/manovich1002.html