Context bibliogràfic del terme media

   

3

  • ca

    Els mitjans tàctics són el camp de treball d'uns artistes que adopten una actitud positiva envers la tecnologia digital contemporània, amb un esperit crític i innovador. Els artistes dels media mostren una preocupació per l'estètica com a concepte, no pas per un estil determinat. Aquesta tendència s'emmarca en la creació d'un nou llenguatge per a l'època de les xarxes comunicatives, un llenguatge d'usuari que té èxit com a art perquè transmet un activisme eficaç. Els activistes dels media són un híbrid d'artista, científic, teòric i activista polític que defuig les etiquetes i les catalogacions. Les seves creacions es caracteritzen per una integració de la màquina i l'usuari en l'obra mateixa, de manera que la interactivitat hi té un paper rellevant. El concepte de mitjans tàctics permet conjuminar l'art en majúscules i l'activisme polític de carrer i, en aquest sentit, hi podríem incloure la lluita tàctica pròpia dels moviments antiglobalització. Els activistes dels media defensen la força de l'estratègia com a eina per a trencar les barreres existents entre els valors imperants i els valors alternatius, entre els professionals i els aficionats i, fins i tot, entre les persones creatives i les no creatives. Andreas Broeckmann: Sr. Lovink, l'any 1997 vostè va escriure The ABC of Tactical Media ('L'ABC dels mitjans tàctics') i en aquell moment el concepte de mitjans tàctics ja tenia uns quants anys. Aquest terme era resultat de la col·laboració entre artistes i activistes dels media a Amsterdam i s'ha identificat molt amb el cicle de conferències Next 5 Minutes, encara que hi ha exemples importants d'ús dels mitjans tàctics que tenen un altre origen. A més, en un principi, aquest concepte estava relacionat bàsicament amb l'activisme en l'àmbit del vídeo i la televisió, que en els darrers anys han estat eclipsats per la irrupció d'Internet. A la continuació d'aquell primer treball, The DEF of Tactical Media, que va sortir el 1999, vostè fa un repàs d'alguns d'aquests canvis. Creu que té sentit parlar de mitjans tàctics com una actitud i una pràctica generals que envaeixen els diferents mitjans o podríem dir que mitjans tàctics és un terme genèric que designa una àmplia gamma de pràctiques dels media, cadascuna amb una cultura i una política pròpies?. Geert Lovink: O fins i tot una estètica pròpia?.

    ca

    Aquest entusiasme ha anat a més i ha donat lloc a una generació totalment nova d'activisme (a la xarxa), del qual els mitjans convencionals s'han fet ressò. Vivim una època interessant, cosa que no podem dir del nou art dels media que va arribar al seu punt àlgid a primers i mitjans dels noranta, encara que l'activisme d'avui dia li deu alguna cosa. No s'observa un retrocés significatiu cap a una no-estètica grisa i dogmàtica, fet que no deixa de sorprendre'm.

    ca

    Fins i tot, aquest enfocament estètic no cal que tingui relació amb un aspecte determinat, sinó que fa referència a un grau de consciència més elevat i crític de l'estil, en lloc de centrar-se en l'ús correcte i contemporani d'una icona, un programa informàtic, una sèrie de colors, uns patrons o un tipus de lletra determinats. Andreas Broeckmann: Sr. García, vostè sempre ha defensat l'estreta relació entre l'activisme dels media i l'art. Aquesta relació s'ha accentuat molt en un segment determinat de la pràctica artística dels media, però de vegades s'ha quedat a mig camí de l'art contemporani reconegut i l'activisme polític. Com descriuria aquest vincle d'unió o bé el complex en què s'articulen?.

    ca

    Molts de nosaltres ens vam desprendre de la càrrega d'haver-nos de presentar al públic com a especialistes, fet que constitueix una forma de valoració." No ho podria explicar millor, així que no intentaré fer-ho. Però deixeu-m'hi afegir que aquest model i el seu ús continu fan que ens trobem davant d'alguna cosa més que un simple "concepte provisional". Andreas Broeckmann: Sr. Lovink, en un nou text anomenat The new actonomy ('La nova actonomia'), que va escriure juntament amb Florian Schneider, vostè descriu les noves possibilitats que apareixen en l'àmbit de l'activisme dels media, però també recorda quins són els perills potencials que cal tenir en compte. Internet, com a mitjà per excel·lència dels anys noranta, sembla que ha entrat, en els darrers dos o tres anys, en una mena de depressió.

    ca

    Aquest descontentament deixa lloc per a les pràctiques dels mitjans tàctics?. Fa que els activistes dels media tinguin les coses més difícils?. Geert Lovink: És cert que l'activisme madur a la xarxa (no pas el hacktivisme adolescent) és molt més proper a les empreses puntcom del que molts es pensen.

