Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Furoner" dins totes les àrees temàtiques

angle llarg angle llarg

<09 Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  angle llarg, n m
  • ca  segon pal, n m
  • ca  pal llarg, n m sin. compl.
  • es  ángulo largo
  • es  segundo palo
  • es  segundo poste
  • fr  coin long
  • fr  deuxième coin
  • fr  montant le plus éloigné
  • en  far goal post
  • en  further corner

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Part extrema de la porteria més allunyada d'un atacant en possessió de la pilota en un moment determinat del joc.
assegurança alliberada assegurança alliberada

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assegurança alliberada, n f
  • es  seguro liberado
  • en  insurance without further premiums
  • en  paid-up insurance

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>

Definició
Assegurança de vida en què, en un moment determinat, l'assegurat gaudeix d'alliberament de prima però continuen en vigor les garanties de l'assegurança.
auró arrugat auró arrugat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró arrugat, n m
  • ca  arrugat, n m sin. compl.
  • ca  auró blanc, n m sin. compl.
  • ca  arracader, n m alt. sin.
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  auró de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  auró de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  auroner, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  grevoler, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  abró, n m var. ling.
  • ca  airó, n m var. ling.
  • ca  alciró, n m var. ling.
  • ca  alzarons, n m pl var. ling.
  • ca  arracadero, n m var. ling.
  • ca  euró, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  orió, n m var. ling.
  • ca  oró de muntanya, n m var. ling.
  • ca  oron, n m var. ling.
  • ca  oroner, n m var. ling.
  • ca  uró, n m var. ling.
  • nc  Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

auró arrugat auró arrugat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró arrugat, n m
  • ca  arrugat, n m sin. compl.
  • ca  auró blanc, n m sin. compl.
  • ca  arracader, n m alt. sin.
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  auró de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  auró de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  auroner, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  grevoler, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  abró, n m var. ling.
  • ca  airó, n m var. ling.
  • ca  alciró, n m var. ling.
  • ca  alzarons, n m pl var. ling.
  • ca  arracadero, n m var. ling.
  • ca  euró, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  orió, n m var. ling.
  • ca  oró de muntanya, n m var. ling.
  • ca  oron, n m var. ling.
  • ca  oroner, n m var. ling.
  • ca  uró, n m var. ling.
  • nc  Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avellaner, n m
  • ca  arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
  • ca  avellana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  avellana (llavor), n f sin. compl.
  • ca  avellaner bord, n m alt. sin.
  • ca  avellaner de bosc, n m alt. sin.
  • ca  avellanera, n f alt. sin.
  • ca  avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  abillanera, n f var. ling.
  • ca  auran, n m var. ling.
  • ca  auraner, n m var. ling.
  • ca  vellana (fruit), n f var. ling.
  • ca  vellaner, n m var. ling.
  • ca  vellanera, n f var. ling.
  • nc  Corylus avellana L.

<Botànica > betulàcies>

Nota

  • 1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
    2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).
avellaner avellaner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avellaner, n m
  • ca  arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
  • ca  avellana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  avellana (llavor), n f sin. compl.
  • ca  avellaner bord, n m alt. sin.
  • ca  avellaner de bosc, n m alt. sin.
  • ca  avellanera, n f alt. sin.
  • ca  avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  abillanera, n f var. ling.
  • ca  auran, n m var. ling.
  • ca  auraner, n m var. ling.
  • ca  vellana (fruit), n f var. ling.
  • ca  vellaner, n m var. ling.
  • ca  vellanera, n f var. ling.
  • nc  Corylus avellana L.

<Botànica > betulàcies>

Nota

  • 1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
    2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).
bec bec

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bec, n m
  • ca  cremador, n m sin. compl.
  • es  mechero
  • en  burner

<Química > Química analítica>

Definició
Dispositiu per a obtenir una flama per combustió de gasos, líquids o sòlids i que s'utilitza com a calefactor de laboratori.
bec de Bunsen bec de Bunsen

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bec de Bunsen, n m
  • es  mechero de Bunsen
  • en  Bunsen burner

<Química > Química analítica>

Definició
Bec de premescla de gas combustible amb aire, que té un orifici graduable per a l'entrada d'aire a prop de la base.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bec de gas, n m
  • es  mechero
  • fr  bec à gaz
  • en  burner top

<Indústria > Indústria energètica > Gas>

bec de Meker bec de Meker

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bec de Meker, n m
  • es  mechero de Meker
  • en  Meker burner

<Química > Química analítica>

Definició
Bec de gas que porta un filat a la sortida mitjançant el qual la flama queda dividida en moltes flames petites i se n'obté unes flames concentrades i molt oxidants.