Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cresol" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen, n m
  • ca  morritort d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  creixen bo, n m alt. sin.
  • ca  creixen silvestre, n m alt. sin.
  • ca  creixen ver, n m alt. sin.
  • ca  creixenera, n f alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens vers, n m pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  aixoni, n m var. ling.
  • ca  alxòni, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  berro, n m var. ling.
  • ca  clenxa, n f var. ling.
  • ca  clenxes, n m pl var. ling.
  • ca  creixec, n m var. ling.
  • ca  créixecs, n m pl var. ling.
  • ca  creixem, n m var. ling.
  • ca  créixem, n m var. ling.
  • ca  creixemera, n f var. ling.
  • ca  créixems, n m pl var. ling.
  • ca  crèixens, n m pl var. ling.
  • ca  creixes, n m pl var. ling.
  • ca  créixols, n m pl var. ling.
  • ca  creixons, n m pl var. ling.
  • ca  creixos, n m pl var. ling.
  • ca  crenxes, n m pl var. ling.
  • ca  crenxots, n m pl var. ling.
  • ca  cresol, n m var. ling.
  • ca  cressó, n m var. ling.
  • ca  glinxa, n f var. ling.
  • ca  greixa, n f var. ling.
  • ca  gréixem, n m var. ling.
  • ca  gréixems, n m pl var. ling.
  • ca  gréixens, n m pl var. ling.
  • ca  greixes, n m pl var. ling.
  • ca  greixoles, n f pl var. ling.
  • ca  gréixols, n m pl var. ling.
  • ca  greixos, n m pl var. ling.
  • ca  grella, n f var. ling.
  • ca  grénxol, n m var. ling.
  • ca  grènxol, n m var. ling.
  • ca  ravanell d'aigua, n m var. ling.
  • nc  Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
  • nc  Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
creixen creixen

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen, n m
  • ca  morritort d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  creixen bo, n m alt. sin.
  • ca  creixen silvestre, n m alt. sin.
  • ca  creixen ver, n m alt. sin.
  • ca  creixenera, n f alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens vers, n m pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  aixoni, n m var. ling.
  • ca  alxòni, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  berro, n m var. ling.
  • ca  clenxa, n f var. ling.
  • ca  clenxes, n m pl var. ling.
  • ca  creixec, n m var. ling.
  • ca  créixecs, n m pl var. ling.
  • ca  creixem, n m var. ling.
  • ca  créixem, n m var. ling.
  • ca  creixemera, n f var. ling.
  • ca  créixems, n m pl var. ling.
  • ca  crèixens, n m pl var. ling.
  • ca  creixes, n m pl var. ling.
  • ca  créixols, n m pl var. ling.
  • ca  creixons, n m pl var. ling.
  • ca  creixos, n m pl var. ling.
  • ca  crenxes, n m pl var. ling.
  • ca  crenxots, n m pl var. ling.
  • ca  cresol, n m var. ling.
  • ca  cressó, n m var. ling.
  • ca  glinxa, n f var. ling.
  • ca  greixa, n f var. ling.
  • ca  gréixem, n m var. ling.
  • ca  gréixems, n m pl var. ling.
  • ca  gréixens, n m pl var. ling.
  • ca  greixes, n m pl var. ling.
  • ca  greixoles, n f pl var. ling.
  • ca  gréixols, n m pl var. ling.
  • ca  greixos, n m pl var. ling.
  • ca  grella, n f var. ling.
  • ca  grénxol, n m var. ling.
  • ca  grènxol, n m var. ling.
  • ca  ravanell d'aigua, n m var. ling.
  • nc  Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
  • nc  Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
cresol cresol

<Indústria dels plàstics i el cautxú>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cresol, n m
  • es  cresol
  • fr  crésol
  • en  cresol

<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • ca   n m
  • es   n m
  • es   n m
  • en   n
  • en   n
  • for  

