Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dragó" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca drago, n m
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dracena, n f alt. sin.
- ca dragó de Canàries, n m alt. sin.
- ca drago de les Canàries, n m alt. sin.
- nc Dracaena draco (L.) L.
<Botànica > agavàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca drago, n m
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dracena, n f alt. sin.
- ca dragó de Canàries, n m alt. sin.
- ca drago de les Canàries, n m alt. sin.
- nc Dracaena draco (L.) L.
<Botànica > agavàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca drago, n m
- ca dragó, n m
- ca drago de les Canàries, n m
- ca dragó de les Canàries, n m
- es drácena, n f
- es draco, n m
- es drago, n m
- es drago de Canarias, n m
- es sangre de drago, n m
- es sangre de dragón, n m
- fr arbre du dragon, n m
- fr dragonnier des Canaries, n m
- fr sang de dragon, n m
- en dragon blood tree, n
- en dragon dracaena, n
- en dragon tree, n
- nc Dracaena draco
<Botànica>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pau, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca aferrapedres, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca ferrapedres, n m sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca guineu vermella, n f sin. compl.
- ca rara, n f sin. compl.
- ca dragons, n m pl var. ling.
- ca ferrapedreres, n m var. ling.
- ca ferrepedres, n m var. ling.
- nc Callionymus maculatus
- nc Callionymus admirabilis var. ling.
- nc Callyonimus maculatus var. ling.
- es lagarto
- fr dragonet tachetée
- en spotted dragonet
<Peixos > Cal·lionímids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pau, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca aferrapedres, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca ferrapedres, n m sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca guineu vermella, n f sin. compl.
- ca rara, n f sin. compl.
- ca dragons, n m pl var. ling.
- ca ferrapedreres, n m var. ling.
- ca ferrepedres, n m var. ling.
- nc Callionymus maculatus
- nc Callionymus admirabilis var. ling.
- nc Callyonimus maculatus var. ling.
- es lagarto
- fr dragonet tachetée
- en spotted dragonet
<Peixos > Cal·lionímids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca quetsémper, n m
- ca boixacriades, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca llangardaix, n m sin. compl.
- ca moll d'ombra, n m sin. compl.
- ca peix de Sant Francesc, n m sin. compl.
- ca saltabardisses, n m sin. compl.
- ca saltabarques, n m sin. compl.
- ca saltamurades, n m sin. compl.
- ca sorell, n m sin. compl.
- ca boixatriades, n m var. ling.
- ca cap-sempa, n m var. ling.
- ca capsampé, n m var. ling.
- ca capsamper, n m var. ling.
- ca capsempa, n m var. ling.
- ca capsempe, n m var. ling.
- ca hermano, n m var. ling.
- ca peix de San Francesch, n m var. ling.
- ca peix de San Franch, n m var. ling.
- ca peix de Sant Franc, n m var. ling.
- ca peix de Sant Francesch, n m var. ling.
- ca salta-barcas, n m var. ling.
- ca salta-bardissas, n m var. ling.
- ca salta-muradas, n m var. ling.
- ca soréll, n m var. ling.
- nc Synodus saurus
- nc Salmo saurus var. ling.
- nc Saurus lacerta var. ling.
- nc Synodus cynereus var. ling.
- es peix de S. Franch
- es pez de San Francisco
- fr poisson-lézard de l'Atlantique
- en Atlantic lizardfish
<Peixos > Sinodòntids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca quetsémper, n m
- ca boixacriades, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca llangardaix, n m sin. compl.
- ca moll d'ombra, n m sin. compl.
- ca peix de Sant Francesc, n m sin. compl.
- ca saltabardisses, n m sin. compl.
- ca saltabarques, n m sin. compl.
- ca saltamurades, n m sin. compl.
- ca sorell, n m sin. compl.
- ca boixatriades, n m var. ling.
- ca cap-sempa, n m var. ling.
- ca capsampé, n m var. ling.
- ca capsamper, n m var. ling.
- ca capsempa, n m var. ling.
- ca capsempe, n m var. ling.
- ca hermano, n m var. ling.
- ca peix de San Francesch, n m var. ling.
- ca peix de San Franch, n m var. ling.
- ca peix de Sant Franc, n m var. ling.
- ca peix de Sant Francesch, n m var. ling.
- ca salta-barcas, n m var. ling.
- ca salta-bardissas, n m var. ling.
- ca salta-muradas, n m var. ling.
- ca soréll, n m var. ling.
- nc Synodus saurus
- nc Salmo saurus var. ling.
- nc Saurus lacerta var. ling.
- nc Synodus cynereus var. ling.
- es peix de S. Franch
- es pez de San Francisco
- fr poisson-lézard de l'Atlantique
- en Atlantic lizardfish
<Peixos > Sinodòntids>
