Cercaterm

La llengua abkhaz es va formar al territori on avui dia encara es parla. L'existència del Regne d'Abkhàzia el 780 dC va ajudar a unificar la llengua en l'ús oral i a crear terminologia en diferents esferes i per a registres lingüístics diferents. Tot i així, la llengua de la cultura i de la literatura dels abkhazos era la grega, primer, i la georgiana, més endavant. La influència d'aquesta darrera va mantenir-se fins al segle XIX, quan la conquesta russa del Caucas va dur a una russificació intensa, causada, en part, per la gran deportació d'abkhazos a la fi de la guerra, origen de la diàspora actual.

L'abkhaz té dos blocs dialectals principals: el bzib al nord i l'abjiua al sud. La llengua estàndard es basa en el dialecte abjiua. Tot i que alguns lingüistes consideren que l'abkhaz i l'abazí són una mateixa llengua per les seves similituds gramaticals, està generalment acceptat que es tracta de dues llengües d'una mateixa família lingüística.

Els primers llibres en abkhaz es van publicar el 1865 i la primera novel·la, el 1912. A principi del segle XX, l'abkhaz va rebre estatus de llengua literària a l'URSS. Aquest estatus va implicar una explosió cultural: es van publicar diaris, revistes i llibres; se'n va introduir l'aprenentatge a l'escola i es va utilitzar com a vehicle de l'ensenyament en els primers cursos; es van iniciar emissions de radio, etc.

El 1931, però, Abkhàzia va passar a formar part de la República Soviètica de Geòrgia. Aquest canvi va implicar una georgització del país i la marginació de la llengua en la vida social. Els abkhazos es van convertir en una minoria en el seu propi territori. Els intents de georgitzar Abkhàzia i la repressió dels anys quaranta i cinquanta, conjuntament amb els nombrosos canvis d'alfabet, van provocar un caos molt perjudicial per a la llengua literària. El primer diccionari abkhaz - georgià, per exemple, es va elaborar el 1938 en alfabet georgià i no es va poder publicar fins al 1954, quan l'alfabet en ús era el ciríl·lic.

Després de la guerra d'Abkhàzia (1992-1993), al territori es van formar dos governs. A la part controlada per la república independent d'Abkhàzia (un 80% del territori) hi ha una política lingüística favorable a l'abkhaz, tot i que el rus és una llengua molt utilitzada. A la part del territori controlada per les autoritats georgianes, la llengua de l'educació és el georgià, tot i que també s'utilitza l'abkhaz a l'escola primària.

Hi ha parlants d'abkhaz en diàspora a Turquia i Síria des de la segona meitat del segle XIX, després de la guerra del Caucas.