Context bibliogràfic del terme metamedia

   

1

  • ca

    La nova avantguarda ja no s'ocupa de veure o representar el món de noves maneres, sinó més aviat d'accedir als media atresorats prèviament i de fer-los servir de noves maneres. En aquest sentit els nous media són postmedia o metamedia, atès que empren els vells media com a primera matèria. Com mostraré breument, aquestes dues característiques de la nova avantguarda estan connectades de forma lògica.

    ca

    Una pel·lícula així hauria estat una mica inconcebible només tres dècades abans, quan la societat dels media encara era jove i estava entusiasmada amb la possibilitat d'acumular enregistraments (de manera que fins i tot Vertov va pensar que havia de filmar el seu propi material). Aquestes obres d'art dels anys seixanta assenyalen l'inici d'una nova etapa en la història dels media, que anomenaré la societat dels metamedia. La tremenda acumulació de produccions dels media d'aleshores, juntament amb el canvi d'una societat industrial centrada en la producció de béns a una societat de la informació centrada en el processament de dades (canvi que es va fer evident al començament de la dècada del setanta), fa variar les regles del joc.

    ca

    El nou "obrer de la informació" no treballa directament amb la realitat material, sinó amb els seus enregistraments. És important assenyalar que tant la societat dels metamedia com la societat de la informació adopten l'ordinador digital com a tecnologia clau per a processar tots els tipus de dades i de media. La postmodernitat (dels anys vuitanta cap endavant) és una conseqüència d'aquesta nova etapa històrica.

    ca

    La identitat de l'ordinador a l'era postInternet (dels anys noranta cap endavant), la d'una màquina distribuïdora de formes i continguts creats amb media més antics i ja establerts, n'és una altra conseqüència. La societat dels metamedia abandona la computació en favor de la distribució. Una altra conseqüència addicional és l'absència de noves formes en l'àmbit dels nous media. La societat dels metamedia ni tan sols necessita noves formes per a representar el món: ja en té prou d'ocupar-se de totes les representacions acumulades. Per tant, les imatges en 3D generades per ordinador imiten l'aspecte del cinema clàssic, fins i tot en la seva textura fílmica, els espais virtuals creats per ordinador normalment s'assemblen a espais ja construïts, les animacions en Flaix que trobem a la Xarxa imiten el vell grafisme del vídeo, la mateixa Xarxa combina presentacions a la manera dels media impresos anteriors a l'ordinador amb imatges en moviment que segueixen les convencions ja establertes pel cinema i la televisió, etc. Es poden il·lustrar les diferències entre les dues etapes de la societat dels media comparant dues tecnologies: el cinema i l'ordinador. De la mateixa manera que el cinema ocupava un lloc central en la societat dels media, l'ordinador és al centre de la societat dels metamedia. El cinema era l'art de veure (recordem una altra vegada L'home de la màquina de filmar).

    ca

    L'ordinador, en canvi, posa en primer pla la funció de la memòria. La societat dels metamedia fa servir els ordinadors en primer lloc per a emmagatzemar enregistraments del món acumulats durant l'etapa prèvia; per a accedir a aquests enregistraments, manipular-los i analitzar-los. I quan els ordinadors s'empren per a produir material nou, aquest pren l'aspecte dels vells media.

    ca

    És a dir, l'avantguarda es converteix en programari. Aquesta afirmació s'ha d'entendre de dues maneres: d'una banda, el programari codifica i naturalitza les tècniques de la vella avantguarda; de l'altra, les noves tècniques que ofereix el programari per a treballar amb els media representen la nova avantguarda de la societat dels metamedia.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES L'avantguarda com a programari Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/manovich1002/manovich1002.html

  • en

    Such a movie would not have been conceivable just three decades earlier, when media society was still young and still excited about the possibility of accumulating media records (so even Vertov thought it was necessary to shoot his own material). These artworks of the 1960s signal the arrival of a new stage in media history, which I will call meta-media society. The tremendous accumulation of media records by that time, along with the shift from industrial society concerned with the production of goods to the information society concerned with the processing of data (which was noted by the early 1970s) changes the game.

