Context bibliogràfic del terme media

   

5

  • ca

    En aquesta entrevista, realitzada per Marta García Quiñones i Daniel Ranz de la revista de pensament. Mania, de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, el teòric dels nous media ens parla del seu llibre" The Language of New Media ", publicat per MIT Press, i dels projectes en els quals està treballant actualment. Mania (Marta García Quiñones i Daniel Ranz): La nostra primera pregunta té a veure amb el títol del seu últim llibre: The language of new media ('El llenguatge dels nous media'). Creu que hi ha un sol llenguatge?.

    ca

    Utilitzo la paraula llenguatge senzillament per a referir-me a tècniques o estratègies o convencions. No vaig voler titular el llibre Estètica dels nous media perquè per al públic en general estètica significa'bell i no bell'i no estic interessat en això. Vaig decidir no utilitzar la paraula poètica, perquè poètica té certes reminiscències estructuralistes i és una paraula massa especialitzada.

    ca

    L. M.: Sí, és un títol de manual ... És gairebé com un llibre de text. Un parell de persones em van suggerir que l'anomenés The language (s) of new media. M.: Peter Greenaway, en una entrevista que ens va concedir, deia que tot llenguatge artístic té tres períodes: l'aparició, la consolidació i finalment el declivi. En el cas del cinema, ell posava com a emblemes de cada un Eisenstein, Welles i Godard. que fa als nous media?. Com situaria el seu llibre en aquest esquema pel. L. M.: És cert, a la dècada dels anys deu i els anys vint es crea el llenguatge cinematogràfic clàssic, i després en els anys seixanta se'n van començar a repensar els fonaments ... Respecte a la seva pregunta, diguem que em veig a mi mateix com algú que tracta d'escriure una teoria del cinema l'any 1900, perquè hauria estat fantàstic que algú hagués fet una cosa així. El meu llibre és una antologia del llenguatge dels nous media tal com el trobem als noranta, i també és un intent de comprensió teorètica. D'altra banda i al mateix temps, miro d'esbossar algunes vastes trajectòries històriques que han funcionat durant molts segles i que crec que continuaran funcionant. Intueixo que, ara que el llibre està acabat-el vaig escriure fa dos anys- pot ser que hagi reflectit aspectes que ja no són vigents; tanmateix, és interessant veure que la majoria de qüestions de què parlo, la majoria de les convencions, dels elements, no han canviat. Sembla com si el llenguatge dels nous media s'hagués consolidat o codificat molt de pressa. El disseny de pàgines web, per exemple, en cinc anys s'ha convertit en un llenguatge molt ben codificat. D'una banda, sembla com si aquest llenguatge ja estigués molt codificat, però, de l'altra, no crec que ja hagi estat desenvolupada una estètica veritable i única dels nous media. De fet, molt del que hem pogut veure als noranta no ha estat més que una espècie de recreació d'antigues formes, però amb un format digital.

    ca

    És com si profetitzés ... L. M.: Sí, sí ... Situo els nous media dins un marc històric, perquè aquesta és l'única manera de saber què tenen de vell i de nou. En el llibre faig dues coses: d'una banda, parlo de com van ser desenvolupats CD -ROM, pàgines web i entorns virtuals als vuitanta i noranta, i dels elements que hi podem trobar que pertanyen al cinema, al teatre o al llibre; però, de l'altra, també parlo dels elements que genuïnament pertanyen als ordinadors, com la variabilitat.

    ca

    Els productes finals culturals són massa conservadors. M.: Parla de" llenguatge cinemàtic "i d'estructures cinematogràfiques presents als media digitals. Però, què passa amb el text?.

    ca

    Almenys això vaig pensar en acabar el llibre. El llibre tracta dels nous media per se: llocs web, CD-ROM, multimèdia, imatges digitals, cinema digital ... Però arribat a aquest punt, ara m'interessa molt més l'ampli efecte dels ordinadors en la cultura. Potser algú està fent alguna cosa en música o en arquitectura, i potser aquesta persona no utilitza ordinadors, però aquesta persona viu en un món informatitzat.