<Química > Química orgànica>

Definició

Nota

cresol cresol

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cresol, n m
  • ca  àcid cresílic, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Líquid d'olor fenòlica, mescla de cadascun dels tres components isomèrics orto-, meta- i para-, de fórmula general HOC6H4CH3. Obtingut del quitrà del carbó, és fortament tòxic i d'absorció percutània. Hom l'empra com a antisèptic, sobretot d'instrumental, utensilis, vaixella, etc.
rajada estrellada rajada estrellada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rajada estrellada, n f
  • ca  bestina, n f sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  clavellada estrellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  grisol, n m sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  llissol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa [jove], n f sin. compl.
  • ca  rajada de platja, n f sin. compl.
  • ca  rajada de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  rajada escrita, n f sin. compl.
  • ca  rajada estelada, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • ca  bastina, n f var. ling.
  • ca  cresol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grisól, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  rachada vera, n f var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • ca  ratjada boca de rosa, n f var. ling.
  • ca  ratjada vera, n f var. ling.
  • ca  retjada, n f var. ling.
  • nc  Raja asterias
  • nc  Dasybatis asterias var. ling.
  • nc  Raia punctata var. ling.
  • nc  Raja punctata var. ling.
  • es  raya estrellada
  • fr  raie étoilée
  • en  starry ray

<Rajades i milanes > Raids>

rajada estrellada rajada estrellada

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rajada estrellada, n f
  • ca  bestina, n f sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  clavellada estrellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  grisol, n m sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  llissol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa, n f sin. compl.
  • ca  rajada de boca rosa [jove], n f sin. compl.
  • ca  rajada de platja, n f sin. compl.
  • ca  rajada de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  rajada escrita, n f sin. compl.
  • ca  rajada estelada, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • ca  bastina, n f var. ling.
  • ca  cresol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grisól, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  rachada vera, n f var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • ca  ratjada boca de rosa, n f var. ling.
  • ca  ratjada vera, n f var. ling.
  • ca  retjada, n f var. ling.
  • nc  Raja asterias
  • nc  Dasybatis asterias var. ling.
  • nc  Raia punctata var. ling.
  • nc  Raja punctata var. ling.
  • es  raya estrellada
  • fr  raie étoilée
  • en  starry ray

<Rajades i milanes > Raids>

rapa de frare rapa de frare

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rapa de frare, n f
  • ca  cugot, n m sin. compl.
  • ca  frare, n m sin. compl.
  • ca  fraret, n m sin. compl.
  • ca  llengua de frare, n f sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  àrum, n m alt. sin.
  • ca  candeleta, n f alt. sin.
  • ca  caputxó de frare, n m alt. sin.
  • ca  cresol, n m alt. sin.
  • ca  cresola, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolet, n m alt. sin.
  • ca  cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
  • ca  cresolets, n m pl alt. sin.
  • ca  cresols, n m pl alt. sin.
  • ca  cugoti, n m alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragontina menor, n f alt. sin.
  • ca  escandalosa, n f alt. sin.
  • ca  frare bec, n m alt. sin.
  • ca  frare cugot, n m alt. sin.
  • ca  frare cugoti, n m alt. sin.
  • ca  frare llec, n m alt. sin.
  • ca  gresolera, n f alt. sin.
  • ca  gresolet, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapa (fulla), n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa menor, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  telèfon, n m alt. sin.
  • ca  arum, n m var. ling.
  • ca  cresolet de flare (flor), n m var. ling.
  • ca  cugotí, n m var. ling.
  • ca  farolets, n m pl var. ling.
  • ca  frare cugotí, n m var. ling.
  • ca  llengo de frare, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Arisarum vulgare Targ. Tozz.
  • nc  Arum arisarum L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.
rapa de frare rapa de frare

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rapa de frare, n f
  • ca  cugot, n m sin. compl.
  • ca  frare, n m sin. compl.
  • ca  fraret, n m sin. compl.
  • ca  llengua de frare, n f sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  àrum, n m alt. sin.
  • ca  candeleta, n f alt. sin.
  • ca  caputxó de frare, n m alt. sin.
  • ca  cresol, n m alt. sin.
  • ca  cresola, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolet, n m alt. sin.
  • ca  cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
  • ca  cresolets, n m pl alt. sin.
  • ca  cresols, n m pl alt. sin.
  • ca  cugoti, n m alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragontina menor, n f alt. sin.
  • ca  escandalosa, n f alt. sin.
  • ca  frare bec, n m alt. sin.
  • ca  frare cugot, n m alt. sin.
  • ca  frare cugoti, n m alt. sin.
  • ca  frare llec, n m alt. sin.
  • ca  gresolera, n f alt. sin.
  • ca  gresolet, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapa (fulla), n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa menor, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  telèfon, n m alt. sin.
  • ca  arum, n m var. ling.
  • ca  cresolet de flare (flor), n m var. ling.
  • ca  cugotí, n m var. ling.
  • ca  farolets, n m pl var. ling.
  • ca  frare cugotí, n m var. ling.
  • ca  llengo de frare, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Arisarum vulgare Targ. Tozz.
  • nc  Arum arisarum L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.