    ca

    Andreas Broeckmann: El teòric francès Felix Guattari proposa el terme postmediàtic per a descriure un sistema potencial on els mitjans de comunicació de masses queden arraconats per una proliferació de mitjans petits, heterogenis i digitals, una xarxa de pràctiques que fomenta l'aparició de subjectivitats més diferenciades i menys homogènies i de subjectivitats de grup. Howard Slater recull aquesta idea i assenyala que la virolada acumulació d'activitats dels media independents als llocs web, cases musicals, fanzines, demostracions, llistes de correu, etc. constitueix el tipus d'operacions postmediàtiques que Guattari va veure néixer amb el Minitel i els moviments radiofònics independents de la França dels anys setanta i vuitanta. Malgrat tot, en lloc de complir-se la utopia de Guattari, la mediatització en massa dels mitjans digitals sembla imparable i amenaça de convertir la Xarxa, i també l'ordinador a través de la porta de la informàtica, en un mitjà d'un sol color.

    ca

    És una lluita. La llibertat dels media no és gratuïta i, a més, no es pot comprar la llibertat tecnològica, ja que no ve amb l'equip ni tan sols amb el programa. La primera guerra civil a escala global, que esclatarà entre bàndols oposats defensors del sistema operatiu Linux i provocarà milers de baixes, només és una qüestió de temps.

    ca

    Internet està més enllà del bé i del mal i no és més que un reflex de la naturalesa humana amb tots els seus defectes. Una infraestructura dels media alternativa, oberta i independent es forma quan la gent té la capacitat de connectar-se entre si i crear una cultura. El sistema DIY no serveix per a res si es limita a la idea de "fer-s'ho un mateix", sinó que cal establir uns lligams flexibles i oferir una autonomia relativa a les unitats independents.

    ca

    Andreas Broeckmann: Sr. García, quin és el paper de l'ensenyament en aquestes pràctiques postmediàtiques?. Ja fa uns quants anys que exerceix la docència a l'Acadèmia d' Art d' Utrecht: li ha estat possible incorporar les actituds de l'activisme artístic i dels media al programa d'estudis?. David García: Sóc professor al departament de Disseny Interactiu, en un edifici allunyat de l'escola d'art principal i dedicat a art, multimèdia i tecnologia.

    ca

    Posar els peus a l'aigua del riu continua sent un acte tan extraordinari com ho era fa 2.500 anys. ". Andreas Broeckmann: Al meu entendre, aquesta confluència d'interactivitat en l'art dels media, acció en un sentit polític i comportament -que sembla ser una forma d'acció no subjectiva i impulsada per forces externes- no està exempta de problemes i em pregunto si podem encabir tot això sota el paraigües de mitjans tàctics. Geert Lovink: No.

    ca

    Centre). Vivim un renaixement extraordinari de l'activisme dels media arreu del món. Fa poc vaig assistir a la segona conferència del Media Circus a Melbourne.

    ca

    Andreas Broeckmann: Sr. García, quan va encetar el cicle de conferències Next 5 Minutes ara fa 10 anys, vostè era un artista independent, mentre que ara exerceix la docència en una acadèmia. Hi ha àrees en què el sistema acadèmic tingui una actitud més oberta i crítica en relació amb l'art i el disseny dels media?. David García: El meu marge de maniobra dins del marc acadèmic s'ha ampliat considerablement amb la creació del programa de doctorat europeu" Disseny en cultures digitals ", promogut per tres institucions acadèmiques ben diferents: l'Acadèmia Merz de Stuttgart, l'Acadèmia d' Art d' Utrecht i la Universitat de Portsmouth.

    ca

    Contràriament a moltes iniciatives tàctiques anteriors, penso defensar un enfocament segons el qual a les reunions s'identifiquin objectius i -agafeu-vos fort- s'arribi a conclusions. En aquestes circumstàncies, les conferències Next 5 Minutes continuarien sent una trobada tribal d'organitzacions dels media independents, encara que els temes tractats no serien tan aleatoris. N5M seria la plataforma per a la presentació dels resultats de la nostra investigació.

    ca

    La institucionalització és un problema que ve amb el temps, potser al cap de cinc o deu anys, quan el plantejament inicial es fragmenta en mil bocins. Certament hi ha gent que arriba a tenir una posició de molta influència en el camp dels media, s'hi acomoda i no sap com tirar endavant. Aquests peixos grossos s'enduen tot el mèrit i tots els diners de les institucions públiques, les fundacions i els patrocinadors, però sovint exerceixen la seva influència en territori erm. Els individus creatius no encaixen amb la burocràcia de les institucions actuals. M'agradaria veure més iniciatives privades de tipus atac sorpresa en el nou sector de l'activisme i les arts dels media. En aquest sentit, les empreses puntcom poden ser un bon exemple.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 García, David Lovink. Geert Broeckmann, Andreas Text complet artnodes_2_cat_garcia.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES El GHI dels mitjans estratègics Conversa http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/broeckmann0902/broeckmann0902.html