Context bibliogràfic del terme virtualitat

   

1

  • ca

    Alhora, el procés de virtualització de la producció estètica desplaça el seu vincle anterior a un lloc concret i passa a definir entitats deslligades d'unes coordenades fixes. La virtualitat es dóna en una ubiqüitat problemàtica d'inèrcies, interaccions, procedències i recepcions al mateix temps úniques i múltiples. Existeix sense ser-hi.

    ca

    El que és virtual existeix sense ser-hi. La virtualitat designa entitats desvinculades d'una única actualització i admet manifestacions en múltiples maneres i situacions gràcies a la seva capacitat d'esdevenir qualsevol node de l'espai informàtic dotat de connectivitat o bé de presentar-s'hi. El significat de quelcom en potència que tenia arrelada la virtualitat ja en el pensament filosòfic antic troba una actualitat singular en les produccions estètiques pròpies de les noves tecnologies de la informació: deslligades d'un lloc concret, obertes a la interacció, sense una presència tangible i desvinculades d'un moment únic o precís existent, permanentment en potència i obertes a l'actualització en el procés d'interacció amb tots i cadascun dels seus possibles usuaris. 7.0.

    ca

    Les disfresses i l'assumpció d'identitats falses o simulades de tota mena resulten comunes i possibiliten extraordinàriament experiències anònimes, distanciades i autònomes respecte a la identitat única dominant en el món real-presencial. La virtualitat proporciona així una experiència estètica intermèdia, en la qual interactuem i sentim a partir del nostre dimoni virtual. Els MUD (multi-user domain) constitueixen exemplars en aquest sentit. Mitjançant un llenguatge de programació simple, els usuaris creen un personatge o més d'un quan comencen a participar-hi i especifiquen quins són els seus atributs físics i psicològics, i també objectes, llocs i entorns que des d'aquest moment podran ser compartits i redefinits per la resta d'habitants. Immersos en un estat psicològic d'encantament i de creació proactiva de versemblança, els usuaris d'entorns i comunitats virtuals viuen, per tant, l'experiència de sentir-se traslladats a un entorn estètic intermedi entre públic i privat, realitat i il·lusió, versemblança i falsedat, actualitat i virtualitat, en el si d'una dialèctica negativa capaç de barrejar l'exteriorització més radical amb vivències de màxima intimitat.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_cat_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES In progress 7.0. Notes on an aesthetics for new media Article http://www.uoc.edu/artnodes/eng/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • en

    Virtuality designates entities that are safe from single revision and admits manifestations in multiple forms and situations thanks to its capacity to become any node of information space provided with connectivity and to find its way there. The significance of potentially anything which virtuality already had in early philosophical thinking finds singular currency in the aesthetic productions belonging to new information technologies: not tied to a particular place, open to interaction, without a tangible presence and unbound to a single or precise existing moment, permanently potential and open to revision in the process of interaction with each and all of its possible users. Virtual environments produce an intermediary aesthetic experience.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_eng_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals Article http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/jalberich1002/jalberich1002.html

  • es

    El lugar de una obra virtual es inconcreto, resulta transitorio y ocupa potencialmente todos y cada uno de los puntos de la Web, de modo que está presente en todas y cada una de sus actualizaciones sobre las interfaces gráficas de los usuarios que hayan accedido a ella. Lo virtual existe sin que esté. La virtualidad designa entidades desvinculadas de una única actualización y admite manifestaciones en múltiples formas y situaciones gracias a su capacidad de convertirse en cualquier nodo del espacio informático dotado de conectividad o bien de presentarse en él. El significado de algo en potencia que tenía arraigado lo virtual ya en el pensamiento filosófico antiguo encuentra una actualidad singular en las producciones estéticas propias de las nuevas tecnologías de la información: desligadas de un lugar concreto, abiertas a la interacción, sin una presencia tangible y desvinculadas de un momento único o preciso existente, permanentemente en potencia y abiertas a la actualización en el proceso de interacción con todos y cada uno de sus posibles usuarios.

    es

    Mediante un lenguaje de programación simple, los usuarios crean uno o más personajes al empezar su participación, especificando sus atributos físicos y psicológicos, así como objetos, lugares y entornos que desde este momento podrán ser compartidos y redefinidos por los demás habitantes. Inmersos en un estado psicológico de encantamiento y de creación proactiva de verosimilitud, los usuarios de entornos y comunidades virtuales viven, por tanto, la experiencia de sentirse transportados a un entorno estético intermedio entre público y privado, realidad e ilusión, verosimilitud y falsedad, actualidad y virtualidad, en el seno de una dialéctica negativa capaz de mezclar la exteriorización más radical con vivencias de máxima intimidad.

    Fitxa bibliogràfica: 2002 Alberich, Jordi NO DEFINIT NO DEFINIT Text complet artnodes_2_esp_alberich.doc NO DEFINIT En línia 1695-5951 Des. 2 ARTNODES En tránsito 7.0. Apuntes para una estética de los entornos digitales Article http://www.uoc.edu/artnodes/esp/art/jalberich1002/jalberich1002.html