    ca

    No crec pas que hi hagi un sol Internet. Internet no és un sol media, potser és una dotzena de media que empren la mateixa plataforma tècnica. Però cada un dels media per separat utilitza convencions molt diferents, tenen estils diferents. Per exemple, el correu electrònic és un media antic, els xats són un media antic ... Un cercador, per exemple, no utilitza Flash, ja que el que preval és la informació. En canvi hi ha altres llocs que contenen més oci o cultura, que cada vegada s'assemblen més a pel·lícules de televisió.

    ca

    T'atrapen més. Per això dic que Internet reuneix una dotzena de media. Per què hauria d'anar tothom en la mateixa direcció? També m'agrada dir que aquesta qüestió es relaciona amb una altra, que és una oposició entre dos conceptes que em resulten molt útils per a pensar els nous media: l'oposició entre ficció-en el sentit de ficció artística, com pel·lícules, novel·les i ficció- i informació. Amb freqüència utilitzem els nous media i els ordinadors bàsicament com a eines d'informació, meres eines funcionals. Tanmateix, també les podem utilitzar per a crear algun tipus de fantasia o ficció.

    ca

    La gent va començar a utilitzar Internet per a escoltar la ràdio a través de la Xarxa. I ja que Internet era un media nou, els governs van ser molt lents a reaccionar. Als EUA avui en dia pots publicar un diari comunista, però ningú no el llegiria.

    ca

    Una de les raons per les quals s'ha desenvolupat tant a Europa és que als noranta l'accés a la xarxa era car, i per a tenir-hi accés havies de pertànyer a una institució. Així, els artistes es van adonar de com era d'important i d'especial crear art per a aquest media nou. Als EUA, en canvi, Internet es va desenvolupar tan de pressa i era tan barat que ningú no s'hi va fixar; era com un telèfon, i per què havies de fer art per a un telèfon?.

    ca

    M.: També és una altra manera de veure la feina, el programari mai no està acabat del tot. L. M.: Hi ha un aspecte dels media que m'interessa molt: la variabilitat, que està relacionada amb el fet que el programari mai no estigui acabat. També m'interessa com això està connectat amb certs tipus de canvi en l'economia productiva.

    ca

    Tot s'actualitza constantment. És interessant perquè no és només una qüestió dels nous media. Tenim els media, tenim el programari, però també tenim el món dels objectes. I tot està fet amb programari.

    ca

    Utilitzo materialisme digital en un sentit irònic, perquè vaig créixer a Rússia, i allà l'únic tipus de filosofia que em van ensenyar va ser el materialisme dialèctic, l'abreviatura del qual és diamat. Així que quan vaig començar a treballar sobre els nous media vaig pensar que utilitzaria la mateixa abreviatura, però per a referir-me a digital materialism. Però no solament es tracta d'un acudit, també ofereix una descripció de la meva perspectiva o de la meva metodologia, que consisteix a fer molta atenció al maquinari i al programari, però també a com s'utilitza aquest maquinari i aquest programari, a les condicions de producció, a com treballen els dissenyadors, etc. Amb això m'enfronto a la crítica cultural més tradicional, com la crítica cinematogràfica o literària en què només es miren els textos acabats i s'analitzen aquests textos (a tot estirar de vegades es presta certa atenció als lectors), però no es tracten el moment de producció ni les estructures materials.

    ca

    I també entre el text i el lector o usuari hi ha de nou el programari. Per tant, miro d'elucidar, d'una banda, el paper del programari en la formació del tipus de textos que es produeixen, i de l'altra, de les experiències dels lectors o usuaris dels textos o els media.

