Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bogue" dins totes les àrees temàtiques

boga boga

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • es  boga
  • fr  bogue
  • en  bogue
  • nc  Boops boops

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme, de la família dels espèrids, de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues, que sol formar moles abundants mar endins.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  boganyó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogarró, n m sin. compl.
  • ca  bogarró [cria], n m sin. compl.
  • ca  bogarró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  bogó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogues, n f pl sin. compl.
  • ca  boguet, n m sin. compl.
  • ca  boguet [petit], n m sin. compl.
  • ca  madrilla, n f sin. compl.
  • ca  maire, n f sin. compl.
  • ca  salpa, n f sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  bóga, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n m var. ling.
  • ca  bogarro, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  vóga, n f var. ling.
  • ca  vòga, n f var. ling.
  • nc  Boops boops
  • nc  Box boops var. ling.
  • nc  Box vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Boops var. ling.
  • es  boga
  • fr  bogue
  • it  buga
  • en  bogue
  • de  Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  boganyó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogarró, n m sin. compl.
  • ca  bogarró [cria], n m sin. compl.
  • ca  bogarró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  bogó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogues, n f pl sin. compl.
  • ca  boguet, n m sin. compl.
  • ca  boguet [petit], n m sin. compl.
  • ca  madrilla, n f sin. compl.
  • ca  maire, n f sin. compl.
  • ca  salpa, n f sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  bóga, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n m var. ling.
  • ca  bogarro, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  vóga, n f var. ling.
  • ca  vòga, n f var. ling.
  • nc  Boops boops
  • nc  Box boops var. ling.
  • nc  Box vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Boops var. ling.
  • es  boga
  • fr  bogue
  • it  buga
  • en  bogue
  • de  Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

error error

<Informàtica > Programari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  error, n m
  • ca  brossa, n f sin. compl.
  • es  defecto
  • es  error
  • fr  bogue
  • fr  erreur
  • en  bug

<Informàtica > Programari>

Definició
Defecte de programari que impedeix el funcionament correcte d'un programa o d'un ordinador i que es pot eliminar mitjançant un depurador.

Nota

  • Brossa és una denominació més col·loquial que error.
error error

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  error, n m
  • ca  brossa, n f sin. compl.
  • es  defecto
  • es  error
  • es  bicho sin. compl.
  • fr  bogue
  • fr  erreur
  • en  bug
  • en  glitch
  • de  Bug

<Videojocs > Jocs>

Definició
Defecte de programari que impedeix el funcionament correcte d'un videojoc.

Nota

  • Brossa és una denominació més col·loquial que error.
error error

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  error, n m
  • ca  brossa, n f sin. compl.
  • es  defecto
  • es  error
  • fr  bogue
  • fr  erreur
  • en  bug

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Defecte de programari que impedeix el funcionament correcte d'un programa o un ordinador.

Nota

  • Brossa és una forma d'ús més col·loquial que error.
error error

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  error, n m
  • ca  brossa, n f sin. compl.
  • es  defecto, n m
  • es  error, n m
  • fr  bogue, n m/f
  • fr  erreur, n f
  • en  bug, n

<Ciberseguretat > Tecnologia>

Definició
Defecte de programari que impedeix el funcionament correcte d'un programa o d'un ordinador i que es pot eliminar mitjançant un depurador.

Nota

  • Brossa és una denominació més col·loquial que error.
esimbi esimbi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  esimbi
  • ca  age sin. compl.
  • ca  bogue sin. compl.
  • ca  essimbi sin. compl.
  • ca  isimbi sin. compl.
  • de  Esimbi
  • de  Age sin. compl.
  • de  Bogue sin. compl.
  • de  Isimbi sin. compl.
  • de  Simpi sin. compl.
  • en  Esimbi
  • en  Age sin. compl.
  • en  Bogue sin. compl.
  • en  essimbi sin. compl.
  • en  Isimbi sin. compl.
  • es  esimbi
  • es  age sin. compl.
  • es  bogue sin. compl.
  • es  essimbi sin. compl.
  • es  isimbi sin. compl.
  • eu  esimbi
  • eu  age sin. compl.
  • eu  bogue sin. compl.
  • eu  essimbi sin. compl.
  • eu  isimbi sin. compl.
  • fr  esimbi
  • fr  age sin. compl.
  • fr  bogue sin. compl.
  • fr  isimbi sin. compl.
  • fr  simpi sin. compl.
  • gl  esimbi
  • gl  age sin. compl.
  • gl  bogue sin. compl.
  • gl  essimbi sin. compl.
  • gl  isimbi sin. compl.
  • it  esimbi
  • it  age sin. compl.
  • it  bogue sin. compl.
  • it  essimbi sin. compl.
  • it  isimbi sin. compl.
  • nl  Esimbi
  • nl  Age sin. compl.
  • nl  Bogue sin. compl.
  • nl  Isimbi sin. compl.
  • nl  Simpi sin. compl.
  • pt  esimbi
  • pt  age sin. compl.
  • pt  bogue sin. compl.
  • pt  essimbi sin. compl.
  • pt  isimbi sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Nigèria>

Definició
L'esimbi és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Segons algunes fonts tan sols es parla a la banda camerunesa; d'altres inclouen també una petita zona de Nigèria. Pel que fa al nombre de parlants, només hi ha dades sobre el Camerun, on hi hauria uns 20.000 parlants d'esimbi.

El grup tivoide, al qual sembla que pertany l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un percentatge important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.