Context bibliogràfic del terme cíbrid

   

1

  • ca

    Però de vegades les altres formes de comunicació són més adequades. Així doncs, les universitats en aquest cas es converteixen en el que jo en diria un cíbrid, és a dir, un híbrid entre les entitats mediades i les físiques.

    ca

    Aquest procés és un vaivé constant entre els objectes físics i els objectes d'informació. Si considerem el cíbrid com a espai híbrid, un híbrid d'espais que són físics i simbòlics, ens podem imaginar una realitat híbrida o cíbrida en què algú que estigués equipat adequadament per a veure aquest món diria: "Aquest objecte físic d'aquí permet anotar com el manipulo i em mostra el resultat d'aquesta manera". Així doncs, resulta que aquesta persona té un petit objecte, i pot visualitzar tant l'objecte com la informació sobre l'objecte, tot d'una manera integrada. En aquest cas, el conjunt dels elements és el cíbrid que es podria visualitzar, potser, en un aparell de realitat virtual. Un altre exemple seria com quedarien els entorns afectats per aquesta forma de pensar.

    ca

    Mitjançant una animació, veiem que la fusió entre el món físic i l'electrònic pràcticament no presenta fissures. La hipòtesi del cíbrid funciona a diferents nivells, i diria que tots ells formen part de l'arquitectura. Tenim un espai que està habitat, un espai que es percep, i tenim els objectes i la gent que hi habiten.

    ca

    Així doncs, si faig girar una roda en un dels robots, això té un efecte en l'altre. En una situació cíbrida, un dels robots seria virtual, però, com he dit abans, aquest experiment pretén ser una metàfora del que seria el funcionament d'un cíbrid. Per tal de mostrar la meva idea de cíbrid, vaig crear un model que va servir per a la construcció d'un altre robot. El robot i el model són molt semblants, en els petits detalls i no només en la roda, i la idea és que la connexió entre l'objecte físic i l'objecte simbòlic és el més estreta possible, de manera que quan faig girar la roda del component simbòlic, això té un efecte en el component físic, i viceversa. Els cíbrids són molt més que una separació total: entre els dos objectes hi pot haver components compartits. La meva idea és que podem tenir un objecte físic que tingui un component simbòlic, sobre el qual potser podríem exercir un control, i un cíbrid remot, també mig simbòlic i mig físic, que respongui als estímuls i a la informació enviada per l'altre -i viceversa, és clar. Amb aquesta petita demostració, ja podem entreveure que podríem tenir no tan sols un món físic i un món virtual que es corresponguessin, sinó que, a més, les mateixes entitats que constitueixen aquest entorn es podrien cibridar en el seu món particular.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Anders, Peter NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_1_cat_anders.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Abr. 1 ARTNODES Cap a una arquitectura de la ment Ponència http://www.uoc.edu/caiia-star-2001/cat/articles/anders0302/anders0302.html

  • en

    So if I turn a wheel on one it has an effect on the other. In a cybrid situation one of those would be virtual, but this is-as I said-somewhat of a metaphor for how the cybrid might actually operate. In order to demonstrate my cybrid idea, I created a model that led to the construction of another robot.

    en

    I've actually been trying to build things that demonstrate the principles that I'm after. One of the concerns that I have is that we don't end up with a misunderstanding that a cybrid is simply like a screen on the wall which the information is projected on to and has no consequence on the physical screen, nor does the screen directly per se have much impact on the information. There is a close connection between the physical and the non-physical spaces.

