Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  xia, n f
  • es  chía, n f
  • en  chia, n

<Alimentació > Begudes>

Definició
Beguda refrescant que es prepara amb llavors de xia remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, típica de Mèxic.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xia:

    S'aprova la denominació xia (adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl que significa, segons algunes fonts, 'oliós') referida a l'espècie botànica Salvia hispanica, així com a les llavors d'aquesta espècie i a la beguda refrescant que es prepara amb aquestes llavors, pels motius següents:

    ·el fet que l'espècie botànica sigui originària de Mèxic i no es trobi als Països Catalans és un argument a favor de la incorporació del manlleu;

    ·la designació d'origen nàhuatl, vehiculada probablement a través del castellà, és la que s'utilitza en totes les llengües veïnes, degudament adaptada segons el cas, per a designar aquests conceptes;

    ·l'adaptació xia ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·lingüísticament, xia és un adaptació paral·lela a la que s'ha fet en altres denominacions procedents de formes castellanes o vehiculades a través del castellà que presenten en aquesta llengua un so inicial d'africada postalveolar sorda ([tʃ]); és el cas de les formes normatives xocolata (també d'origen nàhuatl), xacona, xapa, xato, xilè o xop (arbre), i de les formes normalitzades xili (acta del Consell Supervisor núm. 483) o xurrasco (acta del Consell Supervisor núm. 486);

    ·la majoria d'especialistes del sector han donat suport a aquesta decisió.

    L'adaptació txia, que també s'ha valorat i té igualment arguments lingüístics a favor (seguiria el paral·lelisme, per exemple, de txa-txa-txa o txitxa, adaptacions catalanes ja normatives dels manlleus del castellà cha-cha-cha i chicha, respectivament, o de txec i txetxè, procedents d'altres llengües), perquè en català els casos de tx inicial són poc freqüents i ja hi ha una llarga tradició d'adaptacions del castellà en què la ch inicial ha passat a x. Aquesta solució, a més, a diferència del que passaria amb *txia, permet tant la pronúncia amb africada inicial ([tS]) com amb fricativa ([S]), segons la zona dialectal dels parlants.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]