Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Tirapeu" dins totes les àrees temàtiques

bruc d'hivern bruc d'hivern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
bruc d'hivern bruc d'hivern

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
calaix arxivador calaix arxivador

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  calaix arxivador, n m
  • es  cajón de fichero, n m
  • es  gaveta de fichero, n f
  • fr  tiroir de fichier, n m
  • eu  fitxategi kaxoi, n
  • eu  fitxategi tiradea, n

<Fusteria > Mobles>

calaixera calaixera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  calaixera, n f
  • es  cajonera, n f
  • fr  commode à tiroirs, n f
  • eu  tiradea multzo, n
  • eu  tiradea-altzari, n

<Fusteria > Mobles>

edició preliminar edició preliminar

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  edició preliminar, n f
  • es  edición preliminar, n f
  • es  preprint, n m
  • es  prepublicación, n f
  • fr  pré-tirage, n m
  • fr  préprint, n m
  • fr  texte préliminaire, n m
  • fr  tirage préliminaire, n f
  • pt  tiragem preliminar, n f
  • en  preprint, n

<Fires i congressos > Documentació>

Definició
Versió impresa d'una comunicació que es distribueix als congressistes abans de presentar-la.

Nota

  • A banda d'edició preliminar, també s'utilitzen sovint els termes còpia preliminar, text preliminar i impressió preliminar.
estirabec estirabec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estirabec, n m
  • ca  estirabecs, n m pl alt. sin.
  • ca  pèsol caputxí, n m alt. sin.
  • ca  pèsol mollar, n m alt. sin.
  • ca  pèsol tirabec, n m alt. sin.
  • ca  pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
  • ca  tirabec, n m alt. sin.
  • ca  tirabecs, n m pl alt. sin.
  • nc  Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estirabec, n m
  • ca  estirabecs, n m pl alt. sin.
  • ca  pèsol caputxí, n m alt. sin.
  • ca  pèsol mollar, n m alt. sin.
  • ca  pèsol tirabec, n m alt. sin.
  • ca  pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
  • ca  tirabec, n m alt. sin.
  • ca  tirabecs, n m pl alt. sin.
  • nc  Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".
estrebada estrebada

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  estrebada, n f
  • es  tirón
  • fr  tirade
  • en  pulling

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Definició
Estirada sobtada i violenta per fer moure l'adversari envers un mateix, o per llançar-lo al tapís.
estrebada estrebada

<08 Esports de combat > 05 Lluita>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  estrebada, n f
  • es  tirón
  • fr  tirade
  • en  pulling

<Esport > 08 Esports de combat > 05 Lluita>

Definició
Estirada sobtada i violenta de l'adversari amb l'objectiu d'atreure'l o de llançar-lo al tapís.
passacamins passacamins

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  almetleret, n m var. ling.
  • ca  altamandria, n f var. ling.
  • ca  ammetleret bord, n m var. ling.
  • ca  centinodi, n m var. ling.
  • ca  cenyut, n m var. ling.
  • ca  corrihuela, n f var. ling.
  • ca  corrijoles, n f pl var. ling.
  • ca  herba de cent nussos, n f var. ling.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • ca  herba de les calentures, n f var. ling.
  • ca  llengua de mixó, n f var. ling.
  • ca  sentinodi, n m var. ling.
  • ca  trababous, n m var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L.
  • nc  Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>