    en

    Typically the architect generates symbols, the symbols are transmitted to agents, whether it is a contractor or maybe in the future robots, and the architect says "That's it. That's the end of the project". But it's not, because as soon as the building is occupied, as soon as people begin using it, making modifications, the project lives on and on, until documents have to be generated for demolition, archives are created for reference. This is an ongoing, swinging back and forth between physical objects and informational objects, and if we begin to think of the cybrid as being a hybrid space, a hybrid of spaces that are physical and symbolic, or notational as it has been called, we can imagine a hybrid reality or a cybrid reality in which someone who is suitably equipped to view this world would say "I have a physical object here that notes my handling of it and displays its contents to me in this way". So this person here happens to have a small object, he can view it and he can view information about it, all as part of a totality. So in this case this entire thing here is the cybrid which can be viewed perhaps through a VR headset.

    en

    Between these two we can actually have shared component. My idea is that you might have a physical object that has a symbolic component, and that could maybe be controlled, and then a remote cybrid, that is also partly symbolic and physical, that will respond to a stimulus and input from the other -and vice versa, of course. So with that little demonstration we begin to see that we might not only have a virtual and a physical world that correspond with each other, but the entities themselves that comprise their world might be cybridize within that world.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Anders, Peter NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_1_eng_anders.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Abr. 1 ARTNODES Toward an architecture of mind Ponència http://www.uoc.edu/caiia-star-2001/eng/articles/anders0302/anders0302.html

  • es

    En una situación cíbrida, uno de los robots seria virtual, pero, como he dicho antes, este experimento pretende ser una metáfora de cómo funcionaría un cíbrido. A fin de mostrar mi idea de cíbrido, creé un modelo que sirvió para la construcción de otro robot. El robot y el modelo se parecen mucho, en los pequeños detalles y no sólo en la rueda, y la idea es que la conexión entre el objeto físico y el objeto simbólico es lo más estrecha posible, de tal manera que cuando hago girar la rueda del componente simbólico, se produce un efecto en el componente físico, y viceversa.

    es

    Así pues, se crea un archivo para consultas futuras. Este proceso es un constante vaivén entre los objetos físicos y los objetos de información. Si consideramos el cíbrido como espacio híbrido, un híbrido de espacios que son físicos y simbólicos, nos podemos imaginar una realidad híbrida o cíbrida en la que alguien que estuviera debidamente equipado para ver este mundo diría: "Este objeto físico de aquí permite anotar cómo lo manipulo y me muestra el resultado de esta manera". Así pues, resulta que esta persona tiene un pequeño objeto, y puede visualizar tanto el objeto como la información sobre el mismo, todo ello de forma integrada. En este caso, el conjunto de los elementos es el cíbrido que se podría visualizar, posiblemente, en un dispositivo de realidad virtual.

    es

    Pero a veces las otras formas de comunicación son más adecuadas. Así pues, las universidades en este caso se convierten en lo que yo denominaría cíbrido, es decir, un híbrido entre las entidades mediadas y las físicas. Imagen 3.

    es

    Mediante una animación, vemos que la fusión entre lo físico y lo electrónico prácticamente no presenta fisuras. La hipótesis del cíbrido funciona a distintos niveles, y para mí todos ellos forman parte de la arquitectura. Tenemos un espacio habitado, un espacio que se percibe, y tenemos los objetos y la gente que habitan en él. La gente que vemos discutir en esta imagen está intercambiando información y valorando una entidad física que tiene delante.

    es

    Los cíbridos son mucho más que una separación total: entre los dos objetos puede haber componentes compartidos. Mi idea es que podemos tener un objeto físico que tenga un componente simbólico, sobre el que podríamos ejercer un control, y un cíbrido remoto, también mitad simbólico y mitad físico, que responda a los estímulos y a la información enviada por el otro -y viceversa, naturalmente. Con esta pequeña demostración, ya podemos entrever que podríamos tener no solo un mundo físico y un mundo virtual que se correspondieran, sino que además las mismas entidades que constituyen este entorno se podrían cibridar en su mundo particular.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Anders, Peter NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_1_esp_anders.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Abr. 1 ARTNODES Hacia una aquitectura de la mente Ponència http://www.uoc.edu/caiia-star-2001/esp/articles/anders0302/anders0302.html