Context bibliogràfic del terme estètica digital

   

2

  • ca

    En els mateixos programes de producció i tractament gràfic per ordinador, la major part de les diferents eines i filtres que s'ofereixen consisteixen, de fet, en una síntesi digital que simula efectes tradicionals propis de la producció visual anterior. Immaterialitat i simulació s'entrellacen en l'estètica digital. Amb el desenvolupament i la implementació de les imatges electròniques i digitals, la distància entre el referent real i el model comunicatiu difós s'esvaeix.

    ca

    El predomini abassegador d'un model de representació òptic d'ençà del Renaixement, que va tenir les avantguardes històriques del començament del segle XX com a primer adversari explícit, ha trobat en el discurs proposat pels actuals models de visió digitals un qüestionament radical. L'anterior capacitat de la perspectiva geomètrica (pictòrica i fotogràfica) per a introduir i implementar una visió ordenada, en què el conjunt de les arts visuals treballen tant en la integració i la sistematització dels diferents elements que componen una escena com des d'aquests, com ara la il·luminació, el color, el to o la saturació, resulta ara directament obviada en l'estètica digital. Enfront de l'espai òptic modern, els nous entorns digitals hi oposen un particular espai hàptic, fragmentat, en què els objectes i elements representats apareixen aïllats, superposats o amuntegats, estàtics i en moviment, sense arribar a organitzar-se en el si d'un espai visual homogeni unitari.

    ca

    En les interfícies gràfiques cal tenir previstes i tractades les diferents respostes possibles, com també les nombroses trajectòries de navegació i maneres d'accedir als continguts difosos. L'estètica digital ofereix obres estructurades per a la participació activa de l'usuari en la seva implementació i definició final. L'hipertext necessita la intervenció i proactivitat de l'usuari: no té sentit sense ell.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES In progress 7.0. Notes on an aesthetics for new media Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • en

    The monopolistic predominance of a model of optical representation since the Renaissance, which had historical avant- gardes in the early twentieth century as its first explicit adversary, has come in for radical questioning in the discourse proposed by current models of digital vision. The old capacity of geometric perspective (pictorial and photographic) to introduce and implement ordered vision, in which visual arts as a whole work both in and from the integration and the systemization of the different elements that make up a scene, such as lighting, colour, tone and saturation, is now directly removed in digital aesthetics. In the face of modern optical space, the new digital environments hold up a particular tactile, fragmented space, in which the objects and elements represented appear detached, superimposed or piled up, static or in motion, without quite organising themselves within a homogeneous, unitary visual space.

    en

    In the very programs for producing and treating computer graphics, most of the different tools and filters provided in fact consist of a digital synthesis which simulates the traditional effects that were part of previous visual productions. Immateriality and simulation are interwoven in digital aesthetics. With the development and implementation of electronic and digital images, the difference between the real-world model and the model communicated is narrowed.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • es

    El predominio arrollador de un modelo de representación óptico desde el Renacimiento, que tuvo las vanguardias históricas de principios del siglo XX como primer adversario explícito, ha encontrado en el discurso propuesto por los actuales modelos de visión digitales un cuestionamiento radical. La anterior capacidad de la perspectiva geométrica (pictórica y fotográfica) para introducir e implementar una visión ordenada, en la que el conjunto de las artes visuales trabajan en y desde la integración y la sistematización de los diferentes elementos que componen una escena, como la iluminación, el color, el tono o la saturación, resulta ahora directamente obviada en la estética digital. Frente al espacio óptico moderno, los nuevos entornos digitales le oponen un particular espacio háptico, fragmentado, en el que los objetos y elementos representados aparecen aislados, superpuestos o amontonados, estáticos y en movimiento, sin llegar a organizarse en el seno de un espacio visual homogéneo unitario.

    es

    Dentro de los mismos programas de producción y tratamiento gráfico por ordenador, la mayoría de las diferentes herramientas y filtros que se proporcionan consisten, de hecho, en una síntesis digital que simula efectos tradicionales propios de la producción visual anterior. Inmaterialidad y simulación se entrelazan en la estética digital. Con el desarrollo y la implementación de las imágenes electrónicas y digitales, la distancia entre el referente real y el modelo comunicativo difundido se desvanece.

    es

    En las interfaces gráficas hay que tener previstas y tratadas las diferentes respuestas posibles, así como las numerosas trayectorias de navegación y formas de acceder a los contenidos difundidos. La estética digital ofrece obras estructuradas para la participación activa del usuario en su implementación y definición final. El hipertexto necesita la intervención y proactividad del usuario: no tiene sentido sin él.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En tránsito 7.0. Apuntes para una estética de los entornos digitales Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/jalberich1002/jalberich1002.html