Cercaterm

Criteri segons el qual s'ha d'interpretar l'ordre dels bytes en alguns tipus de dades binaris.

Els criteris més habituals, amb diferència, són l'ordre dels bytes petit-gran, que utilitzen els processadors Intel x86, els VAX, etc., i l'ordre dels bytes gran-petit, que utilitzen els Motorola 6800 i 68000, etc. Aquest aspecte, que pot semblar una arbitrarietat, respon a estratègies diferents de l'arquitectura dels ordinadors, i és fonamental interpretar-lo correctament per a evitar errors greus en la lectura de les dades, les comunicacions, etc.

En teledetecció l'ordre dels bytes és una qüestió molt habitual, ja que hi ha nombroses dades que s'escriuen de forma que aquest ordre no és indiferent. Així, totes les imatges de sensors amb més de 8 bits (els AVHRR dels satèl·lits de la sèrie NOAA, per exemple) són sensibles a aquest problema, així com la majoria d'MDT. Cal notar que les imatges binàries de tipus real (algunes imatges de radar, certs MDT) també són sensibles a aquest criteri fins i tot si han estat escrites usant l'aritmètica estàndard de punt flotant IEEE 754, ja que l'ordre dels bytes no forma part d'aquesta especificació.

Alguns formats de fitxers no ofereixen dubte respecte a l'ordre dels bytes, ja sigui perquè especifiquen internament quin ordre s'utilitza en aquell fitxer, com fa el format TIFF, o bé perquè l'especificació del format fixa quin dels dos ordres utilitza sempre, com fa el format IMG del MiraMon, que és sempre petit-gran. Així una imatge AVHRR de tipus enter curt en format TIFF generada en un ordinador amb un processador Intel petit-gran, quan es llegeix en un ordinador amb un processador Motorola gran-petit (un Apple Macintosh de fa uns quants anys, per exemple) ha d'intercanviar adequadament l'ordre dels bytes llegits abans d'interpretar-los numèricament.

Les metadades de les imatges de teledetecció també poden necessitar tenir en compte aquest efecte, per exemple si han estat escrites en XML i contenen cadenes de caràcters codificades en UTF-16.

Criteri segons el qual s'ha d'interpretar l'ordre dels bytes en alguns tipus de dades binaris.

Els criteris més habituals, amb diferència, són l'ordre dels bytes petit-gran, que utilitzen els processadors Intel x86, els VAX, etc., i l'ordre dels bytes gran-petit, que utilitzen els Motorola 6800 i 68000, etc. Aquest aspecte, que pot semblar una arbitrarietat, respon a estratègies diferents de l'arquitectura dels ordinadors, i és fonamental interpretar-lo correctament per a evitar errors greus en la lectura de les dades, les comunicacions, etc.

En teledetecció l'ordre dels bytes és una qüestió molt habitual, ja que hi ha nombroses dades que s'escriuen de forma que aquest ordre no és indiferent. Així, totes les imatges de sensors amb més de 8 bits (els AVHRR dels satèl·lits de la sèrie NOAA, per exemple) són sensibles a aquest problema, així com la majoria d'MDT. Cal notar que les imatges binàries de tipus real (algunes imatges de radar, certs MDT) també són sensibles a aquest criteri fins i tot si han estat escrites usant l'aritmètica estàndard de punt flotant IEEE 754, ja que l'ordre dels bytes no forma part d'aquesta especificació.

Alguns formats de fitxers no ofereixen dubte respecte a l'ordre dels bytes, ja sigui perquè especifiquen internament quin ordre s'utilitza en aquell fitxer, com fa el format TIFF, o bé perquè l'especificació del format fixa quin dels dos ordres utilitza sempre, com fa el format IMG del MiraMon, que és sempre petit-gran. Així una imatge AVHRR de tipus enter curt en format TIFF generada en un ordinador amb un processador Intel petit-gran, quan es llegeix en un ordinador amb un processador Motorola gran-petit (un Apple Macintosh de fa uns quants anys, per exemple) ha d'intercanviar adequadament l'ordre dels bytes llegits abans d'interpretar-los numèricament.

Les metadades de les imatges de teledetecció també poden necessitar tenir en compte aquest efecte, per exemple si han estat escrites en XML i contenen cadenes de caràcters codificades en UTF-16.

Criteri segons el qual s'ha d'interpretar l'ordre dels bytes en alguns tipus de dades binaris.

Els criteris més habituals, amb diferència, són l'ordre dels bytes petit-gran, que utilitzen els processadors Intel x86, els VAX, etc., i l'ordre dels bytes gran-petit, que utilitzen els Motorola 6800 i 68000, etc. Aquest aspecte, que pot semblar una arbitrarietat, respon a estratègies diferents de l'arquitectura dels ordinadors, i és fonamental interpretar-lo correctament per a evitar errors greus en la lectura de les dades, les comunicacions, etc.

En teledetecció l'ordre dels bytes és una qüestió molt habitual, ja que hi ha nombroses dades que s'escriuen de forma que aquest ordre no és indiferent. Així, totes les imatges de sensors amb més de 8 bits (els AVHRR dels satèl·lits de la sèrie NOAA, per exemple) són sensibles a aquest problema, així com la majoria d'MDT. Cal notar que les imatges binàries de tipus real (algunes imatges de radar, certs MDT) també són sensibles a aquest criteri fins i tot si han estat escrites usant l'aritmètica estàndard de punt flotant IEEE 754, ja que l'ordre dels bytes no forma part d'aquesta especificació.

Alguns formats de fitxers no ofereixen dubte respecte a l'ordre dels bytes, ja sigui perquè especifiquen internament quin ordre s'utilitza en aquell fitxer, com fa el format TIFF, o bé perquè l'especificació del format fixa quin dels dos ordres utilitza sempre, com fa el format IMG del MiraMon, que és sempre petit-gran. Així una imatge AVHRR de tipus enter curt en format TIFF generada en un ordinador amb un processador Intel petit-gran, quan es llegeix en un ordinador amb un processador Motorola gran-petit (un Apple Macintosh de fa uns quants anys, per exemple) ha d'intercanviar adequadament l'ordre dels bytes llegits abans d'interpretar-los numèricament.

Les metadades de les imatges de teledetecció també poden necessitar tenir en compte aquest efecte, per exemple si han estat escrites en XML i contenen cadenes de caràcters codificades en UTF-16.