Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "moll" dins totes les àrees temàtiques

armoll armoll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  armoll, n m
  • ca  armolls, n m pl alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet moll, n m alt. sin.
  • ca  blets fins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinac de carn, n m alt. sin.
  • ca  espinacs de carn, n m pl alt. sin.
  • ca  moll, n m alt. sin.
  • ca  molls, n m pl alt. sin.
  • ca  bletmoll, n m var. ling.
  • nc  Atriplex hortensis L.

<Botànica > quenopodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  armoll, n m
  • ca  armolls, n m pl alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet moll, n m alt. sin.
  • ca  blets fins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinac de carn, n m alt. sin.
  • ca  espinacs de carn, n m pl alt. sin.
  • ca  moll, n m alt. sin.
  • ca  molls, n m pl alt. sin.
  • ca  bletmoll, n m var. ling.
  • nc  Atriplex hortensis L.

<Botànica > quenopodiàcies>

babó babó

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  babó, n m
  • ca  berles, n f pl
  • ca  bo, n m
  • ca  coral, n m
  • ca  corall, n m
  • ca  gallonet, n m
  • ca  gemmes, n f pl
  • ca  lletons, n m pl
  • ca  lleumes, n f pl
  • ca  moll, n m
  • ca  molla, n f
  • ca  molleta, n f
  • ca  monjos, n m pl
  • ca  ouades, n f pl
  • ca  ouets, n m pl
  • ca  ous, n m pl
  • ca  perles, n f pl
  • ca  polpa, n f
  • ca  raïms, n m pl
  • ca  rovells, n m pl
  • ca  tires, n f pl

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Definició
Part comestible de l'eriçó de mar.

Nota

  • Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
lax -a lax -a

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  lax -a, adj
  • ca  fluix, adj sin. compl.
  • ca  moll, adj sin. compl.
  • ca  relaxat, adj sin. compl.
  • es  flojo ‑a
  • es  relajado ‑da
  • fr  faible
  • fr  relâché ‑ée
  • en  lax

<Lingüística>

Definició
Dit del tret de prominència postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una menor concentració d'energia en l'espectre que els corresponents sons tensos.

Nota

  • Articulatòriament, presenten una menor dislocació de la cavitat bucal en comparació amb la posició de repòs i, per tant, una tensió articulatòria relativament baixa. Les vocals /ɛ/ i /ɔ/ són laxes respecte a les vocals /e/ i /o/. S'oposa a tens.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  moll, n m
  • es  muelle
  • fr  quai
  • en  dock
  • en  pier
  • en  quay
  • en  wharf

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Obra construïda a la vora del mar o d'un riu navegable, que consisteix en una plataforma allargada disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l'aigua, especialment condicionada per a facilitar l'embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  moll, n m
  • en  goatfish
  • nc  Mullus sp.

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels múl·lids, que té dues aletes dorsals i la caudal molt escotada, de coloració variable amb una franja vermella i de carn molt apreciada.
moll moll

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  moll, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Obra de pedra o de fusta, construïda a la vora de la mar, que serveix per facilitar l'embarcament i desembarcament de persones i a vegades d'abric de les naus.
moll moll

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  moll, n m
  • es  muelle
  • fr  quai
  • en  dock
  • en  quay
  • en  wharf

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Obra construïda a la vora de la mar o d'un riu navegable condicionada per facilitar l'embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i que consisteix en una plataforma allargada que limita les dàrsenes, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l'aigua.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll, n m
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • nc  Mullus spp.
  • en  goatfish

<Peixos > Múl·lids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll, n m
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • nc  Mullus spp.
  • en  goatfish

<Peixos > Múl·lids>