Context bibliogràfic del terme implementació

   

1

  • ca

    El procés d'implementació de les noves tecnologies de la informació ha sotragat l'experiència estètica moderna, de manera que l'ha absorbida en la seva pròpia lògica de velocitat, acceleració i desaparició. Les jerarquies, no tan sols socials i culturals, sinó també estètiques, es dissolen.

    ca

    La nostra època ja no és la de la reproductibilitat tècnica, sinó la de la simulació electrònica. La creixent implementació de l'imaginari visual generat mitjançant ordinadors prefigura la implantació i ubiqüitat de construccions visuals fabricades d'una manera radicalment diferent de la de les capacitats mimètiques pròpies del film, la televisió i la mateixa fotografia. El ràpid desenvolupament en tot just dues dècades d'un ampli ventall de tècniques gràfiques digitals forma part d'una reconfiguració extensiva de les relacions entre el subjecte modern i les formes de representació dominants.

    ca

    Immaterialitat i simulació s'entrellacen en l'estètica digital. Amb el desenvolupament i la implementació de les imatges electròniques i digitals, la distància entre el referent real i el model comunicatiu difós s'esvaeix. La realitat es converteix ara en un món escenificat, dominat per una lògica de la simulació en la qual les imatges i els signes comunicatius de tot tipus prenen el seu lloc, fruit d'una dinàmica tecnològica en què tots nosaltres ja fa temps que estem estrenats.

    ca

    La còpia d'una obra digital, si és que aquest terme té encara sentit, implica una nova (i potencialment infinita) obra original. La implementació dels entorns digitals uniformitza l'estatut de certesa i versemblança de tots els missatges que s'encabeixen en el seu si. La imatge digital destrueix la vella convicció que l'evidència (foto) gràfica resulta inseparable d'una realitat prèvia allà representada i, en conseqüència, es desdibuixa la distinció entre la veritat de l'espai representat i la falsedat de l'espai reproduït, cosa que estén, en conseqüència, la sospita d'irrealitat, manipulació i artifici en la construcció de qualsevol imatge.

    ca

    La naturalesa de les produccions estètiques dels new media és processal. El procés d'implementació de les noves tecnologies de la informació ha sotragat l'experiència estètica moderna, de manera que l'ha absorbida en la seva pròpia lògica de velocitat, acceleració i desaparició. La informació circula avui dia en totes direccions, a disposició de tothom al mateix temps.

    ca

    En les interfícies gràfiques cal tenir previstes i tractades les diferents respostes possibles, com també les nombroses trajectòries de navegació i maneres d'accedir als continguts difosos. L'estètica digital ofereix obres estructurades per a la participació activa de l'usuari en la seva implementació i definició final. L'hipertext necessita la intervenció i proactivitat de l'usuari: no té sentit sense ell.

    ca

    El que és virtual es dóna en una ubiqüitat problemàtica d'inèrcies, interaccions, procedències i recepcions alhora úniques i múltiples. La seva implementació efectiva és inestable. El lloc d'una obra virtual és inconcret, resulta transitori i ocupa potencialment tots i cadascun dels punts de la Web, de manera que és present a totes i cadascuna de les seves actualitzacions sobre les interfícies gràfiques dels usuaris que hi hagin accedit.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES In progress 7.0. Notes on an aesthetics for new media Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • en

    Our age, no longer the age of technical reproduction, is that of electronic simulation. Growing implementation of visual images generated by computers prefigures the implementation and ubiquity of visual constructions created in a radically different fashion from the imitative capacities of film, television and photography. The rapid development, in just two decades, of a wide range of digital graphic techniques is part of an extensive reconfiguration of the relationships between the modern subject and dominant forms of representation.

    en

    Immateriality and simulation are interwoven in digital aesthetics. With the development and implementation of electronic and digital images, the difference between the real-world model and the model communicated is narrowed. Reality now becomes a staged world, dominated by a logic of simulation in which images and communicative signs of all kinds have their place, the product of a dynamic technology which we have all been accustomed to now for some time.

    en

    Virtuality is to be found in a ubiquity that is problematic in its inertias, interactions, origins and receptions which, at the same time, are unique and multiple. Its effective implementation is unstable. The place of virtual work is undefined, transitory and is potentially each and every point of the web, so that it is present in each and every one of its revisions on the graphic interfaces of the users that have accessed it. What is virtual exists without being there.

