Context bibliogràfic del terme entorn digital

   

1

  • ca

    En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals.

    ca

    La naturalesa processal i multiforme dels sistemes comporta la potencialitat de donar lloc a formes obertes d'autoria compartida. En els entorns digitals, la tasca d'autoria consisteix molts cops no ja a crear un conjunt tancat d'escenes, sinó a crear un sistema de possibilitats narratives. L'usuari del sistema participa, així, d'una autoria derivada, en la mesura en què determina mitjançant la seva interacció una construcció virtual concreta inexistent com a tal prèviament.

    ca

    La còpia d'una obra digital, si és que aquest terme té encara sentit, implica una nova (i potencialment infinita) obra original. La implementació dels entorns digitals uniformitza l'estatut de certesa i versemblança de tots els missatges que s'encabeixen en el seu si. La imatge digital destrueix la vella convicció que l'evidència (foto) gràfica resulta inseparable d'una realitat prèvia allà representada i, en conseqüència, es desdibuixa la distinció entre la veritat de l'espai representat i la falsedat de l'espai reproduït, cosa que estén, en conseqüència, la sospita d'irrealitat, manipulació i artifici en la construcció de qualsevol imatge.

    ca

    L'anterior capacitat de la perspectiva geomètrica (pictòrica i fotogràfica) per a introduir i implementar una visió ordenada, en què el conjunt de les arts visuals treballen tant en la integració i la sistematització dels diferents elements que componen una escena com des d'aquests, com ara la il·luminació, el color, el to o la saturació, resulta ara directament obviada en l'estètica digital. Enfront de l'espai òptic modern, els nous entorns digitals hi oposen un particular espai hàptic, fragmentat, en què els objectes i elements representats apareixen aïllats, superposats o amuntegats, estàtics i en moviment, sense arribar a organitzar-se en el si d'un espai visual homogeni unitari. 3.0.

    ca

    En definitiva, una mena de (ciber) cultura que s'autogenera a partir del creixement de les xarxes telemàtiques que fonamenten el ciberespai, les quals tenen com a trets distintius la potenciació d'un caràcter plàstic, fluid, calculable i tractable en temps real, hipertextual i interactiu de la informació que hi és continguda. Les propietats dels entorns digitals eliminen la necessitat de presencialitat i simultaneïtat espaciotemporals. El seu funcionament és informacional més que no pas material, cosa que origina, per tant, una experiència estètica qualitativament diferent de la tradicional. Els entorns digitals, per exemple, no estan marcats per l'ara i l'aquí. En lloc de la proximitat, la materialitat i la sincronia, dominants en les produccions estètiques tradicionals, assistim ara al naixement d'una experiència estètica distal, informacional i multicrònica. Els entorns digitals implementen d'una manera efectiva espais navegables. Generen la simulació habitual d'àmbits en els quals ens podem moure i adquirir noves formes i definicions a partir de les eleccions de cada usuari.

    ca

    Els sistemes hipertextuals es caracteritzen per la seva potencialitat per a donar lloc a formes obertes. La consciència sobre els efectes que plantegen els nous entorns digitals per a la producció estètica promou la redefinició d'un ampli ventall de conceptes i categories emprades (massa) habitualment de manera acrítica. La lectura com a navegació, l'envelliment de la cultura tipogràfica, la pèrdua de les fronteres disciplinàries o l'actual preeminència de nocions com ara xarxa, nexe i node són tan sols alguns dels nous llocs que l'era digital situa en un espai discursiu central.

    ca

    Els lectors de narratives hipertextuals trien el seu propi recorregut i poden arribar a llegir potencialment textos propis, sense arribar a percebre en molts casos el text complet original, sinó tan sols el que han obtingut fruit de les seves tries i l'itinerari desenvolupat. La tasca d'autoria en els entorns digitals consisteix moltes vegades no ja en la creació d'un conjunt tancat d'escenes, sinó en la creació d'un sistema de possibilitats narratives. Així, doncs, l'usuari del sistema participa d'una autoria derivada, en la mesura en què determina mitjançant la seva interacció una construcció virtual concreta inexistent com a tal prèviament.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES In progress 7.0. Notes on an aesthetics for new media Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • en

    In short, a form of (cyber)culture that is self-generating from the growth of telematic networks which are the foundations of cyberspace, the distinctive characteristics of which are the potential for a character which is plastic, fluid, calculable and manipulable in real time, and is hypertextual and interactive in the information it contains. The properties of digital environments eliminate the need for simultaneous presence in time and space. The way it operates is informational rather than material, which thus gives rise to an aesthetic experience that is qualitatively different from what is traditional.

    en

    The procedural, multiform nature of the systems brings with it the chance to give open forms of shared authorship their place. In digital environments, the task of authorship often consists no longer of creating a closed series of scenes but of creating a system of narrative possibilities. Users of the system thus participate in a derived authorship in the sense that they determine via their interaction a concrete virtual construction that was previously non-existent as such.

