Context bibliogràfic del terme interacció

   

9

  • ca

    En els entorns digitals, la tasca d'autoria consisteix molts cops no ja a crear un conjunt tancat d'escenes, sinó a crear un sistema de possibilitats narratives. L'usuari del sistema participa, així, d'una autoria derivada, en la mesura en què determina mitjançant la seva interacció una construcció virtual concreta inexistent com a tal prèviament. Alhora, el procés de virtualització de la producció estètica desplaça el seu vincle anterior a un lloc concret i passa a definir entitats deslligades d'unes coordenades fixes.

    ca

    D'una manera revolucionària, la producció estètica dels entorns hipertextuals es caracteritza per la potencialitat de producció d'aplicacions sense linealitat, multiformes: obres canviants, d'aparença incerta, capaces d'adoptar noves definicions en cadascuna de les seves (infinites) actualitzacions. Aquestes formes obertes troben el seu particular alter ego en la figura del calidoscopi: una mena de mosaic variable, fragmentari i dinàmic d'imatges i formes que canvien només a partir de la interacció amb l'usuari. Un mosaic que pot arribar a definir estructures rizomàtiques, això és, laberints dinàmics en perpètua transformació en els quals l'usuari vagabundejarà molts cops sense destinació ni objectiu.

    ca

    La tasca d'autoria en els entorns digitals consisteix moltes vegades no ja en la creació d'un conjunt tancat d'escenes, sinó en la creació d'un sistema de possibilitats narratives. Així, doncs, l'usuari del sistema participa d'una autoria derivada, en la mesura en què determina mitjançant la seva interacció una construcció virtual concreta inexistent com a tal prèviament. En els sistemes multimèdia l'autoria es comparteix entre el dissenyador-autor (primària) i l'usuari- lector (derivada).

    ca

    L'autor en els sistemes multimèdia és, per tant, una figura doble, compartida per dissenyadors i usuaris. Per l'entorn i el context tecnològic, en el procés de comunicació multimèdia la resposta i la interacció de l'usuari esdevenen, de fet, l'objectiu de la totalitat del sistema. En lloc de la tradicional recepció passiva i lineal que requeria la producció estètica anterior al desenvolupament de les tecnologies de la informació, l'usuari es converteix ara en un cojugador clau per a la concreció final de l'escenari multilineal proposat.

    ca

    La virtualitat designa entitats desvinculades d'una única actualització i admet manifestacions en múltiples maneres i situacions gràcies a la seva capacitat d'esdevenir qualsevol node de l'espai informàtic dotat de connectivitat o bé de presentar-s'hi. El significat de quelcom en potència que tenia arrelada la virtualitat ja en el pensament filosòfic antic troba una actualitat singular en les produccions estètiques pròpies de les noves tecnologies de la informació: deslligades d'un lloc concret, obertes a la interacció, sense una presència tangible i desvinculades d'un moment únic o precís existent, permanentment en potència i obertes a l'actualització en el procés d'interacció amb tots i cadascun dels seus possibles usuaris. 7.0.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES In progress 7.0. Notes on an aesthetics for new media Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • en

    In digital environments, the task of authorship often consists no longer of creating a closed series of scenes but of creating a system of narrative possibilities. Users of the system thus participate in a derived authorship in the sense that they determine via their interaction a concrete virtual construction that was previously non-existent as such. At the same time, the process of virtualising aesthetic production undoes its previous ties to a particular place and begins to define entities that are not linked to fixed coordinates.

    en

    In this fashion, users of the system thus participate in a shared authorship in the sense that they determine via their interaction a concrete virtual construction that, as such, was previously non- existent. Multimedia systems of authorship are shared by the designer-author (primary) and the user-reader (derived). The authorship of the designer-author has to make it possible for the decisions on options and itineraries to be delegated to the potential user of the system proposed.

    en

    Virtuality designates entities that are safe from single revision and admits manifestations in multiple forms and situations thanks to its capacity to become any node of information space provided with connectivity and to find its way there. The significance of potentially anything which virtuality already had in early philosophical thinking finds singular currency in the aesthetic productions belonging to new information technologies: not tied to a particular place, open to interaction, without a tangible presence and unbound to a single or precise existing moment, permanently potential and open to revision in the process of interaction with each and all of its possible users. Virtual environments produce an intermediary aesthetic experience.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • es

    De un modo revolucionario, la producción estética de los entornos hipertextuales se caracteriza por la potencialidad de producción de aplicaciones sin linealidad, multiformes: obras cambiantes, de apariencia incierta, capaces de adoptar nuevas definiciones en cada una de sus (infinitas) actualizaciones. Estas formas abiertas encuentran su particular alter ego en la figura del calidoscopio: un tipo de mosaico variable, fragmentario y dinámico de imágenes y formas que cambian sólo a partir de la interacción con el usuario. Un mosaico que puede llegar a definir estructuras rizomáticas, es decir, laberintos dinámicos en perpetua transformación en que el usuario vagabundeará en muchas ocasiones sin tener destino ni objetivo.

    es

    En los entornos digitales, la tarea de autoría consiste muchas veces no ya en la creación de un conjunto cerrado de escenas, sino en la creación de un sistema de posibilidades narrativas. El usuario del sistema participa, así, de una autoría derivada, en tanto que determina mediante su interacción una construcción virtual concreta inexistente como tal previamente. Al mismo tiempo, el proceso de virtualización de la producción estética desplaza su vínculo anterior a un lugar concreto y pasa a definir entidades desligadas de unas coordenadas fijas.

    es

    La labor de autoría en los entornos digitales consiste muchas veces no ya en la creación de un conjunto cerrado de escenas, sino en la creación de un sistema de posibilidades narrativas. Así pues, el usuario del sistema participa de una autoría derivada, en tanto que determina mediante su interacción una construcción virtual concreta inexistente como tal previamente. En los sistemas multimedia la autoría se comparte entre el diseñador-autor (primaria) y el usuario- lector (derivada). La autoría del diseñador-autor debe posibilitar y delegar la concreción de opciones e itinerarios al usuario potencial del sistema planteado.

    es

    El autor en los sistemas multimedia resulta, por tanto, una figura doble, compartida por diseñadores y usuarios. Por el entorno y el contexto tecnológico, en el proceso de comunicación multimedia la respuesta y la interacción del usuario se convierten, de hecho, en el objetivo de la totalidad del sistema. En vez de la tradicional recepción pasiva y lineal que requería la producción estética anterior al desarrollo de las tecnologías de la información, el usuario se transforma ahora en un cojugador clave para la concreción final del escenario multilineal propuesto.

    es

    Lo virtual existe sin que esté. La virtualidad designa entidades desvinculadas de una única actualización y admite manifestaciones en múltiples formas y situaciones gracias a su capacidad de convertirse en cualquier nodo del espacio informático dotado de conectividad o bien de presentarse en él. El significado de algo en potencia que tenía arraigado lo virtual ya en el pensamiento filosófico antiguo encuentra una actualidad singular en las producciones estéticas propias de las nuevas tecnologías de la información: desligadas de un lugar concreto, abiertas a la interacción, sin una presencia tangible y desvinculadas de un momento único o preciso existente, permanentemente en potencia y abiertas a la actualización en el proceso de interacción con todos y cada uno de sus posibles usuarios. Los entornos virtuales proporcionan una experiencia estética intermedia.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En tránsito 7.0. Apuntes para una estética de los entornos digitales Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/jalberich1002/jalberich1002.html