Context bibliogràfic del terme disseny gràfic

   

2

  • ca

    Encara que ningú, almenys que jo sàpiga, no va publicar cap llibre que es titulés El nou cinema, en essència tots els manifests escrits per cineastes francesos, alemanys i russos durant aquella dècada constitueixen aquest llibre: una crida d'atenció en favor d'un nou llenguatge cinematogràfic, independentment que fos el muntatge, el cinéma pur (també conegut com a cinema absolut) o la photogénie. De la mateixa manera, malgrat no estar exposada en cap llibre, en el camp del disseny gràfic també es va esdevenir una veritable revolució visual que el va convertir en un nou disseny gràfic (Aleksandr Rodchenko, El Lissitzky, Moholy-Nagy, etc.). Als anys noranta la paraula nou va tornar a aparèixer.

    ca

    Amb tot, des del punt de vista de la comunicació de masses, la dècada clau és la dels vint. Entre la segona meitat dels anys deu i el final dels vint es van desenvolupar totes les tècniques clau de la comunicació visual moderna: el muntatge fotogràfic i cinematogràfic, el collage, el llenguatge clàssic del cinema, el surrealisme, l'ús del sex-appeal en la publicitat, el disseny gràfic modern i la tipografia moderna. (No és per casualitat que durant aquesta mateixa dècada adquireixen estatus professional el dissenyador, el publicista i el cineasta.) Sens dubte, el desenvolupament i perfeccionament ulteriors d'aquestes tècniques s'esdevé en dècades posteriors: el muntatge ràpid de pel·lícules com L'home de la màquina de filmar (Dziga Vertov, 1929) s'accelera als vídeos musicals i als anuncis, alhora que la seva característica experimentació amb la composició es converteix en norma al cinema digital.

    ca

    Nova tipografia / Interfície gràfica d'usuari (IGU). Els anys vint van portar una revolució en el camp de la tipografia i del disseny gràfic. Les composicions simètriques tradicionals, adequades per a la vella època de la lectura reposada i de la relació privada amb el llibre, van ser reemplaçades per nous principis: la clara jerarquia de les grandàries dels tipus, l'economia de les majúscules sobre el fons net i blanc, l'energia dels elements geomètrics simples dissenyats per a cridar l'atenció de l'espectador i per a guiar-lo pas per pas a través del missatge.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES L'avantguarda com a programari Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/manovich1002/manovich1002.html

  • en

    a call for a new language of film, whether it was to be montage, cinéma pur (also known as absolute film), or photogénie. Similarly, although undeclared in any book, a true visual revolution also took place in graphic design thus making it new as well (Aleksander Rodchenko, El Lissitzky, Moholy-Nagy, etc.). In the 1990s the word new re-appeared once again.

    en

    New Typography / GUI (Graphical User Interface). The 1920s saw a revolution in typography and graphic design. Traditional symmetrical layouts appropriate for the old age of slow reading and private engagement with the book were replaced by new principles: the clear hierarchy of type sizes, the economy of block type against clean white background, the energy of simple geometric elements designed to grab the attention of the viewer and then to lead him through the message, step by step.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES Avant-garde as Software Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/manovich1002/manovich1002.html

  • es

    Durante los años veinte varios artistas, diseñadores, arquitectos y fotógrafos europeos publicaron varios libros que [1] incluían en su título la palabra nuevo: La nueva tipografía (Jan Tschichold ), La nueva visión (László Moholy-Nagy [2] [3] ), Hacia una nueva arquitectura (Le Corbusier ). Aunque nadie, al menos que yo sepa, publicó un libro titulado El nuevo cine, en esencia todos los manifiestos escritos por cineastas franceses, alemanes y rusos durante esa década constituyen dicho libro: una llamada de atención en favor de un nuevo lenguaje cinematográfico, ya fuera el montaje, el cinéma pur (también conocido como cine absoluto) o la photogénie. Del mismo modo, a pesar de no estar expuesta en ningún libro, en el campo del diseño gráfico también tuvo lugar una verdadera revolución visual que lo convirtió en un nuevo diseño gráfico (Aleksander Rodchenko, El Lissitzky, Moholy-Nagy, etc.). En los años noventa la palabra nuevo volvió a aparecer.

    es

    Por ejemplo, entre 1910 y 1914 la pintura se adentra en la abstracción. Pero desde el punto de vista de la comunicación de masas, la década clave es la de los veinte. Entre la segunda mitad de los años diez y el final de los veinte se desarrollaron todas las técnicas clave de la comunicación visual moderna: el montaje fotográfico y cinematográfico, el collage, el lenguaje clásico del cine, el surrealismo, el uso del sex-appeal en la publicidad, el diseño gráfico moderno y la tipografía moderna. (No es casual que durante esta misma década adquieren estatus profesional el diseñador, el publicista y el cineasta.) Por supuesto, el ulterior desarrollo y perfeccionamiento de estas técnicas tiene lugar en décadas posteriores:

    es

    Nueva tipografía / IGU (interfaz gráfica de usuario). Los años veinte trajeron una revolución en el campo de la tipografía y del diseño gráfico. Las composiciones simétricas tradicionales, apropiadas para la vieja época de la lectura pausada y de la relación privada con el libro, fueron reemplazadas por nuevos principios: la clara jerarquía de los tamaños de los tipos, la economía de las mayúsculas sobre el fondo limpio y blanco, la energía de los elementos geométricos simples diseñados para atraer la atención del espectador y para guiarlo paso a paso a través del mensaje.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES La vanguardia como software Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/manovich1002/manovich1002.html