    Fitxa bibliogràfica: 2003 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_3_cat_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Març 3 ARTNODES Sens dubte encara som al començament Entrevista http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/manovich_entrevis1102/manovich_entrevis1102.html

  • en

    I talk about-most of the conventions, most of the elements-they're still like that. Even though now we are living in a very different economic climate-it happened with film-it seems like the language of new media consolidated or codified very quickly. The thing for example of web design... Within five years it's a very codified language.

    en

    Abstract: In this interview to Lev Manovich, by Marta Garcia Quiñones and Daniel Ranz from Mania Magazine, from the Faculty of Philosophy at the University of Barcelona, the new media theoritician talk us about his book "The Language of New Media", published by MIT Press, and other projects he is actually working on. Mania (Marta García Quiñones and David Ranz): The first question has to do with the title of the book, which is The Language of New Media.

    en

    L. M.: That's a wonderful question... I think of myself like somebody trying to write the theory of cinema in the 1900s, because I think it would have been nice to have somebody to do that. So my book is a ... record of the language of new media as it was in the 1990s, and also an attempt at theoretical understanding. At the same time I try to map out some large historical trajectories that have gone on for many centuries and I think they'll continue.

    Fitxa bibliogràfica: 2003 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_3_eng_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Març 3 ARTNODES I think that we're definitely at the beginning Entrevista http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/manovich_entrevis1102/manovich_entrevis1102.html

  • es

    Es interesante porque no es solo una cuestión de los nuevos media. Tenemos los media, tenemos el software, pero también tenemos el mundo de los objetos. Y todo está hecho con software.

    es

    Intuyo que, ahora que el libro está acabado (lo escribí hace dos años), puede que haya reflejado aspectos que ya no son vigentes; sin embargo, resulta interesante ver que la mayoría de cuestiones de las que hablo, la mayoría de las convenciones, de los elementos, no han cambiado. Parece como si el lenguaje de los nuevos media se hubiera consolidado o codificado muy rápido. (El diseño de páginas web, por ejemplo, en cinco años se ha convertido en un lenguaje muy bien codificado.) Por un lado parece que este lenguaje está ya muy codificado, pero por otro no creo que ya haya sido desarrollada una estética verdadera y única de los nuevos media.

    es

    Los productos finales culturales son demasiado conservadores. M.: Ud. habla de "lenguaje cinemático" y de estructuras cinematográficas presentes en los media digitales. Pero, ¿qué sucede con el texto?.

    es

    M.: También es otro modo de ver el trabajo, el software nunca está acabado. L. M.: Hay un aspecto de los media que me interesa mucho: la variabilidad, que está relacionada con el hecho de que el software nunca esté acabado. También me interesa cómo esto está conectado con ciertos tipos de cambio en la economía productiva.

    es

    La gente empezó a usar Internet para escuchar la radio a través de la Red. Y puesto que Internet era un media nuevo, los gobiernos fueron muy lentos en reaccionar. En EE.UU. puedes hoy en día publicar un diario comunista, pero nadie lo leería. Se trata de un modo distinto de control, más eficiente, incluso.

    es

    Al menos eso creí al acabar el libro. El libro trata de los nuevos media per se: sitios web, CD-Roms, multimedia, imágenes digitales, cine digital... Pero llegado a este punto, ahora me interesa mucho más el amplio efecto de los ordenadores en la cultura. Tal vez alguien esté haciendo algo en música o en arquitectura, y tal vez esta persona no está usando ordenadores, pero esa persona vive en un mundo informatizado.

    es

    L. M.: Sí. Uso "materialismo digital" en un sentido irónico, porque yo crecí en Rusia, y allí el único tipo de filosofía que me enseñaron fue materialismo dialéctico, cuya abreviatura es diamat. Así que cuando empecé a trabajar en torno a los nuevos media pensé que usaría la misma abreviatura, pero para referirme a digital materialism. Pero no solo se trata de un chiste, también ofrece una descripción de mi perspectiva o de mi metodología, la cual consiste en prestar mucha atención al hardware y al software, pero también a cómo se usa este hardware y este software, a las condiciones de producción, a cómo trabajan los diseñadores, etc. Con ello me enfrento a la crítica cultural más tradicional, como la crítica cinematográfica o literaria en la que solo se miran los textos acabados y se analizan estos textos (como mucho en ocasiones se presta cierta atención a los lectores), pero no se atiende al momento de producción o las estructuras materiales.

