Back to top
permanència permanència

<Ciències de la salut > Farmacologia>, <Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  permanència, n f
  • ca  romanència, n f sin. compl.
  • es  remanencia, n f
  • es  sustantividad, n f
  • es  substantividad, n f var. ling.
  • fr  rémanence, n f
  • fr  substantivité, n f
  • en  substantivity, n

<Ciències de la salut > Farmacologia>, <Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Definició
Capacitat d'un medicament o d'un cosmètic d'aplicació tòpica de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada.

Nota

  • 1. Per exemple, es pot parlar de la permanència d'un col·lutori, un col·liri o un protector solar davant l'efecte de la saliva, les llàgrimes i l'aigua o la suor, respectivament.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme permanència (sin. compl.: romanència):

    S'aproven les denominacions permanència (com a forma principal) i romanència (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són lingüísticament adequades, motivades i transparents;

    ·ja es documenten en textos especialitzats, sobretot permanència, que és una forma més popular que romanència;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta la forma substantivitat, calc de l'anglès substantivity, perquè en català la relació entre el mot substantivitat ("Qualitat de substantiu", i substantiu és "Que té substància" o "Que constitueix la substància d'alguna cosa", segons el diccionari normatiu) i la idea de durada que hauria de denotar, segons el concepte que cal denominar, no és gens evident.

    Entre romanència i permanència es prefereix permanència, perquè és una forma molt més freqüent entre els parlants.

    [Acta 633, 7 de març de 2018]