    en

    On the one hand, software codifies and naturalizes the techniques of the old avant-garde. On the other hand, software's new techniques of working with media represent the new avant-garde of the meta-media society.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES Avant-garde as Software Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/manovich1002/manovich1002.html

  • es

    Este cambio se da en paralelo con la creciente importancia del análisis de datos por encima de la producción material en la sociedad de la información. El nuevo "obrero de la información" no trabaja directamente con la realidad material sino con sus registros. Es importante señalar que tanto la sociedad de los metamedia como la sociedad de la información adoptan el ordenador digital como tecnología clave para procesar todos los tipos de datos y de media. La postmodernidad (de los años ochenta en adelante) es una consecuencia de esta nueva etapa histórica.

    es

    Se pueden ilustrar las diferencias entre las dos etapas de la sociedad de los media comparando dos tecnologías: el cine y el ordenador. Del mismo modo que el cine ocupaba un lugar central en la sociedad de los media, el ordenador está en el centro de la sociedad de los metamedia. El cine era el arte de ver (recordemos una vez más El hombre de la cámara). La cámara de cine se dirigía al mundo.

    es

    La identidad del ordenador en la era post-Internet (de los años noventa en adelante), la de una máquina distribuidora de formas y contenidos creados con media más antiguos y ya establecidos, es otra consecuencia. La sociedad de los metamedia abandona la computación en favor de la distribución. Otra consecuencia más es la ausencia de nuevas formas en el ámbito de los nuevos media.

    es

    (Durante estos mismos años Roland Barthes publica sus artículos sobre la semiótica de la fotografía publicitaria.) Y, un poco antes, en 1958, Bruce Conner crea su famosa película "recopilatoria" A movie hecha toda ella con material "encontrado". Una película así hubiera sido algo inconcebible sólo tres décadas antes, cuando la sociedad de los media aún era joven y estaba entusiasmada con la posibilidad de acumular grabaciones (de manera que incluso Vertov pensó que tenía que filmar su propio material). Estas obras de arte de los años sesenta señalan el inicio de una nueva etapa en la historia de los media, que llamaré la sociedad de los metamedia. La para entonces tremenda acumulación de producciones de múltiples media, junto con el cambio de una sociedad industrial centrada en la producción de bienes a una sociedad de la información centrada en el procesamiento de datos (cambio que se hizo evidente al principio de la década de los setenta), cambia las reglas del juego.

    es

    La nueva vanguardia ya no se ocupa de ver o representar el mundo de nuevas maneras, sino más bien de acceder y usar de nuevas maneras los media previamente atesorados. En este sentido los nuevos media son postmedia o metamedia, ya que utilizan los viejos media como materia prima. Como mostraré brevemente, estas dos características de la nueva vanguardia están conectadas de forma lógica.

    es

    De este modo, entre todas las funciones mentales, el cine ponía en primer plano la percepción. En cambio el ordenador pone en primer plano la función de la memoria. La sociedad de los metamedia utiliza los ordenadores en primer lugar para almacenar registros del mundo acumulados durante la etapa previa; para acceder a estos registros, manipularlos y analizarlos. Y cuando los ordenadores se utilizan para producir material nuevo, éste toma el aspecto de los viejos media.

    es

    La sociedad de los metamedia ni siquiera necesita nuevas formas de representar el mundo: ya tiene bastante con ocuparse de todas las representaciones acumuladas. Por consiguiente, las imágenes en 3D generadas por ordenador imitan el aspecto del cine clásico, incluso en su textura fílmica, los espacios virtuales creados por ordenador normalmente se parecen a espacios ya construidos, las animaciones en Flash que encontramos en la red imitan el viejo grafismo del vídeo, la misma red combina presentaciones a la manera de los media impresos anteriores al ordenador con imágenes en movimiento que siguen las convenciones ya establecidas por el cine y la televisión; etc.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Manovich, Lev NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_manovich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES La vanguardia como software Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/manovich1002/manovich1002.html