    es

    Internet no es un solo media, tal vez sea una docena de media que emplean la misma plataforma técnica. Pero cada uno de los media por separado usa convenciones muy diferentes, tienen estilos diferentes. Por ejemplo, el correo electrónico es un media viejo, los chats son un media viejo... Un buscador, por ejemplo, no usa Flash, pues lo que prima es la información. En cambio hay otros sitios, que contienen más entretenimiento o cultura, que cada vez se parecen más a películas de televisión. Son más cinéticos y visuales.

    es

    En esta entrevista a Lev Manovich, realizada por Marta Garcia Quiñones y Daniel Ranz de la revista de pensamiento Mania, de la Facultad de Filosofía de la Universidad de Barcelona, el teórico de los nuevos media nos habla de su libro "The Language of New Media" publicado por MIT Press así como de los próximos proyectos en los cuales está trabajando actualmente. Mania (Marta García Quiñones and David Ranz): Nuestra primera pregunta es en torno al título de su último libro: The language of new media ('El lenguaje de los nuevos media'). ¿Cree que hay un solo lenguaje?.

    es

    Te atrapan más. Por eso digo que Internet reúne una docena de media. ¿Por qué debería ir todo el mundo en la misma dirección? También me gusta decir que esta cuestión se relaciona con otra, que es una oposición entre dos conceptos que me resultan muy útiles para pensar los nuevos media: la oposición entre ficción -en el sentido de ficción artística, como películas, novelas y ficción- e información. Con frecuencia usamos los nuevos media y los ordenadores básicamente como herramientas de información, puras herramientas funcionales. Sin embargo, también las podemos usar para crear algún tipo de fantasía o ficción. Y resulta muy interesante ver cómo estas dos funciones están luchando entre ellas.

    es

    Respecto de los nuevos media, ¿cómo situaría. L. M.: Es cierto, en la década de los diez y los veinte se crea el lenguaje cinematográfico clásico, y luego en los sesenta se empezaron a repensar sus fundamentos... Respecto a su pregunta, digamos que me veo a mí mismo como alguien que está tratando de escribir una teoría del cine en el año 1900, porque hubiera sido fantástico que alguien hubiera hecho algo así. Mi libro es una antología del lenguaje de los nuevos media tal y como lo encontramos en los noventa, y también es un intento de comprensión teorética. Por otro lado y al mismo tiempo, trato de esbozar algunas vastas trayectorias históricas que han funcionado por muchos siglos y que creo que van a continuar.

    es

    Es como si profetizara... L. M.: Sí, sí... Sitúo los nuevos media dentro de un marco histórico, porque éste es el único modo de saber lo que tienen de viejo y de nuevo. En el libro hago dos cosas: por un lado, hablo de cómo fueron desarrollados CD-Roms, páginas web y entornos virtuales en los ochenta y noventa, y de los elementos que podemos encontrar en ellos que pertenecen al cine, al teatro o al libro.

    Fitxa bibliogràfica: 2003 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_3_esp_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Març 3 ARTNODES Definitivamente, creo que estamos en el principio Entrevista http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/manovich_entrevis1102/manovich_entrevis1102.html

  • en

    Firstly, with the aim of understanding this work, a context is created in which its background will be considered. The second part looks at how metalanguage in today's artistic and digital context is once again a highly-used resource, becoming a characteristic methodology of contemporary art and digital media. randomness, simulation, glitch, net art, interface, reactivity, interactivity.

    Fitxa bibliogràfica: 2006 Puig, Eloi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_puig_pdf_cat_corregit.doc artnodes_puig_fitxa_cat_corregit.doc En línia 1695-5951 Nov. 6 ARTNODES L'autoreferencialitat en l'art. El metallenguatge en el mitjà digital Article http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/puig.html