Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  autoctònim, n m
  • es  autoctónimo, n m
  • en  autochthonym, n

<Ciències de la vida > Biologia>

Definició
Mot d'un nom científic procedent del nom amb què es designa en llengua vernacle l'entitat a què es refereix el nom científic o una entitat relacionada.

Nota

  • 1. Poden ser autoctònims el nom genèric (sigui d'una denominació uninomial, binomial o trinomial), el nom específic o el nom subespecífic d'un nom científic.
  • 2. El mot vernacle originari d'un autoctònim pot provenir de qualsevol llengua, incloent-hi el llatí i el grec. Sovint, però, els autoctònims s'identifiquen amb noms vernacles procedents de llengües llunyanes, com ara el malai, el malgaix o el tupí.
  • 3. Són exemples d'autoctònims ani (procedent del tupí anim) en el nom científic Crotophaga ani, fulmarus (de l'antic noruec fúlmár) en el nom científic Fulmarus glacialis, o awokera (del japonès aogera) en el nom científic Picus awokera.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autoctònim:

    S'aprova la denominació autoctònim, calc de l'anglès autochthonym, pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, creada a partir del grec autókhthōn 'indígena' i ónyma 'nom', i anàloga a altres formes de la llengua com ara acrònim, homònim, epònim, ictiònim o ornitònim;

    ·és una forma ja documentada en obres especialitzades;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]