Context bibliogràfic del terme interacció

   

10

  • ca

    En poques paraules, la visió avantguardista es va materialitzar a l'ordinador. Totes les estratègies desenvolupades a fi de despertar l'espectador de la seva existència de somni al si de la societat burgesa (el disseny constructivista, la nova tipografia, el cinema i l'edició cinematogràfica d'avantguarda, el muntatge fotogràfic, etc.) defineixen avui en dia la rutina bàsica d'una societat postindustrial: la interacció amb l'ordinador. Per exemple, l'estratègia avantguardista del collage va reaparèixer a l'ordre de "talla i enganxa", l'operació més bàsica que un pot fer amb qualsevol tipus de dades informàtiques.

    ca

    Aquesta estratègia es pot relacionar amb l'ús que va fer Lissitzky dels marcs mòbils al seu muntatge per a l'Exposició Internacional d' Art de Dresden, l'any 1926. En aquesta secció analitzaré les ulteriors transformacions de les tècniques d'avantguarda dels anys vint en les convencions del disseny de la interfície d'interacció home-ordinador (IHC), com les finestres superposades. També explicaré de quina manera les tècniques d'avantguarda funcionen avui en dia com a estratègies de treball per ordinador; per exemple, les diferents formes que emprem per a organitzar, accedir, analitzar i manipular les dades digitals (com la representació discreta de dades, la visualització de dades en tres dimensions i els hipervincles).

    ca

    Muntatge / Finestres. La característica clau que comparteixen totes les modernes interfícies d'interacció home-ordinador és la superposició de finestres que Alan Kay va proposar per primera vegada el 1969. Totes les interfícies modernes presenten la informació en finestres de mida ajustable superposades l'una a sobre d'una altra, com un munt de papers al damunt d'un escriptori. El resultat d'això és que la pantalla de l'ordinador, malgrat la seva superfície limitada, pot oferir a l'usuari una quantitat pràcticament il·limitada d'informació. La superposició de finestres a les interfícies d'interacció home-ordinador es pot entendre com una síntesi de dues tècniques bàsiques del cinema del segle XX: el muntatge temporal i el muntatge en una sola presa. En el muntatge temporal les imatges de realitats diferents se succeeixen al llarg del temps, mentre que en el muntatge en una sola presa aquestes realitats coexisteixen dins la pantalla.

    ca

    En poques paraules: el relat habitual sobre el llegat de l'avantguarda no se sosté si s'investiga de prop. Els exemples analitzats en aquesta secció suggereixen una història diferent, en què les teories i pràctiques d'avantguarda no tan sols haurien originat l'estil modern i després el postmodern (l'estètica del muntatge a l'estil de l'MTV, per exemple), sinó que s'haurien "materialitzat" en les interfícies d'interacció home-ordinador amb què es du a terme el treball postindustrial. Reconstruint el títol de l'article de l'historiador de la fotografia Abigail Solomon-Godeau, la història del formalisme radical no s'acaba amb l'estil; no va "de l'arma a l'estil", sinó més aviat "de l'arma a l'estil i a l'instrument de treball".

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES L'avantguarda com a programari Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/manovich1002/manovich1002.html

  • en

    In short, the avant-garde vision became materialized in a computer. All the strategies developed to awaken audiences from the dream-existence of bourgeois society (constructivist design, new typography, avant-garde cinematography and film editing, photo-montage, etc.) now define the basic routine of a post-industrial society: interaction with a computer. For example, the avant-garde strategy of collage re-emerged as a "cut and paste" command, the most basic operation one can perform on any computer data.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES Avant-garde as Software Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/manovich1002/manovich1002.html

  • es

    Montaje / Ventanas. La característica clave que comparten todas las modernas interfaces de interacción hombre-computadora es la superposición de ventanas que Alan Kay propuso por primera vez en 1969. Todas las interfaces modernas presentan la información en ventanas de tamaño ajustable superpuestas una encima de otra, como un montón de papeles sobre un escritorio.

    es

    El resultado es que la pantalla del ordenador, a pesar de su limitada superficie, puede ofrecer al usuario una cantidad prácticamente ilimitada de información. La superposición de ventanas en las interfaces de interacción hombre-computadora puede entenderse como una síntesis de dos técnicas básicas del cine del siglo XX: el montaje temporal y el montaje en una sola toma. En el montaje temporal las imágenes de realidades distintas se suceden a lo largo del tiempo, mientras que en el montaje en una sola toma estas realidades coexisten dentro de la pantalla.

    es

    Internacional de Arte de Dresden de 1926. En esta sección analizaré las ulteriores transformaciones de las técnicas de vanguardia de los años veinte en las convenciones del diseño de la interfaz de interacción hombre-computadora (IHC), como las ventanas superpuestas. También explicaré cómo las técnicas de vanguardia funcionan hoy en día como estrategias del trabajo por ordenador, por ejemplo las diferentes maneras que usamos para organizar, acceder, analizar y manipular los datos digitales (como la representación discreta de datos, la visualización de datos en tres dimensiones y los hipervínculos).

    es

    Rodchenko creó anuncios para empresas del nuevo estado soviético, Lissitzky trabajó en proyectos de diseño para compañías europeas, Moholy-Nagy escribió sobre publicidad cuando aún era profesor de la Bauhaus, de hecho, abandonó la escuela para dedicarse a su propia actividad comercial en Berlín. También, ya en los años veinte, muchos observadores se dieron cuenta de que las técnicas de la vanguardia radical estaban simplemente cumpliendo la función de un estilo de moda, un signo conveniente y fácilmente identificable para lo que desde entonces se convertiría en el significado permanente de la publicidad: "ser moderno". En pocas palabras: el relato habitual sobre el legado de la vanguardia no se sostiene si se investiga de cerca. Los ejemplos analizados en esta sección sugieren una historia distinta, en la que las teorías y prácticas de vanguardia no sólo habrían originado el estilo moderno y luego el postmoderno (la estética del montaje al estilo de la MTV, por ejemplo) sino que se habrían "materializado" en las interfaces de interacción hombre-computadora con las que se lleva a cabo el trabajo postindustrial. Reconstruyendo el título del artículo del historiador de la fotografía Abigail Solomon- Godeau, la historia del formalismo radical no acaba con el estilo; no va "del arma al estilo" sino más bien "del arma al [13] estilo y al instrumento de trabajo".

    es

    En pocas palabras, la visión vanguardista se materializó en el ordenador. Todas las estrategias desarrolladas con el fin de despertar al espectador de su existencia de ensueño en el seno de la sociedad burguesa (el diseño constructivista, la nueva tipografía, el cine y la edición cinematográfica de vanguardia, el montaje fotográfico, etc.) definen hoy en día la rutina básica de una sociedad postindustrial: la interacción con el ordenador. Por ejemplo, la estrategia vanguardista del collage reapareció en el comando de "cortar y pegar", la operación más básica que uno puede realizar con cualquier tipo de datos informáticos.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES La vanguardia como software Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/manovich1002/manovich1002.html