    en

    A copy of a digital work, if that term still has any meaning, involves a new (a potentially infinite) original work. The implementation of digital environments makes certainty and verisimilitude the order of the day for all the messages to be found within them. Digital images destroy the old conviction that (photo)graphic evidence is inseparable from the prior reality they represent and, as a result, the distinction is lost between the truth of the space represented and the falsehood of the space reproduced, whatever they are, and consequently the suspicion of unreality, manipulation and artifice in the making of any image.

    en

    The nature of digital aesthetic productions is procedural. The process of the implementation of new information technologies has jolted the modern aesthetic experience in that it has absorbed it into its own logic of speed, acceleration and disappearance. Nowadays information flows in all directions, is at the disposal of everyone at the same time.

    en

    In graphic interfaces it is necessary to foresee and deal with the different possible responses, as well as the numerous paths navigable and the ways of accessing the content provided. Digital aesthetics produce work structured for active participation by the user in its ultimate implementation and definition. Hypertext requires the proactive intervention of the user: it makes no sense without it.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • es

    La naturaleza de las producciones estéticas de los new media es procesal. El proceso de implementación de las nuevas tecnologías de la información ha sacudido la experiencia estética moderna, de modo que la ha absorbido en su propia lógica de velocidad, aceleración y desaparición. La información circula hoy en día en todas direcciones, a la disposición de todo el mundo al mismo tiempo. Dentro de los canales comunicativos electrónicos pierde sentido la idea de un centro único y director.

    es

    Nuestra época ya no es la de la reproducibilidad técnica, sino la de la simulación electrónica. La creciente implementación del imaginario visual generado mediante ordenadores prefigura la implantación y ubicuidad de construcciones visuales fabricadas de un modo radicalmente distinto a la de las capacidades miméticas propias del film, la televisión y la misma fotografía. El rápido desarrollo en tan sólo dos décadas de un amplio abanico de técnicas gráficas digitales forma parte de una reconfiguración extensiva de las relaciones entre el sujeto moderno y las formas de representación dominantes. El nuevo modelo digital de la visión, autónomo con respecto al de representación mimética mantenido tradicionalmente por la imagen fotográfica documental, es un modelo de síntesis y virtualización en la construcción de las imágenes.

    es

    Inmaterialidad y simulación se entrelazan en la estética digital. Con el desarrollo y la implementación de las imágenes electrónicas y digitales, la distancia entre el referente real y el modelo comunicativo difundido se desvanece. La realidad se convierte hoy en día en un mundo escenificado, dominado por una lógica de la simulación en la que las imágenes y los signos comunicativos de todo tipo ocupan su lugar, como resultado de una dinámica tecnológica en la que todos nosotros ya hace tiempo que estamos estrenados.

    es

    La copia de una obra digital, si es que este término aún tiene sentido, implica una nueva (y potencialmente infinita) obra original. La implementación de los entornos digitales uniformiza el estatuto de certeza y verosimilitud de todos los mensajes que se introducen en ellos. La imagen digital destruye la vieja convicción de que la evidencia (foto)gráfica resulta inseparable de una realidad previa allí representada y, en consecuencia, se desdibuja la distinción entre la verdad del espacio representado y la falsedad del espacio reproducido, lo que extiende, en consecuencia, la sospecha de irrealidad, manipulación y artificio en la construcción de toda imagen.

    es

    Lo virtual se da en una ubicuidad problemática de inercias, interacciones, procedencias y recepciones a la vez únicas y múltiples. Su implementación efectiva es inestable. El lugar de una obra virtual es inconcreto, resulta transitorio y ocupa potencialmente todos y cada uno de los puntos de la Web, de modo que está presente en todas y cada una de sus actualizaciones sobre las interfaces gráficas de los usuarios que hayan accedido a ella.

    es

    Artículo. El proceso de implementación de las nuevas tecnologías de la información ha sacudido la experiencia estética moderna, de modo que la ha absorbido en su propia lógica de velocidad, aceleración y desaparición. Las jerarquías, no sólo sociales y culturales, sino también estéticas, se disuelven. Frente a la primacía de lo artístico como tema estético, la experiencia estética contemporánea aparece íntimamente ligada a la existencia de las masas, por medio del discurso plural y caótico propio de los new (mass) media.

    es

    En las interfaces gráficas hay que tener previstas y tratadas las diferentes respuestas posibles, así como las numerosas trayectorias de navegación y formas de acceder a los contenidos difundidos. La estética digital ofrece obras estructuradas para la participación activa del usuario en su implementación y definición final. El hipertexto necesita la intervención y proactividad del usuario: no tiene sentido sin él.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En tránsito 7.0. Apuntes para una estética de los entornos digitales Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/jalberich1002/jalberich1002.html