    en

    Readers of hypertext narratives choose their own itineraries and hypothetically can read their own texts, often without perceiving the whole of the original text, but merely the one obtained from their choices and the itinerary that unfolds. In this fashion, users of the system thus participate in a shared authorship in the sense that they determine via their interaction a concrete virtual construction that, as such, was previously non- existent.

    en

    Hypertext systems are characterised by their potential for the creation of open forms. Awareness of the effects new digital environments have on aesthetic production leads to the redefinition of a wide range of concepts and categories used (too) habitually in an uncritical fashion. Reading as navigation, the passing of printed culture, the erosion of disciplinary boundaries and the current pre-eminence of notions such as network, nexus and node are just some of the new places the digital era situates in a central discursive space.

    en

    The old capacity of geometric perspective (pictorial and photographic) to introduce and implement ordered vision, in which visual arts as a whole work both in and from the integration and the systemization of the different elements that make up a scene, such as lighting, colour, tone and saturation, is now directly removed in digital aesthetics. In the face of modern optical space, the new digital environments hold up a particular tactile, fragmented space, in which the objects and elements represented appear detached, superimposed or piled up, static or in motion, without quite organising themselves within a homogeneous, unitary visual space. The nature of digital aesthetic productions is procedural.

    en

    A copy of a digital work, if that term still has any meaning, involves a new (a potentially infinite) original work. The implementation of digital environments makes certainty and verisimilitude the order of the day for all the messages to be found within them. Digital images destroy the old conviction that (photo)graphic evidence is inseparable from the prior reality they represent and, as a result, the distinction is lost between the truth of the space represented and the falsehood of the space reproduced, whatever they are, and consequently the suspicion of unreality, manipulation and artifice in the making of any image.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • es

    Su funcionamiento es informacional más que material, lo que propicia, por tanto, una experiencia estética cualitativamente diferente de la tradicional. Los entornos digitales, por ejemplo, no están marcados por el ahora y el aquí. En lugar de la proximidad, la materialidad y la sincronía, dominantes en las producciones estéticas tradicionales, asistimos ahora al surgimiento de una experiencia estética distal, informacional y multicrónica. Los entornos digitales implementan de modo efectivo espacios navegables.

    es

    En tránsito 7.0. Apuntes para una estética de los entornos digitales.

    es

    En definitiva, un tipo de (ciber)cultura que se autogenera a partir del crecimiento de las redes telemáticas que fundamentan el ciberespacio, las cuales tienen como rasgos distintivos la potenciación de un carácter plástico, fluido, calculable y tratable en tiempo real, hipertextual e interactivo de la información que contienen. Las propiedades de los entornos digitales eliminan la necesidad de presencialidad y simultaneidad espacio-temporales.

    es

    La naturaleza procesal y multiforme de los sistemas conlleva la potencialidad de dar lugar a formas abiertas de autoría compartida. En los entornos digitales, la tarea de autoría consiste muchas veces no ya en la creación de un conjunto cerrado de escenas, sino en la creación de un sistema de posibilidades narrativas. El usuario del sistema participa, así, de una autoría derivada, en tanto que determina mediante su interacción una construcción virtual concreta inexistente como tal previamente.

    es

    Los lectores de narrativas hipertextuales eligen su propio recorrido y pueden llegar a leer potencialmente textos propios, sin llegar a percibir en muchos casos el texto completo original, sino únicamente lo que han obtenido a raíz de sus elecciones y el itinerario desarrollado. La labor de autoría en los entornos digitales consiste muchas veces no ya en la creación de un conjunto cerrado de escenas, sino en la creación de un sistema de posibilidades narrativas. Así pues, el usuario del sistema participa de una autoría derivada, en tanto que determina mediante su interacción una construcción virtual concreta inexistente como tal previamente.

    es

    La copia de una obra digital, si es que este término aún tiene sentido, implica una nueva (y potencialmente infinita) obra original. La implementación de los entornos digitales uniformiza el estatuto de certeza y verosimilitud de todos los mensajes que se introducen en ellos. La imagen digital destruye la vieja convicción de que la evidencia (foto)gráfica resulta inseparable de una realidad previa allí representada y, en consecuencia, se desdibuja la distinción entre la verdad del espacio representado y la falsedad del espacio reproducido, lo que extiende, en consecuencia, la sospecha de irrealidad, manipulación y artificio en la construcción de toda imagen.

    es

    Los sistemas hipertextuales se caracterizan por su potencialidad para dar lugar a formas abiertas. La conciencia sobre los efectos que plantean los nuevos entornos digitales para la producción estética promueve la redefinición de un amplio abanico de conceptos y categorías utilizadas (demasiado) habitualmente de forma acrítica. La lectura como navegación, el envejecimiento de la cultura tipográfica, la pérdida de las fronteras disciplinarias o la actual preeminencia de nociones como por ejemplo red, nexo y nodo son tan sólo algunos de los nuevos lugares que la era digital sitúa en un espacio discursivo central.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En tránsito 7.0. Apuntes para una estética de los entornos digitales Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/jalberich1002/jalberich1002.html