Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "agulla" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla tonyinera, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca saltó, n m sin. compl.
- ca trumfau, n m sin. compl.
- ca agulla tunaira, n f var. ling.
- nc Scomberesox saurus
- nc Scomberesox saurus saurus var. ling.
- es paparda
- es paparda del Altántico
- fr balaou atlantique
- en Atlantic saury
<Peixos > Escomberesòcids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- saltó (EMMDENIA): Dénia
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta d'alguer, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serpeta, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix marianu, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus acus
- nc Siphostoma acus var. ling.
- es aguja de mar
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- agulla (RANDA11): Balears
- aguya (RANDA11): Balears, Tarragona
- serp (DCVB-E): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpeta (DCVB-E): Tarragona
- serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca
- serpetó (RPCE3): Mallorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta d'alguer, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serpeta, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix marianu, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus acus
- nc Siphostoma acus var. ling.
- es aguja de mar
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- agulla (RANDA11): Balears
- aguya (RANDA11): Balears, Tarragona
- serp (DCVB-E): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpeta (DCVB-E): Tarragona
- serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca
- serpetó (RPCE3): Mallorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta de riu, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca agulleta serp, n f sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- nc Syngnathus abaster
- nc Syngnathus agassizi var. ling.
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- trompeter (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta de riu, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca agulleta serp, n f sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- nc Syngnathus abaster
- nc Syngnathus agassizi var. ling.
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- trompeter (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bec de cigonya, n m
- ca bec de grua, n m sin. compl.
- ca herba de rellotge, n f sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca cobripeus, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca cubripeus, n m var. ling.
- ca rellonget de masero, n m var. ling.
- ca rellotget de masero, n m var. ling.
- nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bec de cigonya, n m
- ca bec de grua, n m sin. compl.
- ca herba de rellotge, n f sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca cobripeus, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca cubripeus, n m var. ling.
- ca rellonget de masero, n m var. ling.
- ca rellotget de masero, n m var. ling.
- nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maduixera, n f
- ca fraga (fruit), n f sin. compl.
- ca fraguera, n f sin. compl.
- ca fraula (fruit), n f sin. compl.
- ca fraulera, n f sin. compl.
- ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
- ca maduixer, n m sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca fraga, n f alt. sin.
- ca fragues, n f pl alt. sin.
- ca fraula, n f alt. sin.
- ca fraules, n f pl alt. sin.
- ca maduixa, n f alt. sin.
- ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixer bord, n m alt. sin.
- ca maduixera boscana, n f alt. sin.
- ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixeres, n f pl alt. sin.
- ca maduixes, n f pl alt. sin.
- ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
- ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca mariotxa, n f alt. sin.
- ca araca, n f var. ling.
- ca araques, n f pl var. ling.
- ca fraura, n f var. ling.
- ca fresa, n f var. ling.
- ca fruilera, n f var. ling.
- ca madoixa (fruit), n f var. ling.
- ca manduixa, n f var. ling.
- ca manduixera, n f var. ling.
- ca marioges, n f pl var. ling.
- nc Fragaria vesca L.
- nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
- nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maduixera, n f
- ca fraga (fruit), n f sin. compl.
- ca fraguera, n f sin. compl.
- ca fraula (fruit), n f sin. compl.
- ca fraulera, n f sin. compl.
- ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
- ca maduixer, n m sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca fraga, n f alt. sin.
- ca fragues, n f pl alt. sin.
- ca fraula, n f alt. sin.
- ca fraules, n f pl alt. sin.
- ca maduixa, n f alt. sin.
- ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixer bord, n m alt. sin.
- ca maduixera boscana, n f alt. sin.
- ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixeres, n f pl alt. sin.
- ca maduixes, n f pl alt. sin.
- ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
- ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca mariotxa, n f alt. sin.
- ca araca, n f var. ling.
- ca araques, n f pl var. ling.
- ca fraura, n f var. ling.
- ca fresa, n f var. ling.
- ca fruilera, n f var. ling.
- ca madoixa (fruit), n f var. ling.
- ca manduixa, n f var. ling.
- ca manduixera, n f var. ling.
- ca marioges, n f pl var. ling.
- nc Fragaria vesca L.
- nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
- nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peix bada, n m
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca bada, n f sin. compl.
- ca museta, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serp de la mar, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix badé, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- ca sèrp de la mar, n f var. ling.
- nc Syngnathus typhle
- nc Siphostoma pyrois var. ling.
- nc Siphostoma rondeletii var. ling.
<Peixos > Singnàtids>
