Nous termes en estudi al Consell Supervisor (30/05/2018)

Termes en estudi

Aquest dimecres, 30 de maig, es torna a reunir el Consell Supervisor. En aquesta reunió s’estudiaran termes de màrqueting i comunicació.

 

Termes de màrqueting i comunicació:

branding

Disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d'establir una presència rellevant, diferenciada, memorable i duradora d'aquestes en el mercat.

Proposta: construcció de marca

 

verbal branding

Creació, desenvolupament i gestió estratègica de la identitat verbal d'una marca.

Proposta: construcció de la identitat verbal

 

identitat verbal

Conjunt d’elements i d’atributs verbals que singularitzen i identifiquen una marca i la diferencien d’altres marques, com ara el nom, els eslògans, la veu de marca, el to de veu, el vocabulari o els missatges.

Proposta: identitat verbal

 

sound branding

Creació, desenvolupament i gestió estratègica de la identitat sonora d’una marca.

Proposta: construcció de la identitat sonora

 

identitat sonora

Conjunt d’elements sonors que singularitzen i identifiquen una marca i la diferencien d’altres marques, com ara el logotip sonor, la cançó de marca, les melodies publicitàries o la veu corporativa.

Proposta: identitat sonora

 

personal branding

Creació, desenvolupament i gestió estratègica de la marca personal.

Nota: Quant a la identitat verbal, el personal branding afecta especialment l'elecció del nom, els missatges i el to de veu que s'utilitzen durant el desenvolupament de la marca personal.

Proposta: construcció de marca personal

 

marca personal

Imatge pública d’una persona en l’àmbit individual i professional, com a resultat de l’aplicació d’estratègies i accions de branding personal.

Proposta: marca personal

 

debranding

Acció tàctica de màrqueting d’una empresa consistent a suprimir el logotip d'una marca en els seus productes o en les seves activitats comercials, mantenint altres elements de la identitat visual que fan recognoscible la marca.

Nota: Es pot considerar una acció de debranding quan Coca-Cola va eliminar temporalment dels envasos dels productes el seu logotip i el va substituir per noms de persona.

Proposta: desmarcament

 

brand guardian (1)

Funció de gestió d’una marca consistent a vetllar perquè aquesta s’expressi, en qualsevol punt de contacte, de manera consistent i d’acord amb els principis establerts en la plataforma de marca i en el manual de marca.

Proposta: guarda de la marca

 

brand guardian (2)

Persona que s’encarrega de vetllar perquè una marca s’expressi, en qualsevol punt de contacte, de manera consistent i d’acord amb els principis establerts en la plataforma de marca i en el manual de marca.

Proposta: guarda de la marca

 

brandverbing

Acció de transformar un nom de marca en verb per mitjà del procediment morfològic de la derivació.

Notes: 1. Googlejar, tuitar o whatsappejar són exemples de brandverbing. 2. El brandverbing és una forma de generalització del nom de marca.

Proposta: verbalització de marca

 

fictional brand

Marca imaginària que apareix en llibres, pel·lícules, sèries de televisió o altres produccions de ficció.

Nota: Són exemples de fictional brands Big Kahuna Burger, que apareix en diferents pel·lícules de Quentin Tarantino, o Duff, marca de cervesa en la sèrie d’animació Els Simpson.

Proposta: marca de ficció

 

fonosimbolisme

Atribució de trets semàntics o connotatius comuns a certes seqüències de sons.

Nota: El fonosimbolisme d’un nom de marca pot influir en la seva percepció i en la del producte que designa.

Proposta: fonosimbolisme

 

foreign brand name

Nom de marca pres directament d’una llengua estrangera o la sonoritat i la grafia del qual evoquen una llengua estrangera.

Notes: 1. Són exemples de foreign brand names Foster’s Hollywood, Häagen-Dazs o C’est la vie. 2. Generalment s’utilitza un foreign brand name per a suggerir un origen geogràfic del producte i augmentar-ne així el valor percebut.

Proposta: nom de marca estranger

 

naming

Activitat creativa i estratègica consistent a denominar empreses, productes, serveis, dominis d’Internet o qualsevol altra realitat amb noms apropiats des del punt de vista lingüístic, cultural, legal i del màrqueting.

Proposta: creació de noms de marca

 

reason to believe

Enunciat breu i concís que expressa la raó que dona suport o credibilitat a la promesa de marca.

Proposta: raó per creure

 

promesa de marca

Benefici rellevant, distintiu i durador amb què una marca pretén que els consumidors l’associïn.

Proposta: promesa de marca

 

fonoestema

Fonema o grup de fonemes que s’associen a un significat, pel fet que apareixen en un nombre de paraules del mateix camp semàntic.

Notes: 1. Per exemple, el grup consonàntic gl- en anglès es relaciona amb noms que tenen a veure amb la llum (glow, glare, gloom, glint) o el grup kr- amb una topada sorollosa (crash, crack, crunch). 2. El terme fonestema va ser creat per John Rupert Firth (1890-1960), lingüista i fonetista britànic.

Proposta: fonestema

 

A banda, en aquesta reunió es revisaran també les decisions provisionals preses en la reunió del dia 9 de maig, sobre termes de dret mercantil, puericultura, relacions internacionals i ciència dels materials.

Si teniu interès a conèixer més detalls sobre aquesta terminologia, o si sou experts en alguns d’aquests àmbits, i voleu fer-nos arribar la vostra opinió, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

El Consell Supervisor és l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana, integrat per membres designats per l’Institut d’Estudis Catalans i membres del TERMCAT.