Context bibliogràfic del terme sistema operatiu

   

2

  • ca

    A mesura que transcorre el temps la pantalla sembla desintonitzar-se, a la manera com ho fa un televisor, "escopint" codis incomprensibles i gràfics que evoquen el gran maremàgnum de xips, bytes, etc., de la complexa estructura interna de la qual es compon un ordinador. És un projecte especialment agressiu, amb una afinadíssima i inquietant estratègia de funcionament, la principal habilitat del qual consisteix a imitar el sistema operatiu d'un ordinador embogit. Dins de la nostra manera d'entendre el metallenguatge, trobem tot el treball "desconstruït" de l'artista americà Meta, visible en el seu projecte de net art www.meta.am. Meta encerta el quid de la qüestió simplement amb la utilització d'aquest pseudònim.

    ca

    Un altre exponent metalingüístic evident en l'àmbit digital és l'artista alemany Jan Robert Leegte.16 Tota la seva obra reflexiona entorn del condicionament cultural que ha provocat l'ordinador en la nostra quotidianitat mitjançant l'ús plàstic i fragmentari d'alguns elements propis de la també anomenada "màquina universal". Combinant l'àmbit de l'escultura i l'objecte digital, veiem en el seu projecte Scrollbars, iniciat el 1997, com segmenta i presenta de manera aïllada la barra de desplaçament del sistema operatiu Windows. En primer lloc, va desenvolupar diferents aproximacions de net art, per més tard atorgar-li fisicitat en una mena d'objecte digital de tres dimensions, en el qual es projecta la barra de desplaçament amb recorregut propi i inequívoc.

    ca

    D'aquesta manera trobem Window,20 un projecte de l'any 2003. Es tracta d'una vertadera finestra en el sistema operatiu Windows; una finestra que com a tal permet veure-hi a través pel fet de ser transparent. Ens mostra el que hi ha darrere, i això la dota d'un caràcter d'objecte real dins d'un espai de simulació.

    Fitxa bibliogràfica: 2006 Puig, Eloi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_puig_pdf_cat_corregit.doc artnodes_puig_fitxa_cat_corregit.doc En línia 1695-5951 Nov. 6 ARTNODES L'autoreferencialitat en l'art. El metallenguatge en el mitjà digital Article http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/puig.html

  • es

    Recursos de la sintaxis. Otro exponente metalingüístico evidente en el ámbito digital es el artista alemán Jan Robert Leegte.16 Toda su obra reflexiona en torno al condicionamiento cultural que ha provocado el ordenador en nuestra cotidianidad mediante el uso plástico y fragmentario de algunos elementos propios de la también llamada "máquina universal". Combinando el ámbito de la escultura y el objeto digital, vemos en su proyecto Scrollbars, iniciado en 1997, cómo segmenta y presenta de manera aislada la barra de desplazamiento del sistema operativo Windows. En primer lugar, desarrolló diferentes aproximaciones de net art, para más tarde otorgarle fisicidad en una especie de objeto digital de tres dimensiones, en el cual se proyecta la barra de desplazamiento con recorrido propio e inequívoco.

    es

    A medida que transcurre el tiempo la pantalla parece desintonitzar-se, a la manera como lo hace un televisor, "escupiendo" códigos incomprensibles y gráficos que evocan el gran maremágnum de chips, bytes, etc., de la compleja estructura interna de la cual se compone un ordenador. Éste es un proyecto especialmente agresivo, con una afinadísima e inquietante estrategia de funcionamiento, cuya principal habilidad consiste en imitar el sistema operativo de un ordenador enloquecido. Dentro de nuestra manera de entender el metalenguaje, encontramos todo el trabajo "deconstruido" del artista americano Meta, visible en su proyecto de net art www.meta.am. Meta da en el quid de la cuestión simplemente con la utilización de este seudónimo.

    es

    Parece querer dar conciencia al ordenador a fin de que el usuario reaccione y reflexione delante de su pantalla aparentemente vacía. De esta manera encontramos Window,20 un proyecto del año 2003. Se trata de una verdadera ventana en el sistema operativo Windows; una ventana que como tal permite ver a través de ella por ser transparente. Nos muestra lo que hay detrás, y la dota de un carácter de objeto real dentro de un espacio de simulación. Tal como hizo Ryota Kuwakubo el año 2000 con Schizo Mouse,21 el proyecto de Luining titulado Giant Cursors del año 2005 se centra en el puntero del ratón del ordenador.

    Fitxa bibliogràfica: 2006 Puig, Eloi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_puig_pdf_esp_corregit.rtf artnodes_puig_fitxa_esp_corregit.doc En línia 1695-5951 Nov. 6 ARTNODES La autoreferencialidad en el arte. El metalenguaje en el medio digital Article http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/esp/puig.html