Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "atalanta" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
- ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
- ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
- ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
- ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Ciències de la vida > Biologia>
Definició
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
- ja (bantxa) bancha, n
- ja (guenmaitxa) genmaicha, n
- ja (hojitxa) hōjicha, n
- ja (kombutxa) kōcha kinoko, n
- ja (kukitxa) kukicha, n
- ja (matxa) matcha, n
- ja (sentxa) sencha, n
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
- ja (bantxa) bancha, n
- ja (guenmaitxa) genmaicha, n
- ja (hojitxa) hōjicha, n
- ja (kombutxa) kōcha kinoko, n
- ja (kukitxa) kukicha, n
- ja (matxa) matcha, n
- ja (sentxa) sencha, n
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ànec mut del Penedès a la catalana
- es pato mudo de El Penedés a la catalana (con ciruelas y piñones)
- fr canard musqué de El Penedès à la catalane (aux pruneaux et aux pignons)
- it anatra muta di El Penedès alla catalana (con prune e pinoli)
- en muscovy duck from El Penedès Catalan style (with prunes and pine nuts)
- de Moschusente aus El Penedès auf katalanische Art (mit Pflaumen und Pinienkernen)
<Plats a la carta. Carn>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abellera catalana, n f
- nc Ophrys bertolonii Moretti subsp. catalaunica (O. et E. Danesch) O. Bolòs et Vigo
- nc Ophrys catalaunica O. et E. Danesch sin. compl.
<Botànica > orquidàcies>
