Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  fitnes, n m
  • es  fitness, n m
  • fr  conditionnement physique, n m
  • fr  entraînement physique, n m
  • fr  fitness, n m
  • fr  gymnastique de forme, n f
  • it  fitness, n m/f
  • en  fitness training, n
  • en  physical condition training, n
  • en  physical conditioning, n
  • en  physical fitness training, n
  • en  physical training, n
  • de  Fitnesstraining, n n

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Conjunt de pràctiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes fitnes i condició física:

    Es reconsidera la forma condicionament físic, aprovada pel Consell Supervisor a l'acta núm. 206 (de 9 de maig de 1995) com a alternativa a l'anglès fitness, i es resol d'acceptar en el seu lloc l'adaptació catalana del manlleu (fitnes), pels motius següents:

    ·s'ha constatat que condicionament físic no ha arribat a substituir el manlleu i que l'anglicisme continua tenint un ús majoritari en el sector: és la forma habitual en gimnasos, en publicacions especialitzades, entre els especialistes i als mitjans de comunicació; fins i tot es pot considerar una forma ja integrada en la llengua general;

    ·el Consell Supervisor ha rebut durant els darrers anys, de manera directa o indirecta, tant d'usuaris particulars com d'organismes vinculats al món esportiu, diverses peticions de reconsideració del cas i la proposta d'acceptar l'anglicisme;

    ·la forma anglesa és popular no tan sols en català, sinó també en la resta de llengües veïnes, i es documenta igualment en castellà, francès, italià i alemany, en alguns casos fins i tot en diccionaris generals;

    ·malgrat que la forma més documentada és el manlleu sense adaptar (fitness) l'adaptació és, en aquest cas, la solució preferible, tenint en compte que es tracta d'un terme que pràcticament ja ha passat a formar part de la llengua general;

    ·l'adaptació, a més, difereix molt poc de la denominació originària (comporta únicament l'eliminació d'una essa al final de mot), de manera que la forma resultant s'identifica sense problema amb el concepte;

    ·la solució aprovada té el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova també la forma condició física, com a terme semànticament relacionat de fitnes, pels motius següents:

    ·és una forma àmpliament coneguda i utilitzada en l'àmbit esportiu;

    ·es documenta en nombroses fonts especialitzades i terminològiques catalanes;

    ·és una forma lingüísticament adequada, a partir del sentit de condició de "Qualitat que forma part de la manera d'ésser d'una persona o una cosa"(1), recollit ja en diccionaris generals catalans;

    ·en les altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Es descarta la sinonímia entre condició física i forma física, tot i que aquestes denominacions s'utilitzen de vegades com a equivalents, perquè forma sol referir-se més específicament a la condició física d'algú per a practicar un esport en un moment determinat, tal com ja suggereix el diccionari normatiu ("Condició física, especialment amb vista a una determinada pràctica esportiva."). De fet, el Termcat ja difon aquesta distinció des de fa temps(2), i s'ha constatat que en les altres llengües també es fa.

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013. <www.diccionari.cat/&gt;

    (2)Vegeu, per exemple, l'obra TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2010.

    [Acta 559, 18 d'abril de 2013]