Context bibliogràfic del terme hipertext

   

1

  • ca

    Autors com Borges, Cortázar o Italo Calvino, entre d'altres, han experimentat amb la narrativa no lineal. El cop de gràcia definitiu contra la linealitat en la literatura, però, potser el va donar Ted Nelson l'any 1974, quan va formular el concepte d'hipertext, que va adquirir finalment la seva màxima expressió amb el desenvolupament d'Internet. La Xarxa és l'entorn natural dels documents hipertextuals, els quals tenen alguns trets que els fan essencialment no lineals, com ara la desaparició del concepte de text unitari, atès que l'usuari mateix pot publicar nous continguts i enllaçar-los, de manera que altera el discurs inicial; la desaparició dels límits del text i la seva dispersió, atès que l'usuari hi navega mitjançant els enllaços sense que l'autor pugui preveure el recorregut que seguirà; el caràcter dinàmic o mòbil de l'argumentació principal, ja que durant la navegació el lector es pot centrar en aspectes perifèrics, i, també, la importància creixent de disposar de múltiples punts de vista sobre un mateix assumpte, atès que són possibles i connectables només amb un clic de ratolí.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Ferrer, Jaume Gómez, David NO DEFINIT Text complet artnodes_1_cat_ferrer.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Maig 1 ARTNODES Art, xarxes i cooperació Article http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/dgomez_jferrer0402/dgomez_jferrer0402.html

  • es

    Autores como Borges, Cortázar o Italo Calvino, entre otros, han experimentado con la narrativa no lineal. El golpe de gracia definitivo contra la linealidad en la literatura, sin embargo, quizás lo dio Ted Nelson en 1974, cuando formuló el concepto de hipertexto, que acabará adquiriendo su máxima expresión con el desarrollo de Internet. La Red es el entorno natural de los documentos hipertextuales, los cuales tienen algunos rasgos que los hacen esencialmente no lineales, como por ejemplo la desaparición del concepto de texto unitario, dado que el propio usuario puede publicar nuevos contenidos y enlazarlos, de forma que altera el discurso inicial; la desaparición de los límites del texto y su dispersión, dado que el usuario navega mediante los enlaces sin que el autor pueda prever el recorrido que seguirá; el carácter dinámico o móvil de la argumentación principal, ya que durante la navegación el lector puede centrarse en aspectos periféricos, y, además, la importancia creciente de disponer de múltiples puntos de vista sobre un mismo asunto, dado que son posibles y conectables sólo con un clic de ratón.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Ferrer, Jaume Gómez, David NO DEFINIT Text complet artnodes_1_esp_ferrer.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Maig 1 ARTNODES Arte, redes y cooperación Article http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/dgomez_jferrer0402/dgomez_jferrer0402.html